La Fiscalia manté la seva petició de presó a un home per no pagar el lloguer d'un balneari a la Platja de Muro

   PALMA DE MALLORCA, 22 May. (EUROPA PRESS) -

   La Fiscalia manté la seva petició de tres anys de presó per a un home per no pagar la concessió d'un balneari a la Platja de Muro durant els anys 2011 i 2012. La defensa, no obstant aix, demana la lliure absolució del seu client i considera que ell és el perjudicat.

   Durant el judici, que ha tingut lloc aquest dimecres a l'Audincia Provincial de Balears, l'acusat ha defensat la seva innocncia i ha explicat que si no va pagar la concessió --que superava els 82.000 euros més IVA-- és a causa que va arribar a un acord pel qual el lloguer per a l'explotació se li compensaria per la maquinria que ell havia installat i les reformes que ell havia fet de tots els balnearis de la platja, anys enrere.

   En concret, ha explicat que, el 2001, ell, mitjanant una societat amb la dona del llavors alcalde de Santa Margalida, va comenar a explotar els balnearis de la Platja de Muro. Es van fer crrec del lloguer de les hamaques, ombrelles, velomars i de l'explotació dels quiosquets, restaurants i cafeteries. "Quan vaig comenar a explotar-los estaven en un estat deplorable doncs portaven dos anys tancats", ha explicat.

   Així, ha relatat que es van invertir "de mitjana 150.000 euros en cada balneari" derivat de la maquinria, les taules i cadires i la resta de les installacions. Després de diversos anys d'explotació conjunta, la societat es va dissoldre i, el 2007, ell va comenar a explotar solament el balneari número 4.

   Va ser en l'últim període --2011-2012-- de la concessió d'aquest balneari quan, segons l'acusat, es va arribar a un acord per compensar el lloguer del balneari per la maquinria i les reformes.

"SI HI HAGUÉS UN ACORD, CONSTARIA EN EL CONTRACTE"

   Durant el judici, ha declarat com testimoni la gestora administrativa de l'empresa que va cedir els balnearis. Aquesta ha assenyalat que no es va arribar a cap acord de compensació amb l'acusat. "Si hagués existit, constaria en el contracte i no s'hagués posat l'accent que la garantia del pagament eren els pagarés", ha remarcat.

   Pel seu costat, l'administrador d'aquesta empresa, una societat limitada, també ha negat que s'arribés a tal acord de compensació.

   Una altra testimoni, empleada de l'entitat bancria de la qual era client l'acusat, ha explicat que se li van denegar els pagarés perqu la seva situació "no era viable per fer l'operació", doncs no tenia patrimoni "suficient" per respondre.

   El que fos l'advocat de l'acusat al moment dels fets ha assenyalat que existia una "predisposició" per acordar una compensació per que no li consta que s'arribar a materialitzar l'acord referit.

   Amb aix, la Fiscalia ha mantingut la seva petició de pena de presó. A més, en les seves conclusions definitives, ha canviat el delicte d'estafa per un delicte d'estafa agreujada.

   L'advocat de l'acusació particular, que demana quatre anys de presó, ha passat les seves conclusions provisionals a definitives. Sobre la possibilitat de la compensació, ha explicat que existeix una sentencia ferma sobre aquest tema que assenyala que societat limitada no est obligada a retornar gens en relació a la maquinria ni ha d'assumir cap responsabilitat. "No existeix dret a compensació ni existeix acord", ha assegurat.

   La lletrada de la defensa, pel seu costat, ha demanat la lliure absolució del seu client doncs assenyala que "no hi ha artifici ni ardid ni posada en escena" per aconseguir el contracte ja que l'acusat va ser a tramitar els avals doncs la intenció era pagar encara que després, tal com ha dit, "es va arribar a un acord que la maquinria aniria pel lloguer".

   A més, ha manifestat que "a cap moment es diu en qu va consistir l'engany". "No existeix l'engany, és la societat la que ha estat llogant els balnearis amb la maquinria i les reformes" de l'acusat, ha assenyalat, per després dir que ell és el "perjudicat".