Yoly Saa prepara la seua "descàrrega emocional" al Benidorm Fest: "Gestionar-se també és traure la ràbia fora"

STEVEN BERNHARD - Archivo

   VALNCIA, 18 Ene. (EUROPA PRESS) -

   "Que em vas fer plorar un mar, a mi no se m'oblida". Amb aquesta frase arranca el final de 'No se me olvida', la canó de Yoly Saa per al Benidorm Fest, en la qual "descarrega emocions" com la rbia, que veu "lícit" mostrar "dins d'uns límits". "Hi ha una idea ara que cal gestionar-se, i respirar i passar pgina, per cony, gestionar-se també és traure la rbia fora".

   Amb el "mantra" de 'No se me olvida', que es repeteix més d'una desena de vegades al final de la canó, Yoly Saa explica en una entrevista a Europa Press que el seu tema també li serveix per a recordar-se a si mateixa els "llocs en els quals no" ha de tornar a caure, i també es reconeix com una persona "intensa".

   "Al final entrem en llocs que no ens venen massa bé, perqu les ferides de vida potser són incompatibles amb la persona que tens davant, i moltes vegades, no intencionadament, ens fiquem en lios a nivell emocional", ha explicat.

   Per a Saa, que vé dels boleros i la canó d'autor, l'emoció vé de srie: "Jo quasi sempre escric sobre coses personals, perqu potser és el que més em motiva o necessite descarregar certes emocions, i estan ací plasmades en canons". "Quan eres una persona molt emocional i escoltes aquest tipus de música, és inevitable que isquen lletres així", subratlla.

   "Em vas voler portar a volar i vaig acabar de genolls. Ho porte en la memria ja, em se com acaba. Em vas deixar en la foscor, ni una llum encesa. Encara que ja no et busque més, sé que seguisc perduda. Ignorem un centenar de senyals fallits, tu volies voler-me més, per no t'eixia. Al final et vas oblidar que jo sí et volia, que em vas fer plorar un mar, a mi no se m'oblida", és la tornada de la canó.

   Preguntada sobre si considera que és difícil encaixar aquest tipus d'emocions en els tres minuts de les canons del Benidorm Fest i el format "festivaler": "Sabia que era una cosa arriscada, que a priori no és el que abunda o el que s'espera, per jo tampoc puc negar-me a mi mateixa".

   "Són canons en tres minuts, en les quals no vols dir ni que odies a la persona que tenies davant, ni que penses que eixa persona siga la pitjor del món o un monstre. Simplement, a voltes estem en uns estats que, a mi concretament, m'afavoreixen per a escriure, com quan estic trist o quan estic rabiosa, igual que quan estic supercontenta. És com si les paraules em caigueren de la boca", ha explicat.

"SI EM VE DE GUST CABREJAR-ME, POTSER EM CABREGE"

   Parlar des de la "rbia", en la majoria de les occasiones, troba rebuig per part de la societat. "Crec que la rbia és alguna cosa que est guay traure fóra també, i jo intente fer-ho, la veritat. Al final, és una cosa que consumeix", ha assenyalat.

   "Hi ha gent que diu 'Ai, mira com reacciona', per és que si potser t'han fotut, o t'han fet alguna cosa que et dol, és lícit que mostres eixa rbia o eixe empipament, sempre dins d'uns límits i uns termes, evidentment", ha agregat.

   També ha criticat que es responsabilitze únicament de la reacció a qui rep crítiques o insults: "Doncs si t'estan cridant tocacollons, t'estan cridant tocacollons, vull dir, potser no em vaig a posar a respirar. Si em ve de gust cabrejar-me, potser em cabrege".

GUITARRES I PERCUSSIÓ

   De 'No se me olvida destaca la base de la canó, composta per múltiples línies de guitarra i percussions africanes, canries i japoneses en la qual ha collaborat amb Ale Acosta, de Fuel Fandango, i Khotton Palm.

   Sobre Palm --el pseudnim del productor eldenc Emilio Maestre--, explica: "Li vaig cridar perqu ell té una delicadesa especial quant al tractament, sobretot, de les guitarres. Aleshores, vam fer una cosa molt peculiar, que jo no solc fer molt component, que és que jo vaig agafar la guitarra, vaig fer una harmonia, li la vaig retornar. Ell la va agafar, per damunt va fer una altra cosa, jo la vaig arreplegar una altra vegada i vaig fer una cosa per damunt d'eixes dos coses, i així fins a tres o quatre vegades". Així, la canó acaba amb una guitarra gravada en diferents moments, en la qual hi ha tres o quatre línies diferents".

   Per a la percussió "buscava una cosa més pica de percussió, per més orgnica, no tan electrnica, o barrejar eixes dos coses". Per a aix, va contactar amb Acosta: "Hi ha percussions africanes, canries, japoneses, és un 'mix' d'un munt d'elements que fan que la canó siga el que és".

FOLKLORE GALLEGO

   I malgrat tot aquesta mescla, la canó acaba tenint també reminiscncies gallegues, el lloc de procedncia de Yoly Saa. De fet, explica que la canó inclou veus secundries influenciades pel folklore gallec.

   Preguntada sobre si va pensar a incloure el gallec en la canó

   --que va compondre en castell-- Saa explica que sí va pensar a traduir una estrofa al gallec, per "no volia que fóra un pegote". "Hi haur un moment en la meua carrera en qu jo faa canons en gallec, és una cosa que va a passar, per fer-ho de manera precipitada perqu sí, no", ha afegit. "La canó va fluir molt bé, no va caldre forar res. Va haver-hi moments en qu m'ho vaig plantejar, per crec que no tenia molt sentit, aquestes coses no es forcen, venen o no venen", ha assenyalat.

   Saa és la segona gallega que participa al Benidorm Fest, després de Tanxugueiras, que en la primera edició del festival van arrasar en el televoto per no van ser a Eurovisió en preferir el jurat a Chanel. "Elles portaven una cosa diferent, i per a la resta d'Espanya de sobte, escoltar el folklore gallec així, barrejat amb l'electrnica, amb un poc més modern, va ser una primera impressió que crec que va impactar molt".

   "Jo sóc Yoly Saa, no pretenc competir amb Tanxugueiras perqu jo crec que fan una cosa molt diferent a mi, i és increble el que fan, el meu paper és una cosa un poc diferent", ha explicat. I afig: "M'he proposat que vegeu que Yoly és una artista verstil i que no solament és aquesta xica introvertida que s'amaga darrere de la guitarra".

   I Eurovisió? "Jo sempre dic que en aquesta vida és millor estar sorpresa que decebuda. Aleshores, és veritat que intente no collocar-me en alguns llocs que sé que em van a posar molt nerviosa. Crec que ara és moment de pensar a fer-ho tan bé com siga possible a Benidorm i ja veurem qu passa segons decidisca el públic", manifesta.