A.B., acusat d'assassinar el seu ex-sogre a punyalades a Sencelles, en el banc dels acusats en l'Audincia Provincial.
A.B., acusat d'assassinar el seu ex-sogre a punyalades a Sencelles, en el banc dels acusats en l'Audincia Provincial. - EUROPA PRESS
Publicado: viernes, 29 noviembre 2019 15:57

   Els metges consideren que les seves possibilitats de defensar-se eren "mínimes" quan va ser atacat amb el ganivet

   PALMA DE MALLORCA, 29 Nov. (EUROPA PRESS) -

   L'autpsia practicada a la víctima del crim de Sencelles el 2017 va comptabilitzar prop de 37 ferides entre lesions incises, realitzades amb un ganivet, i contusions, cops presumptament realitzats amb un recipient de fang i un escorredor metllic.

   Així ho han explicat els metges que van dur a terme l'autpsia, que han comparegut durant la cinquena sessió del judici per aquests fets. El judici se celebra amb un tribunal del jurat a l'Audincia Provincial. L'acusat és l'ex gendre de la víctima i els familiars del mort demanen presó permanent revisable, mentre que la Fiscalia sollicita 30 anys de presó.

   Els facultatius han ressaltat l'especial violncia de l'agressió. Segons la reconstrucció dels forenses, els primers cops van ser en el cap amb un objecte contundent. Es dedueix que va ser un recipient de fang perqu es van trobar fragments en l'escena del crim -i una esquirla incrustada en el cuir cabellut del cadver-, així com un escorredor, del que es va trencar un rosteix. Els facultatius han assenyalat que les restes trobades en la cuina on va ser trobat el cadver permeten entreveure la trajectria i la fora del cop.

PUNYALADA EN EL COLL

   En el cos s'observava una gran ganivetada en el coll, de deu centímetres de profunditat. Els atacs en aquesta zona prcticament li van seccionar la jugular. El cos també presentava nombroses lesions en els braos, indicatives que l'home havia intentat cobrir-se per protegir-se.

   Diversos d'aquests atacs li van trencar l'os, la qual cosa segons els metges, va deixar els braos "inútils" per defensar-se. Els forenses creuen que la víctima també va intentar detenir el ganivet subjectant-ho pel tall, i que va ser en aquest moment en el qual l'agressor li va amputar un dit.

   Posteriorment la víctima va rebre punyalades en el trax, en direcció al cor, que, segons els experts, van anar "per rematar". En les ferides a la zona del pit gairebé no hi ha sagnat, la qual cosa és indicatiu que l'home ja estava prcticament mort. Dues d'aquestes punyalades van aconseguir els pulmons.

   L'arma no va ser trobada, per per les proporcions que es dedueixen de les ferides, es creu que va ser un ganivet de cuina. Els metges han confirmat que la mort va haver de ser "molt dolorosa" i que l'home va trigar almenys diversos minuts a morir per un xoc hipovolmic.

POSSIBILITATS "MÍNIMES" DE DEFENSA

   Per als facultatius, "és clar" que va haver-hi "una baralla en la qual un era l'agressor, i un altre una víctima que es defensava". Entre altres detalls, ha ressaltat que el cadver no presentava abrasions en els artells que poguessin portar a pensar que ell va donar algun cop.

    Els forenses també han afegit que una dosi normal dels antidepressius que prenia la víctima ja implicarien cert minvament de capacitat.

   Els metges han confirmat que la víctima coixejava perqu tenia una cama rígida -fruit d'un accident de trnsit sofert anys abans-, i que patia artrosis a les mans. Consideren que les seves possibilitats de defensar-se eren "mínimes" quan va ser atacat amb el ganivet.

"SAP EL QUE FA"

   Els dos forenses també han respost preguntes sobre l'informe que va elaborar un company respecte a la imputabilitat de l'acusat. L'objectiu és valorar si l'home estava en ple ús de les seves facultats quan va cometre el crim o si, com allega la defensa, ho va fer sota els efectes de l'alcohol i les drogues. La defensa no qüestiona l'autoria, si bé l'acusat va declarar que no recordava res de la nit dels fets.

   El metge que va examinar a l'acusat després de la detenció va concloure que el consum de cocana de l'home era "moderat" i no va observar patologies que comportin un trastorn de la voluntat. A més, l'acusat no presentava símptomes de la síndrome d'abstinncia, malgrat haver passat dos dies en el calabós i per tant, sense consumir.

   Els forenses que han declarat aquest divendres s'han inclinat per la hiptesi que l'home no tenia les seves facultats severament alterades per les drogues quan va cometre el crim, basant-se en que va ser capa de conduir fins a la finca i perqu el telfon mbil de la víctima mai va ser oposat.

   Segons el metge, aix podria ser degut al fet que l'acusat l'hi llevés per evitar que l'home cridés demanant auxili -creient que encara estava viu- o que simplement el robés. També van desaparixer diners i a la casa hi havia indicis d'un registre per part de l'agressor. "Sap el que fa", ha concls l'expert.

   Igualment, els forenses veuen "molt difícil" que l'estrs provoqués amnsia a l'acusat -subratllant a més que es tractaria d'una amnsia "selectiva"-, i opinen que la seva poca expressivitat durant l'entrevista amb el metge és signe que estava controlant el que li preguntaven i el que havia de respondre. "Indica que est pendent de no dir més del que interessa", ha emfatitzat un dels experts.

HOMICIDI O ASSASSINAT

   Els fets es remunten a maig de 2017. Segons la Fiscalia l'acusat es va dirigir a la casa familiar de la seva exparella, amb qui tenia una filla menor, amb l'objectiu d'obtenir diners. En la finca es trobava el pare, qui li va obrir la porta i el va deixar entrar, per que no va voler donar-li diners.

   La Fiscalia sosté que l'acusat va reaccionar violentament, copejant a la víctima amb un recipient de cermica i una olla i, que seguidament, li va assestar diverses punyalades amb un ganivet fins a causar-li la mort.

   Després, presumptament, l'investigat va regirar tota la casa i es va apoderar d'un recipient que contenia una quantitat de desconeguda de diners i del telfon mbil de la víctima, i va marxar.

   Ats que no es discuteix l'autoria del crim, el debat en l'informe de conclusions definitives de les parts se centrar, previsiblement, en si els fets han de qualificar-se d'assassinat o d'homicidi, un delicte que porta aparellades penes inferiors. Les acusacions imputen un assassinat en apreciar tradoria, acarnissament i la facilitació d'un altre delicte -en aquest cas, un robatori-. La defensa planteja que ha de condemnar-se per homicidi.