BARCELONA 8 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'escultor, pintor, grabador, escenógrafu y críticu de arte Josep Maria Subirachs morrió la nueche d'esti llunes en Barcelona a los 87 años d'edá, informaron fontes familiares.
Subirachs finó dempués d'una llarga enfermedá neurodexenerativa, y la ceremonia de despidida va ser na intimidá de la familia, anque llueu va celebrase un actu públicu por que toos puedan despidise d'él.
Subirachs (Barcelona, 1927) realizó un cientu d'obres, la mayoría monumentos públicos, pero ensin dulda la so obra magna foi'l diseñu y escultura de la Fachada de la Pasión del Templu de la Sagrada Familia de Barcelona, una obra bien criticada contra la que s'entamó una manifestación en 1990.
Vivió onde trabayó, nuna modesta vivienda allugada na Sagrada Familia, igual que fixera l'arquiteutu Antoni Gaudí. L'allugamientu de la so morada y que nun-y impunxeren un estilu determináu fueron los dos condiciones que Subirachs punxo p'aceptar l'encargu, en 1986.
Veinte año dempués, en 2005, dio por rematada la so obra pa la Sagrada Familia, consistente en más de 100 figures esculpíes en piedra y cuatro puertes de bronce, y na que se recreen los dos últimos díes de Jesús con un espresionismu figurativo y dramático.
Amás, Subirachs marcó un finxu con 'Forma 212' (1957), primer obra astracta que s'allugó nun espaciu públicu de la ciudá de Barcelona y primer d'una llarga llista d'intervenciones públiques de Subirachs, como 'Les Taules de la Llei' (1960), realizada na fachada de la facultá de derechu de la Universitat de Barcelona (UB) con Antoni Cumella, 'Evocación Marinera' (1960), nel barriu de la Barceloneta -y non exenta de discutiniu-- , 'Monument a Narcís Monturiol' (1963), y 'Monument a Ramon Llull' (1976) en Montserrat.
Ye especialmente relevante'l conxuntu de 13 monumentales figures, cuatro puertes de bronce y dellos elementos decorativos realizáu pal santuariu de la Virxe del Camín de Llión, obra que remata la etapa espresionista del escultor y que se considera un finxu na escultura española del sieglu XX.
Como nun pudo estudiar arquitectura porque la economía familiar yera precaria dempués de la Guerra Civil, Subirachs empezó a trabayar con 14 años nel taller d'un dorador aficionáu a la escultura y más tarde, de 1942 a 1947, fixo d'aprendiz del escultor Enric Monjo, del qu'aprendió les técniques.
Pero quien realmente-y influyó foi l'escultor 'noucentista' Enric Casanovas, con quien trabayó namás unos meses porque finó en 1948. Dos años dempués, Subirachs fundó'l grupu Postlectura al pie de el escultores Francesc Torres Monsó y Martí Sabé, y los pintores Esther Boix, Ricard Creus y Joaquim Datzira.
Con una beca p'ampliar estudios viaxó a París y darréu a Bélxica, convidáu pol pintor Luc Peire, qu'afayó les sos obres nel Saló d'Ochobre de Barcelona, alcuentru nel que Subirachs participó de 1949 a 1957.
PREMIOS Y RECONOCENCIES
La so técnica, la so análisi de les dualidaes, como'l positivu y negativu de les escultures, y los sos símbolos tales como la torre de Babel, l'obeliscu falu, l'árbol pubis y la cinta de Möebius, fixéron-y valedor de múltiples reconocencies, como'l d'artista catalán vivu más importante del sieglu XX según una encuesta realizada per dellos medios de comunicación en 1997, y Officier dans l'Ordre deas Arts et deas Lettres de francia.
Dalgunos de los premios que recibió son la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medaya d'Honor de la Real Academia de Belles Artes de Santo Isabel d'Hungría, la Medaya de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y la Medaya d'Oru del Fondu Internacional de Pintura de Barcelona.