Els embarassos en les dones i les malalties circulatòries en els homes van originar el major nombre d'altes el 2006
PALMA DE MALLORCA/MADRID, 6 Feb. (EUROPA PRESS) -
Balears fou la Comunitat Autònoma que liderà el nombre d'altes hospitalàries el 2006, amb 13.486 per cada 100.000 habitants, sent el grup de les malalties de l'aparell digestiu el que majors altes provocà a la Comunitat, segons l'última enquesta de morbiditat Hospitalària de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Per darrere de les Balears es situaren Navarra (12.562), Astúries (12.099) i Aragó (12.012). Per contra, Castella-la Manxa (9.111), Canàries (9.297) i Andalusia (9.349) presentaren el menor nombre d'altes per cada 100.000 habitants.
Entre les dones, la primera causa d'hospitalització correspongué als episodis d'embaràs, part i puerperi, amb el 24,6% del total. En els homes les malalties que donaren lloc a un major nombre d'hospitalitzacions foren les de l'aparell circulatori, amb el 15,3 % del total.
També, els episodis relacionats amb l'embaràs registraren el major nombre d'altes per 100.000 habitants, amb 1.416 (13,2%) de les hospitalitzacions, un repunt d'acord amb l'evolució del nombre de naixements a Espanya que, el 2005 i 2006, assolí els seus valors més alts des de 1990.
A continuació es situaren el grup de malalties de l'aparell circulatori amb 1.364 altes per 100.000 habitants (12,7%), seguit de l'aparell digestiu (1.287 altes i un percentatge del 12,0%), les malalties de l'aparell respiratori (1.091 altes i un 10,2%) i els tumors (919 altes i un 8,6%).
En total, durant l'any 2006 es produiren 4.725.788 altes amb internament als hospitals espanyols, un 1,0 % més que el 2005. D'aquestes dades el 53,6 % correspongué a dones, tot i això si del total d'altes s'excloguessin les produïdes pels episodis d'embaràs, el major percentatge de participació correspondria als homes amb un 53,5 %.
Alhora, en dones, per darrere de l'hospitalització per embaràs, es situà el grup de malalties de l'aparell circulatori (10,4%), les malalties de l'aparell digestiu (9,6%), els tumors (7,7%) i les malalties de l'aparell respiratori (7,5%). En homes, després dels problemes de l'aparell circulatori, es donaren les malalties de l'aparell digestiu (14,8%), les malalties de l'aparell respiratori (13,2%), les lesions i enverinaments (10%) i els tumors (9,6%).
L'edat mitjana de les altes hospitalàries es situà en 51 anys, sent en homes els 53 anys i 49 en dones. Així, s'observà que les persones de més de 85 anys representaren el 6,3 % del total d'altes hospitalàries el 2006.
El percentatge ha augmentat els últims anys, i des de 1996 s'observa un increment en el percentatge de participació dels grups d'edat més avançada sobre el total de les altes, com a conseqüència de la major representació que tenen aquestes edats en el conjunt de la població. De manera que la població amb una edat superior als 65 anys representà més del 37 % del total d'hospitalitzacions el 2006, respecte del 32,3 % de l'any 1996.
ESTADA MITJANA
D'altra banda, la mitjana d'estades fou de set dies, sent les més llargues les relacionades amb els tumors (10 dies) i a les malalties amb origen en el període perinatal (9). Tot i que, superior a la mitjana foren les estades corresponents als grups d'edat superior als 95 anys (12), seguit del grup de 90-94 anys (11) i 85-89 anys (10). En aquests casos es va deure en la seva majoria a malalties de la pell i del teixit subcutani, les lesions i enverinaments, les malalties del sistema nerviós i les infeccioses o parasitàries.
El nombre d'altes hospitalàries de persones que ingressaren per urgències representà el 59,7 % del total d'altes el 2006, respecte del 59,1 % del 2005. Segons el motiu, el 93,2 % de les altes s'ha produït com a conseqüència de curació o millora, el 3,7 % per mort, l'1,7 per trasllat per trasllat a altres centres i l'1,4 % per altres causes. Les principals causes de defunció als hospitals espanyols foren els tumors (25% del total) i les malalties de l'aparell circulatori (22,6%) i de l'aparell respiratori (16,7%).
RESTA D'EUROPA
En comparació de les dades europeus, i tenint com a referència les últimes dades disponibles en cada país, les altes hospitalàries per 100.000 habitants tenint en compte tots els grups de diagnòstic corresponents a l'any 2005, Espanya (10.780) es troba, al costat de Portugal (10.135) i Holanda (9.127) entre ingressos hospitalaris més baixos. Mentrestant, Alemanya (20.163), Polònia (17.955) i Noruega (17.424) registren les majors taxes.
Aquestes dades es poden observar a la Llista Reduïda de diagnòstics per a la difusió internacional de dades de morbiditat hospitalària, consensuada pels principals organismes internacionals en aquesta matèria (Eurostat, OCDE i OMS), que permetrà una comparació homogènia de les xifres i els diagnòstics entre països els anys vinents.
