L'advocat d'Hidalgo anuncia que recorrerà davant del Tribunal Suprem perquè considera que els fets provats "no s'ajusten a la realitat"
PALMA DE MALLORCA, 26 de maig (EUROPA PRESS)
L'ex -alcalde d'Andratx, Eugenio Hidalgo, jutjat per la construcció d'un habitatge en una zona d'interès paisatgístic (ARIP) amb una llicència d'ampliació de nau agrícola, va ser condemnat avui a l'Audiència Provincial de Palma, a un total de quatre anys de presó, mentre que l'exdirector general d'Ordenació del Territori, Jaume Massot, va ser sentenciat a tres anys i mig de presó, i l'ex-zelador d'Obres de l'Ajuntament, Jaume Gibert, a quatre mesos.
Aquest va ser el veredicte que va emetre passades les 12.00 hores d'avui el ponent de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Palma, Juan Catany, corresponent a la sentència de la primera peça del cas Andratx, després del qual, l'advocat d'Hidalgo, Rafael Perera, va anunciar immediatament que recorrerà davant del Tribunal Suprem, perquè considera que els fets que la resolució condemna "no s'ajusten a la realitat".
Concretament, Hidalgo va ser condemnat a un any de presó com inductor d'un delicte de prevaricació administrativa i a 3 anys com a autor directe d'un delicte contra l'ordenació del territori, concorrent en aquest segon la circumstància agreujant de prevaler-se del seu càrrec públic. Alhora, va ser inhabilitat per a ocupació o càrrec públic en l'administració estatal, autonòmica o local per un període de vuit anys pel primer delicte i a les penes de 3 anys de presó i inhabilitació especial per a la promoció urbanística per un temps de tres anys.
D'altra banda, s'el va condemnar a pagar una multa de 20 mesos, amb 100 euros de quota diària pel delicte contra l'ordenació del territori, així com a satisfer dues sisenes parts de les costes processals causades, incloses les de l'acusació particular personada. D'altra banda, l'esmentada resolució estableix que Hidalgo haurà de demolir a la seva costa l'habitatge unifamiliar construïda a la finca de la seva propietat o sufragar les despeses de demolició.
Per la seva banda, Massot va ser considerat autor directe d'un delicte de prevaricació i cooperador necessari en un delicte contra l'ordenació del territori, pel que va ser condemnat a 2 anys pel primer i a 1 i sis mesos pel segon, així com la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic en l'administració per temps de 10 anys, a la multa de 15 mesos amb 60 euros de quota diària i a pagar dues sisenes parts de les costes processals, incloses les de l'acusació particular.
A més, segons la sentència, l'ex zelador d'Obres d'Andratx, Jaume Gibert, va ser condemnat a quatre mesos de privació de llibertat per cooperació necessària en un delicte contra l'ordenació del territori i, tot i que inicialment el fiscal demanava sis mesos, se li va considerar un atenuant el que col·laborés amb la Justícia per aclarir el cas.
També va ser condemnat a suspensió d'ocupació o càrrec públic durant el temps de la condemna i inhabilitació especial per a la promoció urbanística per un període de 18 mesos i multa de deu mesos, amb 10 euros de quota diària, així com a satisfer una sisena part de les costes processals causades, incloses les de l'acusació particular.
UN ANY DE PRESÓ PER A IGNACIO MIR
Per a qui sí va mantenir l'Audiència Provincial la petició inicial realitzada per la Fiscalia va ser per a l'ex lletrat municipal d'Andratx, Ignacio Mir, qui va ser condemnat a un any de presó com a autor directe d'un delicte de prevaricació administrativa. Alhora, va ser condemnat a la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic en l'administració per temps de 8 anys, així com el pagament d'una sisena part de les costes causades, incloses les de l'acusació particular.
La sentència estableix que a Hidalgo, Massot i Gibert se'ls restarà de la pena de presó el temps que van estar privats de llibertat per aquesta causa, després que fossin detinguts per la Guàrdia Civil el passat 27 de novembre del 2006.
Aquesta sentència ha rebaixat les penes de presó sol·licitades per la Fiscalia per a Hidalgo i Massot, que demanava 5 anys de presó per al primer (2 pel delicte de prevaricació urbanística i 3 pel delicte contra l'ordenació del territori); i 4 anys per al segon (2 per prevaricació urbanística i 2 pel delicte contra l'ordenació del territori). Per contra, manté la pena de presó d'1 any reclamada per a Mir i els 4 mesos sol·licitats per a Gibert.
FETS PROVATS
La sentència llegida per Catany assenyala que Hidalgo va adquirir una parcel·la a Andratx, amb una superfície de 3.930 metres quadrats per un preu de 30.050 euros amb la finalitat de construir a la mateixa un habitatge unifamiliar, malgrat que quan va comprar aquest solar tenia perfecte coneixement que el mateix es trobava en sòl rústic protegit, estant qualificat com Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP).
Per portar a terme l'edificació, l'ex-alcalde d'Andratx va contactar amb Jaume Massot, en aquelles dates cap de l'Àrea d'Urbanisme d'aquest Ajuntament, a qui li va manifestar la seva intenció de construir un habitatge unifamiliar i li va demanar consell sobre el procediment a seguir.
Una setmana després, Massot li va comunicar a Hidalgo que presentés un projecte d'ampliació de magatzem agrícola i va recomanar per a la seva confecció a l'enginyer agrònom Gabriel Cañellas, qui en el mes de gener del 2003 va fer constar en un text quins eren les edificacions preexistents, la necessitat de recollir informe de la Conselleria d'Agricultura per a l'edifici de nova planta i adjuntant una memòria agrícola en què precisava que la parcel·la estava destinada el cultiu de tarongers, hortalisses, llegums i vegetals i tenia unes dependències ramaderes en les que es guardaven gallines i altres aus.
Amb el projecte en el seu poder, el 14 de febrer del 2003 Hidalgo, que era alcalde d'Andratx i que mai s'havia dedicat ni tenia intenció de dedicar-se a tasca agrícola alguna, va presentar una sol·licitud de llicència urbanística per a l'ampliació d'un magatzem agrícola.
Després, el 5 de maig del 2003 Gibert i Massot es van desplaçar fins a la finca de l'alcalde i l'endemà, el cap de l'Àrea d'Urbanisme va informar favorablement la concessió de la llicència, malgrat saber que la finca no anava destinada a ús agrari, deixant en blanc l'ús que es destinava el terreny i els paràmetres d'altura, volum i ocupació màximes permeses en la parcel·la.
El mateix dia 6 de maig, el lletrat assessor de l'Ajuntament d'Andratx, José Ignacio Mir, va informar favorablement la concessió de la llicència, tot i que no s'havia sol·licitat l'informe preceptiu a la Conselleria d'Agricultura.
Així, després d'obtenir la documentació precisa per portar el seu pla endavant, Hidalgo, segons estableixen els fets provats de la sentència, en lloc de construir el magatzem agrícola projectat per l'enginyer agrònom, va encarregar a un delineant la construcció d'un edifici destinat a un habitatge unifamiliar aïllada de 129,39 metres quadrats, que després de la sentència judicial, haurà de ser demolida.
