Albares acusa a Feijóo de "tirar la resta" per a boicotejar l'oficialitat de català, gallec i basc en la UE

   MADRID/VALÈNCIA, 3 Sep. (EUROPA PRESS) -

   El ministre d'Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha acusat al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de mitjançar amb els governs europeus del seu mateix grup polític per a "tirar la resta" i boicotejar l'oficialitat a Brussel·les del català, el basc i el gallec.

   En una entrevista en Onda Cero, que ha arreplegat Europa Press, el cap de la diplomàcia espanyola s'ha mostrat convençut que si no s'ha aconseguint encara un acord perquè el català, el basc i el gallec siguen llengües oficials en la Unió Europea és perquè "el PP està fent tot el que està en la seua mà per a boicotejar les llengües oficials espanyoles".

   Si bé s'ha mostrat convençut que la inclusió de les tres llengües cooficials en el reglament lingüístic de la UE "és un camí irreversible i s'aconseguirà" finalment, ha assenyalat a Feijóo per influir "als governs de la seua família política" per a "boicotejar al 20% de la població espanyola, a 14 milions d'espanyols" que parlen llengües oficials diferents de l'espanyol.

   Preguntat sobre si amb esta acusació està reconeixent que el cap de l'oposició té una elevada capacitat d'influència sobre governs de la Unió Europea, major fins i tot que la del Govern, Albares ha respost que Feijóo "té influència sobre partits polítics de la seua família política i està tirant la resta per a boicotejar això".

   "Té influència sobre partits polítics i, per descomptat, està tirant la resta en això. I com li dic, jo estic convençut que tard o d'hora açò s'aconseguirà, però també sé que el Partit Popular i el senyor Feijóo estan fent tot el possible per boicotejar-ho", ha afegit.

   Al fil, el ministre d'Exteriors s'ha mostrat sorprés per com "algú que ha sigut president de la Xunta de Galícia" pot estar boicotejant "la nostra identitat nacional", anant "en contra de la nostra Constitució", i menyspreant "a milions de ciutadans espanyols que viuen amb normalitat amb estes llengües", inclòs el gallec.

   "Jo el que li pregunte al senyor Núñez Feijóo és: Ell, que ha sigut president de la Xunta de Galícia, considera que el gallec només és bo per a anar pels pobles demanant el vot quan arriben les eleccions? El gallec no és digne, no és legítim de ser llengua oficial europea i de ser usat en el Parlament Europeu?", ha afirmat.

   També s'ha qüestionat per què Espanya hauria de ser "l'únic país de la Unió Europea" que no pot, "com altres països que sí tenen una identitat nacional que és plurilingüe", tenir més d'un idioma com a idioma oficial de la Unió Europea, posant com a exemple a Irlanda o Malta.

   Preguntat sobre si el valencià també es contempla com a llengua oficial per a promoure el seu ús a Europa, s'ha limitat a dir que el català, el basc i el gallec "són els tres idiomes que el Govern ha sol·licitat" i als quals "no va a renunciar".

    El ministre ha subratllat que "deu milions d'europeus parlen català", per la qual cosa, en el moment en el qual s'aconseguisca que siga oficial a Europa, seria "més i menys" l'idioma número 15, "això suposa més parlants que moltes d'algunes llengües que hui s'utilitzen en la taula del Consell quan vaig a Brussel·les".

    Repreguntat pel valencià i sobre el "debat" que suposa que la web de Moncloa tinga versió en valencià però no la del Ministeri d'Exteriors, Albares ha al·ludit al fet que el seu departament acaba de publicar una nova estratègia de política exterior que es va a presentar este dijous i que "per primera vegada s'ha traduït a català, basc i al gallec".

    Així les coses, Albares s'ha mostrat convençut que "sens dubte" el català, el basc i el gallec seran reconegudes "algun dia" com a llengües oficials en la Unió Europea. "No li puc dir quin, però es va a complir", ha defensat.

   Seran oficials, segons el ministre, perquè "qualsevol altra cosa seria una discriminació cap a Espanya i una anomalia", ja que hi ha ja diversos països de la Unió Europea que tenen més d'una llengua com a llengua oficial de la Unió Europea, i perquè els tractats dels Vint-i-set assenyalen molt clarament que cal "protegir la identitat nacional de tots els seus Estats membres".

   "Ja són 20 països de 27 els que estan d'acord amb la nostra proposta, es necessita unanimitat. Hi ha 7 països que no han dit que no, però han dit que necessiten més temps per a analitzar-ho per a sumar-se a esta unanimitat", ha detallat.

   Per això, ha assenyalat que l'ús de les llengües oficials a Europa "és un camí absolutament renunciable" i "sobretot irreversible". "Per tant, jo estic plenament convençut que l'oficialitat s'aconseguirà", ha conclòs.

    Al fil d'estes declaracions, Lo Rat Penat ha fet públic un comunicat en el qual expressa la seua "més enèrgica protesta pel nou menyspreu comès cap a la llengua valenciana per part del ministre".