Von der Leyen defensa que préstec amb actius russos congelats és "la manera més eficaç" de recolzar Ucraïna

   BRUSSEL·LES, 13 Nov. (EUROPA PRESS) -

   La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat este dijous que els préstecs de reparació per a recolzar a Ucraïna usant la liquiditat dels béns russos congelats a Europa és "la manera més eficaç" de recolzar a Kíiv, avisant que les alternatives passen per emetre deute comú amb el pressupost comunitari o a través de crèdits bilaterals amb Ucraïna.

   "Esta és la manera més eficaç de sostenir la defensa i l'economia d'Ucraïna, i la forma més clara de fer entendre a Rússia que el temps no juga al seu favor", ha afirmat la presidenta comunitària en un debat en el Parlament Europeu sobre la seua proposta d'utilitzar els actius russos congelats en la UE per als préstecs per valor de 140.000 milions d'euros que mantinguen a Ucraïna en la batalla.

   Von der Leyen ha detallat que el mecanisme es basaria en el saldo en efectiu dels actius immobilitzats. "Atorgaríem un préstec a Ucraïna, que Ucraïna reemborsaria si Rússia paga les reparacions", ha exposat, sobre una opció en la qual l'Executiu europeu treballa per a convèncer a Bèlgica, seu del dipòsit de fons Euroclear on es troben la major part d'estos actius.

   El Govern belga insistix que es tracta d'una "confiscació" que li exposa davant de possibles reclamacions russes i demana garanties legals que la resta de socis li recolzaran si en el futur Moscou li exigix responsabilitats.

   Així les coses, l'últim cim europeu a l'octubre mandató a l'Executiu europeu elaborar diferents opcions per a concretar el suport a llarg termini a Kíiv, encara que els préstecs de reparació sempre han aparegut com la via prioritària per a Brussel·les i els suports en el si dels Vint-i-set ha anat creixent malgrat els dubtes legals i pràctiques que genera este escenari.

   Brussel·les treballa ara en "opcions" per a finançar a Kíiv, però diverses fonts europees consultades en els últims dies subratllen que el focus està posada en l'ús dels actius per a finançar el préstec de reparacions i que les altres possibilitats són només solucions "teòriques".

   Com a alternativa, la conservadora alemanya ha detallat que altres dues opcions passen per l'emissió de deute. Una de les vies seria utilitzar el marge pressupostari per a recaptar fons en els mercats de capitals, ha apuntat, mentre que una altra opció és que els Estats membres fixen acord bilaterals i recapten el capital necessari per si mateixos.

   En la part final del debat, el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, ha insistit que l'Executiu europeu treballa "intensament" per a avançar en la qüestió del préstec per a Ucraïna, un assumpte que ha reconegut que és "extremadament complex i difícil".

   "Però estem utilitzant a tots els nostres experts jurídics i tots els recursos diplomàtics possibles que tenim a la nostra disposició per a trobar també una solució a esta qüestió", ha indicat, recalcant que Brussel·les "no escatima esforços" per a aconseguir solucions per a continuar el respatler financer a Kíiv.

   L'opció d'emprar els actius russos congelats a Europa per a finançar a Ucraïna genera un creixent consens també entre els grups de l'Eurocambra. De costat del Partit Popular Europeu, l'eurodiputat neerlandés Jeroen Lenaers ha instat als Estats membres de la UE a trobar una solució prompte a la qüestió per a usar els béns russos congelats en la reconstrucció d'Ucraïna.

   Pel seu costat, el portaveu parlamentari dels Verds, Bas Eickhout, ha valorat que avancen els treballs de l'Executiu europeu per a superar les reserves de Bèlgica i ha apostat per que els Estats membres donen els passos per a aconseguir el consens necessari en la cimera de desembre.