Thomàs atribueix la mobilitat dels metges a Balears a motius professionals i nega que el Decret sigui la causa

El conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, ha manifestat avui que si hi ha algun metge que es vol desplaçar de Balears, és un fet que "passa cada dia" per motius "normalment professionals o familiars", pel que va negar que el trasllat dels especialistes respongui al Decret del Català elaborat pel Govern per tal d'establir aquesta llengua com requisit a l'hora d'accedir al sistema sanitari públic.

Durant la inauguració del nou centre de salut de l'Escola Graduada, a Palma, el titular de Salut va respondre així a les informacions publicades avui que revelen que fins a 39 facultatius d'Eivissa han comunicat la seva intenció d'abandonar l'illa a causa del Decret, a la qual cosa Thomàs ha afirmat que el sector sanitari balear té un grau de mobilitat "molt important" i ha assegurat no creure que la normativa sigui causant de les renúncies.

Després d'afirmar que les notícies rebudes des de la Gerència de l'Hospital de Can Misses "no coincideixen amb aquests titulars", el conseller va incidir que no hi ha constància que els metges hagin manifestat per escrit la seva intenció i ha assegurat que en el moment en què aquest anunci sigui "documentalment cert", el Servei Balear de Salut (Ib-Salut) adoptarà les mesures "oportunes".

És per aquesta raó que Thomàs va posar "en qüestió" les informacions publicades, i alhora ha considerat "molt perillós llançar missatges irresponsables que creen alarma a la ciutadania quan no han estat documentats". Alhora, ha afirmat que els sindicats han estat "perfectament informats des del primer moment" que el Decret conté una disposició addicional que concedeix dos anys d'exempció a aquells professionals nouvinguts perquè adquireixin coneixements de llengua catalana.

Per la seva banda, la diputada del PP i portaveu de Salut del partit, Aina Castillo, va titllar la normativa, en el mateix acte, de "despropòsit" ja que el català "en cap cas pot ser un requisit". Així, va lamentar que havent una "falta d'especialistes" en la Comunitat Autònoma, aquests "optaran per anar-se'n a una altra regió" i ha afirmat que l'exempció de dos anys "no resoldrà el problema", ja que si no acrediten coneixements de la llengua després de dos anys d'accedir a una plaça "seran expulsats del sistema sanitari".

"NO EXISTEIX CONFLICTE LINGÜÍSTIC"

"Hagués estat tot molt més senzill si el català fos un mèrit", ha afegit l'ex consellera de Salut, qui ha recordat que una recent enquesta va revelar que "només" un 0,7 % dels metges desconeix el català, de manera que "si no existeix conflicte lingüístic", ha subratllat que el Govern s'ha de centrar en "altres prou importants" com escurçar les llistes d'espera i oferir noves prestacions.

En aquesta mateixa línia, va recriminar que l'executiu "es fiqui en un problema que crea divisió social i desmotivarà als professionals a l'hora de venir a treballar". Segons la seva opinió, l'actuació del Govern respon més "a motius polítics", perquè considera que la intenció del PSIB és "acontentar als seus socis nacionalistes posant traves en un servei públic essencial".