LOGRONYO, 4 May. (EUROPA PRESS) -
El 4,7% dels estudiants presenta puntuacions compatibles amb el risc d'AIlessphobia en l'àmbit educatiu, segons conclou l'estudi científic dut a terme pel grup Ciberpsicologia de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), en el qual també participen investigadors de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i la Universitat de València (UV).
El treball, que analitza el comportament de 1.905 adolescents d'entre 11 i 14 anys, posa nom i mesura un fenomen emergent a les aules: l'AIlessphobia (o AI-lessphobia), entesa com la por o la resposta d'ansietat davant de no tindre accés a eines d'intel·ligència artificial generativa per a realitzar tasques educatives.
La investigació constata el creixement exponencial de la IA generativa en l'àmbit educatiu i planteja l'AIlessphobia com un constructe psicològic emergent.
No es referix simplement a un ús intensiu de la tecnologia, sinó a una resposta d'ansietat davant de l'absència de ferramentes d'IA generativa que pot afectar la percepció de la pròpia competència acadèmica de l'alumnat.
Per a mesurar este fenomen l'equip va adaptar i va validar una escala específica al context espanyol. Els resultats mostren que el 64,4% dels adolescents ha utilitzat alguna vegada aplicacions o llocs web amb IA i que, entre els qui l'han usat, el 70,4% l'havia emprat per a fer deures o estudiar. A més, quasi el 5% (aproximadament 1 de cada 20 alumnes) ja se situa en una franja de risc o de comportament problemàtic.
"L'estudi no diagnostica una addicció a la intel·ligència artificial generativa, sinó que valida una eina per a detectar malestar i falta de confiança acadèmica quan l'alumnat percep que no pot recórrer a ella en tasques educatives", explica Joaquín González Cabrera, investigador principal del projecte.
L'escala validada no només mesura la freqüència d'ús, sinó que desglossa la fòbia en dos dimensions fonamentals que expliquen per què quasi el 5% dels joves estan en risc.
FALTA CONFIANÇA ACADÈMICA
L'ansietat per l'autoeficacia acadèmica reflectix el temor de l'estudiant a no ser capaç d'iniciar o completar una tasca escolar sense el suport de la IA generativa. A este factor se suma la falta de confiança acadèmica sense IA, que es referix a la tendència a emprar les eines per a revisar, confirmar o reforçar el treball realitzat.
En conjunt, les dos dimensions permeten avaluar fins a quin punt la IA generativa pot passar de ser un suport puntual per a convertir-se en un recurs percebut com a necessari en l'estudi.