La Fundació Juan March obrirà l'any amb una visió panoràmica de les corrents abstractes llatinoamericanes

MADRID, 3 Ene. (EUROPA PRESS) -

La Fundació Juan March de Madrid obrirà l'any el pròxim 11 de febrer amb una visió panoràmica de les corrents abstractes llatinoamericanes. La mostra acull unes 300 obres de més de setanta artistes, en un arc temporal tancat per dos viatges de tornada d'Europa a Amèrica: Torres-García torna a l'Uruguai en 1934 i Jesús Rafael Soto a Veneçuela en 1973.

L'exposició 'Amèrica freda. L'abstracció geomètrica a Llatinoamèrica (1934-1973)', pretén així cartografiar, de manera exprés i sistemàtica, per a un públic europeu, la complexa i fragmentada història de l'abstracció geomètrica a Llatinoamèrica.

El mapa resultant vol mostrar tant la influència en els artistes abstractes de l'Amèrica Llatina de la tradició europea, com la decisiva ruptura amb aquesta tradició: la renovació i el caràcter diferenciat que assumeix l'abstracció geomètrica a l'argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Uruguai i Veneçuela, respecte a la tradició artística europea.

Osbel Suárez és el comissari d'aquesta exposició que té la participació d'alguns dels més prestigiosos artistes i coneixedors de l'art a Llatinoamèrica, com Ferreira Gullar, César Paternosto, Luis Pérez Oramas, Gabriel Pérez Barreiro o María Amalia García, entre d'altres.

UNA AMÈRICA GEOMÈTRICA

En les obres dels artistes llatinoamericans d'aquestes dècades, als textos i reflexions i textos dels seus manifestos i les publicacions que ells van inspirar i van afavorir, en les seves pretensions i conviccions estètiques s'entreveu una l'Amèrica Llatina diversa de l'estereotip habitual.

Davant de la identificació sense residus el sud del nou Continent amb el Tròpic i el Carib, amb l'excés expressiu i la calor de l'espontani, amb lo indígena i el particular, compareix una Amèrica que es pot anomenar, positivament, "freda": objectiva, geomètrica, racional, l'Amèrica d'uns artistes que van prendre la distància de l'objectivitat respecte de les tradicions particulars pròpies i de les alienes per elaborar una abstracció essencial que fascina i sorprèn.

L'arc temporal de l'exposició ho tanquen dos viatges de tornada a Amèrica, en 1934 i en 1973. A la primera d'aquestes dates, Joaquín Torres-García torna a Montevideo després de més de quatre dècades a Europa; per part seva, en 1973 Jesús Rafael Soto torna també des d'Europa a Ciutat Bolívar, la seva ciutat natal, per inaugurar la primera fase del museu que porta el seu nom. També en aquest any moren els brasilers Waldemar Cordeiro i Iván Serpa, fundadors dels grups Ruptura i Front, respectivament.

La mostra, en cartell fins al 15 de maig, presenta altres realitats a més de la pintura, com la fotografia, l'escultura o l'arquitectura. Entre les obres i documents exposats alguns d'ells mai s'han vist fora dels seus països d'origen. Les obres procedeixen de museus i col·leccions privades d'Europa, els Estats Units i Amèrica Llatina.

Fins al 9 de gener, es pot veure encara en la Fundació Juan March l'exposició 'Els paisatges americans de Asher B. Durand (1796-1886)', composta per 140 obres, entre olis, dibuixos i gravats, i que ha estat la primera exposició monogràfica que s'exhibeix fora dels Estats Units, on és considerat com un dels paisatgistes més influents del segle xix i com pioner del gravat.