La UPV duu a terme un estudi per a adaptar els espais a l'aire lliure del campus de Vera al canvi climàtic

   VALÈNCIA, 27 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Un equip del Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València (UPV), amb la col·laboració de l'École Nationale Supérieure d'Architecture de Nantes (ENSA Nantes), a França, està duent a terme un estudi sobre el confort tèrmic en campus de Vera.

    L'objectiu és "millorar el disseny de l'espai per a garantir les millors condicions de trànsit i estada en el campus, davant de l'escalfament climàtic", segons assenyala la vicerectora de Desenvolupament Sostenible dels Campus de la UPV, Débora Domingo.

   L'equip d'investigadors ha comprovat que la temperatura radiant (la que percebem a causa de la calor que irradian els objectes que ens envolten, independentment de la temperatura de l'aire) pot variar fins a 25 °C entre les zones més exposades al sol i els passatges coberts per arbres, pèrgoles i ombres dels edificis. En estes zones protegides, la temperatura radiant i la sensació tèrmica es mantenen pràcticament constants durant tot el dia.

   "Les cobertes i ombres construïdes ofereixen la millor protecció tèrmica", assenyala el professor i investigador de la UPV Ignacio Guillén. Un exemple destacat és un passatge cobert, on el Physiological Equivalent Temperature (PET) es manté estable entre els 25ºC i 29°C durant tot el dia.

    "Estos són valors significativament inferiors a la resta del campus. Així es demostra que l'ombra construïda, a més de la vegetal, pot reduir notablement l'estrès tèrmic del ciutadà", assegura Ignacio Requena, investigador d'ENSA Nantes.

   Les dades es van arreplegar el 22 de juny i el 3 de juliol del 2026, en dos recorreguts diferents del campus de Vora a València. L'equip del Centre d'Investigació CRENAU de l'ENSA Nantes ha desenvolupat l'estació meteorològica mòbil utilitzada per als mesuraments.

    Així, cada 40 cm recorreguts es va registrar: la temperatura de l'aire, la humitat relativa, la velocitat del vent, la radiació solar directa i reflectida, així com la radiació infraroja emesa pels materials del sòl i les façanes.

    "A partir d'estes dades, es van calcular índexs de confort que sintetitzen la percepció humana de les condicions tèrmiques i es van elaborar les cartografies tèrmiques de l'espai", explica Ignacio Requena.

   L'equip del Centre de Tecnologies Físiques de la UPV ha realitzat la simulació microclimática a petita escala, baix la direcció d'Ignacio Guillén amb la participació de Fernando Mendiguchia, Juan Secondo, Vanesa Sáez i Marina Iguaz. S'han utilitzat ferramentes de simulació a escala arquitectònica, "prèviament validades en edificis, que modelen el comportament tèrmic de l'espai exterior i projecten escenaris futurs amb major fiabilitat", explica l'investigador Fernando Mendiguchia.

ESTRÈS TÈRMIC

   L'estudi ha inclòs també la sensació tèrmica de la comunitat universitària i ha identificat situacions d'estrès tèrmic i de refugi sota condicions climàtiques caloroses. Els mesuraments es van realitzar en el campus de Vora en diferents zones i dies i diverses vegades al llarg de la jornada. "L'objectiu va ser captar l'evolució horària de les condicions tèrmiques. Les dades arreplegades confirmen que el confort i l'estrès tèrmic depenen principalment del disseny espacial", assegura Ignacio Guillén.

   "El mapa de calor del campus mostra estabilitat: encara que els valors absoluts varien segons l'hora, els mateixos punts s'identifiquen repetidament com a "punts calents" o "punts frescos" en diferents recorreguts i dies. Este patró estable servirà com a base per al calibratge de les simulacions de la UPV", explica Guillén.

   La metodologia utilitzada en este treball podrà aplicar-se en un futur a qualsevol ciutat. De fet, l'equip del Centre de Tecnologies Físiques de la UPV i l'École Nationale Supérieure d'Architecture de Nantes preveuen aplicar-ho pròximament a l'estudi del confort tèrmic de València.