VALÈNCIA, 4 Jun. (EUROPA PRESS) -
Edicions Tres i Quatre publica un nou volum de la Correspondència de Joan Fuster, el número 23, a cura de Faust Ripoll Domènech, dedicat a aplegar les relacions epistolars de l'assagista de Sueca amb diversos valencianistes de postguerra.
El llibre inclou les cartes amb Rafael Sifre Pla, Josep M. Giménez Fayos, Francesc de P. Burguera, Josep Lluís Bausset, Francesc Torrent i Vicent Giménez Borja, detalla l'entitat en un comunicat.
Els sis epistolaris reunits en este volum tenen en comú que tots comencen en la dècada del 1940, quan l'escriptor tenia entre 17 i 27 anys, en l'inici mateix de la seua trajectòria literària.
Alguns s'esgoten de seguida, són circumstancials o testimonis d'una relació interrompuda que ja no es recuperaria més tard. Uns altres es mantingueren vius durant anys i panys, al llarg de tota una vida, fins a la mort de Fuster el 1992. Són les cartes intercanviades amb els amics de primera hora, Francesc de P. Burguera i Josep Lluís Bausset, que testimoniegen un vincle afectiu ferm i persistent durant gairebé cinquanta anys.
A través de les cartes es pot apreciar "la centralitat creixent de Fuster en les trames culturals i valencianistes dels anys quaranta i principis dels cinquanta, en un moment d'organització absolutament precària i de dispersió i, fins i tot aïllament, dels elements valencianistes després de la guerra", destaquen.
Fuster anà establint contacte amb tot este món gràcies a la seua relació simultània amb la revista Verbo, impulsada des d'Alacant per José Albi, un amic d'adolescència de Fuster --de fet, vivia en el primer pis de la casa d'ell, a Sueca--; amb la revista Claustro, òrgan del districte del SEU, que dirigia Vicent Ventura amb la col·laboració de Josep Garcia Richart; amb Lo Rat Penat, especialment durant la presidència de Nicolau Primitiu Gómez Serrano, originari també de Sueca; i amb els dos grups de valencianistes establits al Cap i Casal, enfrontats entre ells i organitzats cadascun, respectivament, al voltant de les figures de Xavier Casp -el grup Torre- i de Carles Salvador -el grup format a redós de Lo Rat Penat.
Tal com apunta al pròleg el director de la col·lecció, Antoni Furió, les cartes aplegades en este volum "tracen un quadre desolador i gairebé autodestructiu, terminal, del valencianisme de la immediata postguerra, fracturat en faccions irreconciliables i enfangat en pugnes intestines furioses i estèrils, que només servien per a erosionar-lo encara més".
"INOPERÀNCIA LLUITA FRATRICIDA"
I afegix que "Fuster va ser ben conscient molt prompte de la buidor i la inoperància d'esta lluita fratricida, i, tot i que començà militant al costat del grup Torre, encapçalat per Xavier Casp i Miquel Adlert, no tardaria a trencar la fèrria disciplina interna imposada als seus membres i a allunyar-se'n finalment".
Al capdavall, el present volum 23, que du per títol 'Valencianistes de postguerra, 2a part', és una aportació documental que "complementa altres volums de la col·lecció de manera que, tots plegats, permeten il·luminar les relacions personals, literàries i intel·lectuals del País Valencià dels anys quaranta i cinquanta", explica l'editorial.
Així, este nou llibre entra amb relació amb el volum 17, que és el dedicat a Valencianistes de postguerra, 1a part, i que inclou les cartes amb Carles Salvador i altres escriptors més o menys afins als seu grup com Enric Soler i Godes o Enric Duran i Tortajada, i també una sèrie de valencianistes dispersos, tant geogràficament respecte del Cap i Casal (Joan Valls a Alcoi, Bernat Artola a Castelló), com pel fet que no acaben de quadrar en cap grup en estos primers vint anys de postguerra.
Els volums 9 i 10, en canvi, reunixen la correspondència de Fuster amb el grup Torre: Xavier Casp, Miquel Adlert i Santiago Bru Vidal. Alhora, al volum 6 hi ha les cartes amb Vicent Ventura i Josep Garcia Richart, mentre que en el 4 s'hi van publicar les que va intercanviar amb Manuel Sanchis Guarner i Germà Colon.
Així mateix, el volum 14 aplega les cartes amb una nova generació de joves valencianistes: la que va sorgir a partir dels anys seixanta, amb noms com Alfons Cucó, Joan Francesc Mira, Vicent Àlvarez, Vicent Pitarch o Lluís Alpera.