La UA celebra l'arribada de la missió Hera a Didymos

   ALACANT, 5 Nov. (EUROPA PRESS) -

   La Universitat d'Alacant (UA) celebra que la missió Hera de l'Agencia Espacial Europea (EIXA) arribara a la seua destinació este dimecres després de dos anys de viatge "per a estudiar detalladament a Dimorphos, el menor dels dos cossos del sistema binari d'asteroides Didymos".

   El Grup de Ciències Planetàries de la Universitat d'Alacant (UA) i l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) són les dos entitats científiques espanyoles implicades en la missió.

   Segons explica el catedràtic de la UA, Adriano Campo Bagatin, qui pertany a l'equip coordinador de les activitats de la missió Hera, "Dimorphos ja ha passat a la història per ser el primer objecte del sistema solar que ha vist modificada la seua òrbita per l'acció humana".

   "El 26 de setembre del 2022, la missió DART (Double Asteroid Redirection Test) va aconseguir impactar, a una velocitat de 6 km/s, contra Dimorphos, la petita lluna de 150 metres que orbita al voltant del cos principal del sistema binari d'asteroides, Didymos, de 800 metres de diàmetre", assenyala.

   Ara, afegix Campo Bagatín, "cal estudiar a fons el sistema binari Didymos i, en particular, observar l'efecte de la col·lisió de DART: veure si va produir un cràter o, fins i tot, va deformar Dimorphos, analitzar-ne l'estructura interna per mitjà de sondeig radar i comprovar si la col·lisió va tindre algun efecte també sobre Didymos".

   Fins al 2 de juny del 2027, la sonda europea Hera durà a terme observacions i mesuraments in situ amb els instruments que porta a bord. En l'interior transporta dos nanosatèl·lits, denominats Juventas i Milani, que es desplegaran al gener del 2027 i que, per primera vegada, es comunicaran en l'espai profund amb la nau principal.

   Juventas incorpora un radar que permetrà realitzar una tomografia completa de Dimorphos i revelarà amb detall la seua estructura interna. Milani mesurarà la presència de micropartícules de pols que es puguen trobar a l'entorn del sistema.

   "Juntament amb les imatges obtingudes per la sonda Hera i les seues anàlisis espectroscòpiques de les superfícies dels dos asteroides, aquests mesuraments contribuiran a caracteritzar de manera completa el sistema binari i permetran fer un pas de gegant en l'àmbit de la defensa planetària i de la ciència dels asteroides", destaca el catedràtic de la UA.

   El Grup de Ciències Planetàries de la UA participa des de l'inici en Hera en l'estudi de l'estructura interna dels asteroides Didymos i Dimorphos. A més, s'encarrega de l'estudi de l'evolució del material que va poder haver-se llançat a l'espai per efecte de l'impacte de DART, així com els efectes de la recaiguda del material en la superfície de tots dos cossos.

ESTRATÈGIA DE DEFENSA PLANETÀRIA

   En definitiva, Hera permetrà aprofundir en l'estratègia de defensa planetària contra l'impacte d'asteroides. "Conèixer exactament els efectes de la col·lisió de DART significa estar més ben informats sobre com preparar en el futur una estratègia per a la desviació de qualsevol asteroide que poguera impactar en la Terra. No oblidem que el 2029 l'asteroide Apophis, d'uns 300 metres de grandària, fregarà el planeta Terra a menys de 32.000 quilòmetres de la superfície", recorda Adriano Campo Bagatin.

   El 25 de novembre l'ESTA mostrarà les primeres imatges detallades de Dimorphos en un esdeveniment retransmès públicament des del Museu d'Història Natural de Berlín.