El Govern central aprova l'ampliació del Parc Nacional de Cabrera, el major del Mediterrani occidental

MADRID 1 Feb. (EUROPA PRESS) -

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecolgica, ha aprovat aquest divendres 1 de febrer l'acord pel qual s'amplien els límits del parc nacional marítim-terrestre de l'Arxiplag de Cabrera, incorporant 80.779 noves hectrees d'espais marins confrontants. D'aquesta manera, la superfície total del parc passa de les 10.021 hectrees actuals a les 90.800, convertint-se al major parc nacional marí del Mediterrani occidental.

Així ho ha manifestat la ministra portaveu del Govern, Isabel Celaá, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. "És una gran passa en la conservació dels ecosistemes marítims que tradicionalment han estat els grans oblidats en la protecció ambiental", ha celebrat, destacant que aquesta mesura converteix Espanya en el país "més ric en biodiversitat marina de la Unió Europea", quelcom que, al seu parer, cal "posar en valor".

En la mateixa línia, la ministra per a la Transició Ecolgica, Teresa Ribera, ha assenyalat, en un vídeo difós als mitjans, que aquesta ampliació és "summament important". "En la superfície marina hi ha una gran riquesa que hem de protegir. Aquesta ampliació representa aquesta vocació de mirar al mar i fer-ho bé", ha dit.

Per a Ribera, aquesta mesura ofereix "una oportunitat" per a espcies emblemtiques, migratries i de pesca comercial. "Després d'anys de treball i una intensa collaboració entre els diferents actors afectats, avui podem arribar a aquesta feli finalització d'una etapa", ha explicat.

Aquest parc nacional, declarat l'any 1991, es troba situat al sud de Mallorca i el composen una illa principal, Cabrera Gran i 18 illes menors, de les quals l'Illa dels Conills és la més important. Segons informa el ministeri, com a conseqüncia de l'ampliació, la superfície marina de la Xarxa de Parcs Nacionals passa d'un 4 a un 23 per cent i l'Arxiplag de Cabrera es converteix en el major parc nacional d'Espanya, incloent-hi els terrestres.

Després de la incorporació d'aquestes noves 80.779 hectrees -totes elles aigües marines la gestió de les quals correspon a l'Administració general de l'Estat- el parc nacional inclou representació de 12 dels 13 sistemes naturals marins que, d'acord amb la Llei de Parcs Nacionals, han d'estar presents a la Xarxa. Únicament faltarien per representar els sistemes associats a emanacions gasoses submarines.

PER PRIMERA VEGADA EL MAR OBERT

A més, el nou parc ampliat incorporar per primera vegada el mar obert a la xarxa de parcs nacionals. Segons Transició Ecolgica, en cobrir un rang de profunditats de més de 2.000 metres, es protegeix una varietat d'hbitats singulars i amenaats del Mediterrani d'especial valor, així com els seus paisatges marins associats.

En aquest sentit, assenyala que la zona d'ampliació aporta representació de dos sistemes naturals encara no presents a la Xarxa de Parcs Nacionals (rees pelgiques de pas, reproducció o presncia habitual de cetacis o grans peixos migradotoris i bancs de corals profunds) i millora la representativitat d'altres dues (verils i escarpes de pendent pronunciada i baixos rocosos).

Així mateix, la zona ampliada aportar rees d'alimentació per a aus marines, el grup més amenaat de l'avifauna a nivell global. Paíños, cormoranes, gavines i pardelas (la pardela balear és l'au més amenaada d'Europa), espcies en alguns casos catalogades en perill d'extinció, es beneficiaran de la protecció dels recursos pesquers aportada pel parc, evitant-se a més captures accidentals en arts de pesca, segons Transició Ecolgica.

SANTUARI MARÍ

Amb tot aix, els responsables d'aquesta ampliació consideren que la zona es constitueix en un "autntic santuari", especialment important per a dofins, catxalots, rorcuals, esquals, peix espasa i tonyina vermella. A més, l'rea objecte d'ampliació s'inclou en la zona de reproducció més important per a aquesta última espcie de tot el Mediterrani.

La incorporació per primera vegada del mar obert a la xarxa de parcs nacionals obligar a adoptar noves mesures de gestió i conservació del mitj marí. En aquest sentit, tal com es recull en l'acord, la gestió ambiental de les aigües marines a la zona de l'ampliació és l'Estat, per la qual cosa s'hauran de cercar fórmules de collaboració amb la comunitat autnoma.

Així mateix, en tant no s'aprovi una nova llei que asseguri la gestió integral del parc nacional, l'Organisme Autnom Parcs Nacionals i l'rgan de govern de Balears establiran mecanismes de coordinació i collaboració orientats per a la consecució dels objectius del parc nacional, evitar impactes procedents de l'exterior i contribuir a la connectivitat funcional i a la gestió homognia i efectiva del conjunt del territori protegit.

L'ampliació del parc, que el ministeri contempla com un compromís per frenar la prdua de biodiversitat, va ser recolzada de manera unnime pel Patronat del Parc Nacional de l'Arxiplag de Cabrera. A més, Transició Ecolgica assegura que, segons estudis d'opinió realitzats l'any 2017, l'acceptació social és "molt mplia" a Balears. També recorda que és un mandat del Congrés dur a terme aquesta ampliació.

La proposta ha estat sotmesa al trmit d'informació pública durant dos mesos i ha estat informada pel Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals en la seva reunió el passat mes de desembre de 2018.