Unitats lingüístiques de la UV, UA i UJI rebutgen homologar títols de valencià amb el Batxillerat: "És una devaluació"

   VALÈNCIA, 20 Dic. (EUROPA PRESS) -

   Les Unitats per a l'Educació Multilingüe de les universitats d'Alacant (UA), València (UV) i Jaume I de Castelló (UJI), el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant i Escola Valenciana demanen la retirada del projecte de decret del Consell que regula el reconeixement de la competència lingüística de valencià per a l'homologació dels estudis en el sistema educatiu.

   La proposta de decret aporta com a novetat que acredita un nivell B2 a l'alumnat que acaba el Batxillerat havent aprovat l'assignatura de Valencià: Llengua i Literatura en els dos cursos d'aquesta etapa, i que reconeix un nivell de C1 a l'alumnat que acaba el Batxillerat amb més d'un 7 en aquesta matèria en els dos cursos.

   Segons recalquen aquestes entitats en un comunicat, distribuït per Escola Valenciana, la proposta "no té una base suficient i comportarà un perjuí, no només al coneixement que té la població del valencià formal, sinó, encara més, al prestigi social de la llengua".

   Entre les raons que esgrimeixen figura que "la proposta pressuposa que és equivalent una qualificació numèrica d'una matèria a un nivell de competència lingüística d'acord amb el MECRL, però no té en compte que aquesta assignatura té continguts i competències no lingüístiques que també formen part de l'avaluació".

   Així mateix, argumenten que "en aquest moment l'administració no té informació suficient per a acreditar que l'alumnat que finalitza els estudis del Batxillerat ha aconseguit el nivell mínim exigit de B2 de valencià".

   "No consta que s'haja avaluat el nivell de llengua amb el qual acaba l'alumnat aquesta etapa educativa, i aquest hauria de ser una mesura prèvia a qualsevol proposta d'homologació. Si s'ha fet l'avaluació, els resultats haurien de ser públics i, en cas de confirmar l'assoliment del nivell, aquest seria un argument a favor de l'homologació", subratllen.

   En aquesta línia, defenen que la concessió d'un nivell de C1 segons el MECRL en les condicions esmentades "traïx directament el seu esperit: la distinció entre un nivell i un altre en el MECRL no respon una qualificació numèrica major o menor en l'avaluació, sinó a l'adquisició d'uns graus de competència i d'uns coneixements diferents que requereixen, doncs, instruments d'avaluació també diferents". La proposta assenyalen, "simplifica en extrem l'avaluació de la competència lingüística i no s'ajusta al marc de referència al qual es vol ficar".

   En conseqüència, les entitats consideren que la mesura "comportarà la devaluació dels títols de coneixement de valencià, que actualment són expedits per entitats acreditades, centres d'idiomes o institucions universitàries; desincentivarà l'adquisició efectiva de la competència comunicativa en aquesta llengua i consolidarà la percepció del valencià com una llengua de segona".

"CONTEXT DE MINORITZACIÓ"

   "Es tracta d'una mesura que es proposa, a més, en un context preocupant de minorització del valencià, tal com demostren les dades d'ús social de la llengua que arreplega l'última enquesta de Coneixement i ús social del valencià (2022) de la mateixa Conselleria d'Educació, Cultura i Esport", afigen.

   En la seua opinió, en el cas que l'administració vullga establir un mecanisme d'homologació del nivell B2 de valencià a l'alumnat que finalitze el Batxillerat, la Conselleria competent hauria de "fer una avaluació rigorosa dels resultats de la implantació dels programes lingüístics PEPLI en el cuatrienio 2019-2022 que demostre que s'aconsegueixen els objectius que estableix la llei quant al nivell de valencià de l'alumnat en acabar l'etapa".

CSIF AL·LEGA PER POSSIBLE "DISCRIMINACIÓ

Per la seua banda, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat al·legacions contra el projecte de decret en considerar que pot produir "discriminació o greuge" i "vulnerar principis constitucionals, com el d'igualtat".

Indica el sindicat que aquest projecte de decret es troba en fase d'informació pública, i que CSIF, com a organització sindical defensora dels drets dels empleats públics, es troba legitimada per a participar en la fase d'informació pública d'aquest projecte normatiu.

En aquest sentit recalca que "afectarà indirectament als requisits exigits per a l'accés a l'ocupació pública en la Generalitat".

El sindicat apunta que "l'article 7 del projecte de reglament disposa que es reconeix un nivell C1 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües a les persones que hagen acabat els ensenyaments postobligatòries no universitàries en la modalitat de Batxillerat amb una qualificació mitjana de 7 o superior en l'assignatura de valencià en els dos cursos de Batxillerat a partir del curs 2021/2022".

La central sindical, en la seua al·legació, recalca que "aquest reconeixement resulta absolutament arbitrari i produeix greuges entre les persones que hagen acabat els ensenyaments de Batxillerat".

Referent a açò pregunta "per què la qualificació mitjana ha de ser una nota de 7 o superior en dos cursos de Batxillerat només a partir de 2021/2022 i no en els cursos anteriors" o "per què aquesta qualificació de set o superior i no una altra -com podria ser l'aprovat- és la que atorga l'acreditació d'un coneixement de valencià corresponent a C1".

L'organització subratlla que "es produeix una discriminació temporal inadmissible, ja que hi haurà moltes persones que, amb esforç, hagen superat les dos cursos de Batxillerat amb una qualificació de 7 o superior amb anterioritat al curs 2021/2022 i no podran veure reconeguda la seua competència lingüística amb el nivell C1 només de moment en què van iniciar els seus estudis".

El sindicat avisa d'una altra discriminació o greuge" en "eixa qualificació arbitrària, ja que poden existir moltes persones que hagen aprovat l'assignatura de valencià en els dos cursos de Batxillerat sense haver arribat a la qualificació de 7". "Aquestes persones no tindran la possibilitat d'adaptar els seus estudis, esforç o currículum educatiu per no ser coneixedores, en el moment d'inici del curs corresponent, d'una norma que els anava a resultar d'aplicació. Açò provoca una situació d'inseguretat jurídica", apunten.

CSIF considera que eixe precepte del projecte de decret del Consell "pot vulnerar els principis i drets consagrats en els articles 9.3, 14, 23.2, 27 i 103.3 de la Constitució Espanyola". A més, alerta que aquesta proposta legislativa de la Generalitat "únicament es refereix a centres educatius sostinguts amb fons públics".

Finalment, el sindicat adverteix que "com a conseqüència d'aquest projecte de decret ens podem trobar amb potencials servidors públics que no tindran la possibilitat de concórrer en igualtat de condicions a l'accés a la funció pública a causa del moment en què van iniciar els seus estudis o, fins i tot, a causa dels diferents centres educatius en els quals hagen rebut el seu ensenyament".