Europa Press i 'Diari de Mallorca' rebutgen que no existeixi prevaricació per que s'anullés la requisa de mbils

Concentració en suport als periodistes d'Europa Press i el Diari de Mallorca
Isaac Buj - Europa Press - Archivo
Publicado: jueves, 31 enero 2019 18:35

Els periodistes s'oposen a l'arxiu de la querella sollicitat pel fiscal Bartomeu Barceló

PALMA DE MALLORCA, 31 Ene. (EUROPA PRESS) -

Europa Press i 'Diari de Mallorca' i els periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre han presentat aquest dijous un escrit d'allegacions a la sollicitud, per part del fiscal cap de Balears, Bartomeu Barceló, d'arxivar la querella contra el jutge del 'cas Cursach', Miguel Florit.

La querella es va presentar després que Florit ordenés la confiscació dels mbils dels dos redactors en el marc d'una pea per presumpta revelació de secrets, oberta per determinar l'origen d'informacions periodístiques publicades sobre la macrocausa de corrupció.

En aquest escrit d'allegacions, presentat en el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), la representació dels periodistes descarta que l'anullació de l'acte -deu dies després pel propi jutge Florit- impliqui que no hagi existit prevaricació, argumentant que "el delicte de prevaricació judicial es comet pel simlpe fet de dictar sentncia o resolució injusta a gratcient i queda consumat pel mer dictat de la sentncia o resolució, amb independncia que la mateixa s'executi o no" o que sigui "deixada sense efecte".

A més, també allega que l'entrada per part de la Policia a les oficines d'Europa Press sí va arribar a produir-se i que el material va ser efectivament confiscat, a més que els documents en paper intervinguts "no van ser precintats" i per tant "han estat a la vista de les persones que els tinguessin en el seu poder".

QUALIFIQUEN DE "SORPRENENT" QUE EL FISCAL DEMANI L'ARXIU

En les allegacions, els periodistes qualifiquen de "sorprenent" que la Fiscalia demanés el sobresement en un moment "inicial" de la instrucció, ja que no es va oposar a l'admissió a trmit de la querella i des de llavors no s'ha pres declaració als implicats ni s'ha resolt sobre cap prova.

A més, els periodistes contesten a la Fiscalia que en aquest cas "apareixen altres fets constitutius d'infracció criminal íntimament relacionats amb els descrits a la querella", pels oficis lliurats a diferents companyies telefniques perqu lliuressin les dades dels telfons dels periodistes.

En l'escrit, també rebutgen les tesis de Fiscalia que l'actuació no violés el secret professional per que s'haguessin localitzat les fonts abans de la confiscació. De fet, sostenen que "el Ministeri Fiscal confon dos termes", sospitar i identificar, ja que "perqu es pugui tenir identificat a l'autor d'una filtració és necessari posseir proves" que ho "acreditin indubtablement", i si les haguessin tingut "resultaria absurd" haver acordat el bolcat i estudi del material dels periodistes.

"Per a qualsevol persona resulta obvi que quan es confisquen telfons, ordinadors, dispositius d'emmagatzematge de dades i documentació que utilitza un periodista o mitj de comunicació en l'acompliment de la seva tasca i s'acorda el seu bolcat i estudi s'est violant de manera flagrant el dret al secret professional, es faci amb la finalitat que es faci", raonen.