EpC-L'Institut de Política Familiar recorrerà la sentència davant el TC i no descarta acudir al Tribunal d'Estrasburg

Defensa que "en qualsevol país els pares i no l'Estat són els que han de donar les pautes morals als fills"

PALMA DE MALLORCA, 28 de gener (EUROPA PRESS)

L'Institut de Política Familiar (IPF) a Balears ha anunciat avui que presentarà un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC) en contra de la sentència del Tribunal Suprem, que impedeix objectar a l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els drets humans (EpC) i no va descartar acudir també al Tribunal Europeu de drets humans d'Estrasburg.

En un comunicat, IPF ha avançat que en el seu recurs, sol·licitarà al TC la suspensió cautelar de l'errada del Suprem, que va acordar per 22 vots a favor i set en contra rebutjar els recursos presentats per pares asturians als quals el Tribunal Superior de Justícia d'aquesta Comunitat va denegar el dret a l'objecció de consciència a EpC en entendre que aquesta assignatura no lesiona dret fonamental a l'educació religiosa dels fills.

En declaracions a Europa Press, el delegat de l'IPF a Balears, Agustín Buades, ha remarcat que la seva entitat defensa l'objecció dels pares a aquesta assignatura no perquè afecti a la formació religiosa dels menors, sinó perquè, segons la seva opinió, "en qualsevol país els pares i no l'Estat són els que han de donar les pautes morals als fills".

"Nosaltres objectam pel dret fonamental dels pares que puguin educar d'acord amb les seves conviccions", va insistir, i alhora ha precisat que l'objectiu d'IPF "no és defensar la doctrina catòlica, sinó que els pares, independentment de la seva religió -jueus, catòlics, musulmans- puguin formar la consciència moral dels seus fills".

Així, ha advertit que la seva organització "mai no deixarà l'Estat arrabassar aquest dret mitjançant una assignatura que adoctrina", tenint en compte que els últims anys, s'ha produït una "mobilització tan gran en la qual milers de pares s'han pres tan seriosament l'educació dels seus fills que no té parangó en la història d'Espanya".

Per aquest motiu, ha expressat el seu "convenciment" que els pares estan defensant els seus drets fonamentals i, per tant, IPF seguirà "lluitant fins que siguin reconeguts", ja que els tractats internacionals sobre drets humans "avalen la llibertat per educar els nostres fills segons les nostres conviccions i hi ha sentències d'Estrasburg que ens fan tenir confiança en aquest camí".

LA MOBILITZACIÓ ÉS "IMPARABLE"

A més, Buades ha afegit que és "imparable" la mobilització de pares en defensa de la seva llibertat i la dels seus fills i, en aquesta línia, va estimar que "més enllà de l'obligatorietat de qualsevol llei o de qualsevol sentència, un Govern democràtic no pot seguir sent insensible davant aquesta realitat".

"L'escola necessita recuperar la tranquil·litat, el consens i el respecte a la llibertat de tots per poder fer la seva missió", va sentenciar, i alhora ha criticat que EpC ha introduït una "greu fractura" en l'educació espanyola i, per aquesta raó, és "necessari recuperar el diàleg al qual el Govern s'ha negat sistemàticament des de fa tres anys".

Buades ha recordat que l'errada del Suprem es refereix a quatre casos concrets, tres d'Astúries i un d'Andalusia, i, en aquesta línia, ha sostingut que tot i que pot seure un criteri general per a futures ressolucions judicials, "la casuística respecte a l'EpC i l'objecció és molt gran segons les Comunitats i els cursos i, per tant, caldrà estudiar a poc a poc cada cas concret".

D'aquesta manera, va revelar que al TS han arribat ja els dos recursos d'uns pares de les Balears amb fills amb EpC i amb fills que encara no la cursen i, d'altra banda, ha assenyalat que cap la possibilitat que la sentència quedi paralitzada fins que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el seu recurs d'empara.

Finalment, ha destacat la "bona notícia" que suposa que el TS hi hagi deliberat que el contingut d'EpC "s'ha de centrar en l'educació de principis i valors constitucionals", de manera que "no permet a les autoritats administratives o escolars, ni als professors imposar als alumnes criteris morals o ètics que són objecte de discussió a la societat".