AMPL.- Balears presenta la menor taxa de creixement del PIB de tot Espanya (1,66%), entre 2000 i 2009, segons el CES

PALMA DE MALLORCA, 25 Oct. (EUROPA PRESS) -

Balears és la comunitat autònoma que ha presentat una major pèrdua relativa de renda per càpita, és a dir, pèrdua de riquesa en relació amb el nombre d'habitants, a causa que ha estat la que més ha crescut en població (37,5%) de 1998 al 2009 i la que menys renda ha generat, situant la taxa de creixement mitjà del PIB de 2000 al 2009 en 1,66%, molt per sota de la mitja espanyola del 2,32%, segons la Memòria del Consell Econòmic i Social (CES) de les Illes Balears del 2009.

En una roda de premsa, el president d'aquest òrgan, Llorenç Huguet, ha destacat que, "per primera vegada", a l'arxipèlag viuen més persones nascudes a l'estranger (24%) que nascudes en altres comunitats autònomes (23%).

Alhora, Huguet ha assenyalat que és "interessant" el canvi que ha experimentat la població balear de 1998 al 2009, quan llavors la taxa de persones nascudes a l'estranger era d'un 7% mentre que la de nascudes fora de les illes era del 26%.

Per illes, Eivissa i Formentera han estat les que major percentatge de nascuts en altres comunitats acullen, situant-se en un 59% i un 61% respectivament.

Tot i que Balears registra la menor taxa de creixement del PIB a nivell nacional, el nivell de benestar relatiu de les llars de l'arxipèlag respecte als espanyols reflecteix una major capacitat adquisitiva, mentre que presenten una menor capacitat per fer front a despeses imprevistes.

Tot i això, Huguet ha subratllat que la distribució de les rendes a les illes és "molt més igualitària" (27,25%) que a la resta d'Espanya. En aquest sentit, cap apuntar que la taxa de llars en risc de pobresa (14,4%) se situa per sota de la mitjana nacional (16,7%). En canvi, aquelles llars amb un risc extrem de pobresa, els ingressos de les quals no assolen el 40% de la mitjana estatal, és del 6,3%, un 0,2 més que la mitja espanyola.

BALEARS TÉ CAPACITAT DE REACCIÓ DAVANT DE LA CRISI

D'altra banda, el president de la CES ha recalcat que la capacitat de reacció de l'economia balear davant de la crisi podria ser més gran a causa de la forta consolidació fiscal, al tenir una Administració autonòmica que té una de les estructures públiques més petites a nivell estatal i que menys despesa genera, amb un 11,6%, a tot l'Estat.

A més, les empreses de les Balears que major productivitat han registrat en relació amb la mitjana nacional, eren relacionades amb el turisme, el transport i altres activitats culturals, recreatives o d'oci, i a més la seva mida era molt major respecte a les espanyoles.

Pel que fa a la desocupació, a les illes s'ha multiplicat per quatre el nombre d'aturats de llarga durada menors de 25 anys els últims anys, situant-se per sobre dels 2.000. Concretament, en l'any passat la desocupació de llarga durada ha augmentat un 70%, 5.394 persones. Tot i això, Balears manté la millor posició relativa en el territori espanyol.

En termes d'ocupació, Espanya registra la taxa més alta de persones que treballen en el sector serveis amb gairebé un 79%. Així doncs, el major nombre d'empreses creades ha estat al voltant a les activitats relacionades amb la societat de la informació i del coneixement, tot i que el seu percentatge és menor en relació amb el conjunt d'activitats de serveis.