Ainia valida una nova metodologia per a detectar fraus en espècies com l'orenga i safrà

   VALÈNCIA, 5 Nov. (EUROPA PRESS) -

   L'institut tecnològic Ainia ha desenvolupat, en el marc del projecte Fraudet, una metodologia analítica avançada que permet detectar fraus en espècies com l'orenga i el safrà, dos dels productes "més vulnerables", segons la Comissió Europea. Es tracta d'una tecnologia cromatogràfica que permet identificar adulteracions en espècies amb el que es reforça la seguretat alimentària i la confiança del consumidor.

    Segons ha assenyalat l'entitat en un comunicat, l'adulteració d'espècies és una pràctica que afecta a la qualitat dels aliments i a la confiança del consumidor i compromet tant la seguretat del consumidor com la competitivitat del sector agroalimentari. Este tipus de frau sol implicar la substitució o barreja d'ingredients amb uns altres més econòmics o no autoritzats, "la qual cosa suposa un engany al consumidor, pot representar un risc per a la salut i danya la reputació de les empreses".

    En esta línia, Ainia ha indicat que la "creixent complexitat" de les cadenes de subministrament internacionals "dificulta la seua detecció, la qual cosa fa imprescindible disposar d'eines tecnològiques innovadores que permeten verificar l'autenticitat i qualitat d'estos productes".

    El frau en espècies sol produir-se en productes triturats o molts, on és difícil detectar visualment la presència de substàncies no autoritzades. En el cas de l'orenga, s'han identificat adulterantes com a fulles d'olivera o mejorana. En el safrà, pot implicar l'ús de colorants artificials o la barreja amb flors seques de baix cost com el cártamo o la caléndula.

    Ainia ha analitzat "mostres reals" d'espècies procedents de diferents països (Perú, Xile, Bolívia, Xina, Turquia, Afganistan, Iran i Grècia), comparant-les amb els seus possibles adulteracions per a identificar diferències en els seus perfils aromàtics.

    La metodologia desenvolupada per Ainia combina tècniques de microextracció en fase sòlida (HS-SPME) amb cromatografia de gasos i espectrometria de masses (GC-MS), la qual cosa permet analitzar compostos orgànics volàtils (VOCs) i semivolátiles (SVOCs) presents en les espècies.

    A més, s'ha implementat un model estadístic quimiomètric capaç de detectar adulteracions i identificar marcadors específics. La metodologia desenvolupada en el projecte Fraudet ha sigut validada amb mostres reals gràcies a la col·laboració d'empreses del sector agroalimentari de la Comunitat Valenciana. Esta cooperació ha sigut "clau" per a comprovar la seua eficàcia.

NOVES APLICACIONS

   Els resultats del projecte Fraudet obrin noves possibilitats en l'anàlisi d'aromes i compostos volàtils, amb aplicacions en la identificació d'aliments amb denominació d'origen protegida (DOP); l'estudi de la vida útil i condicions de conservació; la detecció d'off-flavors que afecten a la qualitat sensorial; l'optimització de formulacions per a millorar el perfil aromàtic i la seguretat alimentària mitjançant la detecció de contaminants volàtils.

    El projecte Fraudet compta amb el suport de la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat Valenciana, per mitjà de l'IVACE, i està finançat per la Unió Europea, a través del Programa FEDER Comunitat Valenciana 2021-2027.