25 anys de l'assassinat d'ETA del socialista Ernest Lluch, el ministre que va impulsar la sanitat pública universal

Archivo - Ernest Lluch
PSPV - Archivo
Europa Press C. Valenciana
Publicado: viernes, 21 noviembre 2025 10:34

   BARCELONA, 21 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Este divendres es commemoren els 25 anys de l'assassinat de l'exministre socialista de Sanitat Ernest Lluch, molt vinculat a València, la nit del 21 de novembre del 2000, per part de dos integrants del Comando Barcelona de la banda terrorista ETA.

   Va ser després de tornar al seu domicili al barri de Les Corts de la capital catalana quan, a l'aparcament, José Ignacio Cruchaga i Liarni Armendaritz li van assaltar i li van disparar dos vegades.

   Van fugir en un cotxe que van fer explotar després en un descampat a pocs metres, mentre que el polític socialista va ser trobat mort per un veí una hora i mitja després de l'assassinat.

   Cruchaga i Armendaritz van ser condemnats per l'Audiència Nacional a 33 anys de presó, com a responsables de l'assassinat de Lluch, junt amb Fernando García Jodrá, líder del comando, i que en el juí va arribar a justificar l'assassinat de Lluch per haver sigut "un ministre dels GAL".

TRAJECTÒRIA

   Ernest Lluch (Vilassar de Mar, Barcelona, 1937-Barcelona, 2000) va iniciar la seua activitat política en la Universitat de Barcelona, per la qual es va doctorar en Ciències Econòmiques, com a activista antifranquista, i a València, on va desenvolupar també gran part de la seua activitat acadèmica.

   En les primeres eleccions democràtiques, el 1977, va ser triat diputat en el Congrés pel PSC, i també va ser triat diputat en els comicis del 1978 i 1982, any en què va ser nomenat ministre de Sanitat i Consum, durant una legislatura.

   Posteriorment, va tornar a la seua activitat acadèmica a Barcelona i va ser rector de la Universitat Menéndez Pelayo de Santander (Cantàbria); de fet, la tasca intel·lectual, coincidixen aquells que li van tractar, va ser el més important i el que més li va estimular en la seua trajectòria.

RESPOSTA CIUTADANA

   L'assassinat va provocar el rebuig molt majoritari de la societat espanyola, que va cristal·litzar en una manifestació de repulsa a Barcelona als dos dies del succés, amb prop d'un milió de persones.

   "Estic convençuda que Ernest, fins i tot amb la persona que li va matar, haguera intentat dialogar. Vostès que poden, dialoguen, per favor", va dir la periodista Gemma Nierga a les autoritats presents, encapçalades pel llavors president del Govern, José María Aznar; el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero.

EL DIÀLEG AMB EL NACIONALISME BASC

   La trajectòria de Lluch va destacar per la seua aposta pel diàleg amb el nacionalisme basc i la fi de la violència d'ETA: "No pararé fins que el nacionalisme democràtic basc entre a formar part del bloc constitucional a través de la fórmula dels drets històrics o de qualsevol altre tipus de negociació", va sostindre.

   De fet, un any i mig abans de l'assassinat --durant la primera treva d'ETA-- va participar en un acte del llavors candidat socialista a l'alcaldia de Sant Sebastià, Odón Elorza, que membres de l'esquerra abertzale van intentar impedir.

   "Quina alegria arribar a esta plaça i veure que els quo ara criden abans mataven i ara no maten. Quina alegria! No saben que han canviat les coses, no saben que ha arribat la llibertat i la democràcia a este país, no s'assabenten. Crideu més, que crideu poc! Crideu, perquè mentre crideu no matareu!", va exclamar.

ARQUITECTE DEL SISTEMA SANITARI

   La seua etapa en el ministeri de Sanitat va destacar per l'impuls la Llei General de Sanitat, que va suposar un transcendent canvi en el model, que va universalitzar l'assistència sanitària a Espanya i va definir els servicis sanitaris i la seua prestació per part de les comunitats autònomes.

   La Fundació Campalans, vinculada al PSC, conserva en els seus arxius un manuscrit en què Lluch va resumir el seu pensament polític de la següent forma: "El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat".

Últimas noticias sobre estos temas

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press