El Govern insta l'Executiu central a crear un santuari marí de 50.000 km2 al sud de Balears per protegir la tonyina

PALMA DE MALLORCA, 26 Feb. (EUROPA PRESS) -

El Govern va instar avui al Ministeri de Medi Ambient a crear un santuari marí de 50.500 quilòmetres quadrats per a la protecció de la tonyina i altres espècies al sud de l'arxipèlag, de manera que estableixi una zona de preservació ecològica de 70 milles, de manera poligonal i amb els seus vèrtexs a l'Illa de l'Aire (Menorca), Cabrera, Mola i Cap de Berberia (Formentera) i les Illes Bledes (Eivissa).

Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, qui és l'impulsor d'aquesta petició, amb la col·laboració de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, ha explicat que la protecció d'aquesta zona ha d'implicar la prohibició d'abocaments contaminants de qualsevol naturalesa des de la costa o des de vaixells, així com la regulació de qualsevol exploració, explotació i gestió dels recursos naturals (inclosos els minerals, com hidrocarburs).

Pel que fa a la tonyina, Vicens ha subratllat que en aquest santuari caldria establir una prohibició "estricta" de captures amb cercament i de grans vaixells (majors de 20 tones), mentre que per a la protecció de la resta d'espècies, ha considerat que cal assegurar l'estricta aplicació de prohibició d'ús de xarxes pelàgiques o de deriva, tenint en compte les seves "conseqüències catastròfiques sobre la biodiversitat marina", per les quals ja han estat prohibides a la UE.

Alhora, ha afegit que a l'àrea marina protegida s'han d'aplicar mesures per reduir l'impacte de les palangres de superfície sobre tortugues i elasmobranquis, entre les quals va proposar "incrementar les parades biològiques, adequar les arts de pesca o els horaris per reduir captures accidentals i reduir l'esforç pesquer, evitant tant com sigui possible els "perjudicis a famílies i empreses".

El conseller de Medi Ambient ha recordat la situació de "sobreexplotació" pesquera que té la tonyina, de manera que la conservació d'aquesta espècie al mediterrània és "objecte de preocupació general, especialment entre els organismes ambientalistes, àmbits científics i oceanogràfics i autoritats ambientals i pesqueres".

Així, ha recordat que a l'explotació tradicional, que havia resultat "sostenible" al llarg dels segles, s'ha afegit amb una gran rapidesa l'ús de tecnologies molt sofisticades i un "desorbitat afany lucratiu, a causa dels preus de mercat al Japó que malgasten qualsevol criteri de prudència a l'ús d'un recurs renovable". "L'experiència demostra que situacions com aquesta poden suposar no només el col·lapse d'una pesqueria, sinó posar en risc la pròpia supervivència de l'espècie", ha afirmat Vicens.

El conseller ha apuntat que la zona meridional del Mar Balear és la més important per a la reproducció d'aquesta espècie al mediterrània, de manera que la seva protecció s'ha convertit en una prioritat, tal com ho posa de manifest els textos aprovats al Parlament el 25 d'octubre del 2007 i el 14 de març del 2008.

"EFECTES POSITIUS SOBRE ESPÈCIES AMENAÇADES"

Tot i això, el titular de Medi Ambient ha lamentat que fins ara, "no hi ha hagut els avenços necessaris en aquest sentit" i, per aquesta raó, va estimar que "convenient" reiterar les demandes de protecció marina, ja que la preservació d'una extensa zona marina com la que proposa el Govern tindria efectes "extraordinàriament positius per a altres espècies marines amenaçades de gran fauna, com són especialment determinades espècies de selacis (els grans taurons), les tortugues marines i diversos cetacis.

D'altra banda, ha recordat que la iniciativa de l'executiu balear té dos precedents europeus, de manera que el primer ha estat el gener del 2004, quan el Govern francès va comunicar a l'ONU l'establiment d'una Zona Marina de Protección, de 70 milles, davant de la seva costa mediterrània; i el segon ha estat el Santuari per a Cetacis del Mar Lígur, establert entre França i Itàlia en 1999.

Finalment, ha destacat que en la decisió de crear una zona de protecció ecològica marina al sud de Balears, la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat té el suport de l'organització conservacionista internacional Greenpeace, que, segons ha recordat, ja ha organitzat diverses campanyes en aquesta mateixa línia.