TARRAGONA, 23 Ago. (EUROPA PRESS) -
La major part de zones humides del Delta de l'Ebre, que estan connectades a ambients fluvials i marins, han acumulat suficients sediments per afrontar durant aquest segle el risc d'inundació ocasionat per l'enfonsament progressiu del terra i la pujada del nivell del mar, segons un estudi del Programa d'Ecosistemes Aquàtics de l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
En un comunicat, la Generalitat ha assenyalat que àrees com els aiguamolls del Garxal, la desembocadura de l'Ebre o la badia del Fangar reben una aportació contínua de sediments orgànics i inorgànics, tot i que ha apuntat que els investigadors consideren que "una gestió que comporti aportacions acumulades als embassaments d'àrees superiors afavoriria la supervivència d'aquestes zones".
Aquest projecte ha suposat també la creació d'aiguamolls experimentals en antigues finques agrícoles que reben aigua del riu o aigua de drenatge dels arrossars per estudiar i comparar la funció de depuració d'aigües, així com de creixement del terra.
En aquests casos també s'ha registrat un significatiu creixement vertical del terra com a conseqüència, en gran part, de la matèria orgànica generada per la vegetació.
Les conclusions preliminars d'aquest estudi s'han presentat al congrés anual Society of Weland Scientists, celebrat a Praga (República Txeca), i el següent objectiu d'aquest grup d'investigadors serà el desenvolupament d'un model a escala de tot el Delta que permeti predir l'evolució futura dels aiguamolls en funció de l'increment del nivell del mar.
