Balears, Còrsega, Sardenya i Gozo signen una declaració perquè la UE compensi els efectes de la insularitat

PALMA DE MALLORCA 8 Oct. (EUROPA PRESS) -

Les regions insulars de Balears, Crsega, Sardenya i Gozo han signat aquest dimarts una declaració perqu la Unió Europea compensi els efectes de la insularitat mediterrnia amb un marc legislatiu amb components centrats a les illes, la creació de grups específics de treball o l'adaptació de certes lleis estatals de cada regió en concret.

Segons ha informat la presidenta del Govern en un comunicat, en aquest acte polític conjunt en Bruselles, que ha impulsat Balears, és la primera vegada que es tracta el concepte de "insularitat mediterrnia".

En concret, es refereixen a una situació específica de territoris amb problemes de connexió en el continent, dificultats logístiques derivades d'aquesta circumstncia, reptes comuns com garantir que la pressió humana i turística sigui compatible amb la protecció d'un territori frgil i la responsabilitat de fer de porta entre continents i territoris del sud d'Europa.

L'objectiu és enfortir l'unió d'aquests territoris perqu es puguin establir nous criteris de cohesió territorials a partir de 2020, quan s'obre un nou escenari polític i normatiu.

LA INSULARITAT: "FONT D'OBSTACLES"

A la declaració, els quatre territoris recalquen que "la insularitat és una font d'obstacles estructurals, naturals i permanents que tenen com resultat un ampli ventall de manques i fracassos del mercat".

Les diseconomías d'escala, les escasses infraestructures de xarxes, les interrupcions físiques i digitals o els costos addicionals per a empreses i ciutadans són alguns dels exemples que s'exposen.

Per aix, s'exigeix adaptar els esquemes d'ajudes estatals per fer front a les restriccions específiques de les illes, en particular a rees on els reptes de les illes perifriques són més evidents. Per exemple, el transport, la connectivitat digital, les xarxes d'energia o la gestió dels recursos naturals.

Per fer-ho possible, reclamen la constitució de grups de treball específics per a les illes en el Consell de la Unió Europea i unitats en les direccions generals de la Comissió Europea on els problemes insulars siguin més evidents.

"El que perseguim, en definitiva, són mesures compensatries necessries perqu els ciutadans de les nostres illes aconsegueixin una qualitat de vida i de treball en igualtat de condicions a la dels territoris continentals i, les nostres empreses, una millora de la seva competitivitat", ha subratllat Armengol, i ha advocat "a l'esperit europeu de solidaritat".

Els objectius de la declaració estan relacionats amb les tres potes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats per les Nacions Unides a l'Agenda 20-30.

En aquest sentit, Armengol ha matisat que es tracta de reptes que afecten la sostenibilitat ambiental, social i econmica" i que també estan vinculats a les grans crisis globals com "l'emergncia climtica, els conflictes socials i les desigualtats econmiques que estan darrere dels grans moviments migratoris".