Gargallo Gil vincula la polémica de les fronteres llingüístiques del norte al orixe constitutivu de les sos fales

Europa Press Asturias
Actualizado: miércoles, 6 octubre 2010 14:17

UVIÉU, 06 d'Ochobre (EUROPA PRESS)

El profesor José Enrigue Gargallo Gil (Departamentu de Filoloxía Románica de la Universidá de Barcelona) entiende que les problemátiques llingüístiques que surden nes fronteres nel norte peninsular (tales como'l gallegu y l'asturianu, o'l castellán y el catalán, o l'aragonés y el catalán) esplícase nel orixe constitutivu de les sos fales romances, por ser "fíes" o descendientes directes del llatín, y non d'otros derivaos, que seríen los consecutivos. Según los sos estudios, nes zones de romances constitutivos, les fronteres llingüístiques son mui difíciles d'atopar, al contrario que nes zones del sur de la península.

Gargallo Gil esplicó esta cuestión na so conferencia na segunda xornada del congresu 'Ciencia, llingua y fronteres', que se ta desarrollando nel Departamentu de Filoloxía Española de la Universidá d'Uviéu.

Según el profesor, les fales del norte suelen ser "fíes" del llatín, y poro ye "materia románica constitutiva". Al contrario, nel sur, la castellanización provién de los procesos de reconquista y la repoblación cristiana venida del norte. Nesti casu trataríase de fales "nietes del llatín". "Si vamos a Llatinoamérica, entós taríamos yá falando de biznietos del llatín", añadió.

Según Gargallo Gil, pol so carácter constitutivu, el norte presenta "una realidá románica mui diversa", de la que provendríen les fronteres llingüístiques "difíciles d'atopar", como la qu'existe ente Asturies y Galicia, o ente Aragón y Cataluña.

Asina, esplicólo gráficamente con un exemplu. Si se percuerre la península dende Fisterra (Galicia) al Cabu de Creus (Cataluña) alcontraríamos rexistros gallegos, rexistros gallego-asturianos nel occidente d'Asturies, asturianos nel centru, castellanu con sustratu vascu na zona oriental de Cantabria o Burgos, eusquera, aragonés con sustratu vascu (Valle d'Arán), fales propies como la de Benasque, na llenda ente Cataluña y Aragón, y a lo último les variantes del catalán.

Si se fai lo mesmo de Lisboa a Valencia, únicamente s'alcuentren trés llingües: portugués, español y catalán-valencianu, señalando que les llendes son mui marcaes nestes zones.

"Nel norte cuesta alcontrar les fronteres porque nun les hai", lo qu'al so xuiciu conlleva "les sos derives político-llingüístiques", señaló'l ponente.

Tres esti plantegamientu, dedicó especial atención a algunos fenómenos, como'l benasqués (de Benasque), del que lleyó un testu de Carmen Gastán, pa defender esta variante como una "llingua romance, minoritaria sí, pero llingua romance, que nun ye nin catalán nin aragonés". También usó'l poema 'Dues lhénguas', d'Amadeu Ferreira, p'analizar la convivencia ente portugués y mirandés (en Miranda de Douro), y refirióse a les fales d'orixe portugués del oriente d'Estremadura como exemplu de frontera llingüística definida.

Contenido patrocinado