La retallada pressupostària de la UIB en 2010 endarrerirà un mínim d'un any la Facultat de Medicina

La Universitat disminuirà la despesa corrent el pròxim any i es mostra "solidària", però recorda que està entre les pitjor finançades

Europa Press Islas Baleares
Actualizado: miércoles, 18 noviembre 2009 15:04

PALMA DE MALLORCA, 18 Nov. (EUROPA PRESS) -

La retallada pressupostària d'un cinc % que patirà la Universitat de les Illes Balears (UIB) en 2010 suposarà que el projecte d'obertura de la nova Facultat de Medicina, encarregat pel Parlament balear i signat per dues Conselleries del Govern, s'endarrerirà com a mínim en un any, a l'estar mancat de "garanties" sobre la construcció de les infraestructures necessàries per oferir aquests estudis.

Segons va detallar avui la rectora de la UIB, Montserrat Casas, en una reunió mantingut amb els mitjans de comunicació en el Rectorat de Son Lledó per donar a conèixer el seu posicionament sobre el projecte de pressupostos per al 2010 de la Comunitat Autònoma en matèria d'universitat, que suposarà un descens de 'transferència nominativa' de 2,8 milions d'euros.

Acompanyada pel vicerector de Planificació Econòmicoadministrativa, Antoni Llull, la rectora va detallar que el descens s'aplicarà a la despesa corrent dels pressupostos de la UIB per al 2010. Això suposa que aquest organisme disposarà de menys fons per a despeses de representació, manteniment i pagament de factures de consum --energia, telèfon, etc.--, al passar de tenir 14 milions d'euros en 2009 a 12,9 milions d'euros el pròxim any, amb un descens del -8,8%.

En total, la Universitat gestiona aquest any 92 milions d'euros, dels quals 65 milions corresponen a la transferència de la Comunitat Autònoma, una partida que es veurà reduïda a 62,2 milions d'euros en 2010, i [cuya] minvament fa "difícil" seguir endavant amb la Facultat de Medicina, ja que "és millor dir que no", davant del compromís que té aquesta institució amb la qualitat en els estudis que oferta.

Sobre aquesta qüestió, Casas ha manifestat que la UIB es troba "entre les 15 universitats pitjor finançades, però també entre les 15 més productives", tot i que registra un dèficit en professors i en infraestructures que no es podrà eliminar en 2010. I, en aquest sentit, ha assegurat que "podrem suportar la situació un any, però no més". Ja que, durant aquest termini, "la Universitat se sent solidària, però no de manera sostinguda", ha precisat.

Tot i això, cal assenyalar que en la reunió d'avui també ha dit que, el pròxim any, es dedicarà un milió d'euros més a la contractació de personal docent, així com que es construirà el nou edifici multifuncional en el Campus, que ja té assignació econòmica. Un esforç que la rectora "va agrair" al Govern i, en especial, al president, Francesc Antich, per la seva implicació personal.

D'altra banda, aquesta retallada financer arriba en un moment de "canvi estructural fonamental", ha precisat Llull, qui va aclarir que en 2010 cal implantar definitivament el 'Procés de Bolonya'; el que coincideix amb l'obertura d'una nova facultat, l'esborrany de pla d'estudis de la qual ha estat lliurat al Govern el juliol, i que, si no té els fons necessaris, "no té massa sentit continuar endavant" fins que les circumstàncies canviïn.

Al mateix temps, la Universitat espera un repunt d'alumnes matriculats en les diverses carreres, amb la previsió que s'incorporin entre 200 i 300 nous estudiants en el curs 2010-2011. Precisament, Montserrat Casas ha considerat que l'increment dels titulats universitaris "contribuirà" a combatre la crisi econòmica actual i, a més, seria un moviment en la línia que manté el Govern d'apostar pel R+D+I i el coneixement.

Cal assenyalar que la UIB té una mitjana de 14.000 alumnes --dels quals 12.600 estudien en el Campus--, i dedica 4.928 euros a cadascun per curs, lluny dels al voltant de 16.000 euros que destinen la mitjana de les universitats europees i, més allunyat encara, dels 35.000 euros de les institucions nord-americanes de primera línia. Tot i això, no és el pitjor finançada d'Espanya, després de situar-se en el lloc 11 del rànquing, entre les de Granada i Jaume I.

Contenido patrocinado