Alfafar elabora un informe per a demostrar l'impacte dels retards de la reconstrucció en la salut mental

   VALÈNCIA, 28 Ene. (EUROPA PRESS) -

   L'Ajuntament d'Alfafar ha encarregat un informe d'impacte psicològic als servicis socials municipals, en col·laboració amb la Universitat de València (UV), amb l'objectiu d'acreditar davant de l'empresa Tragsa que els retards acumulats en la reconstrucció tenen un impacte directe i greu en la salut mental de la població després de la dana del 29 d'octubre del 2024.

   Segons informa el consistori, l'estudi explica que el dany visible i perllongat en l'espai urbà, especialment en el barri Orba i el barri d'Alfalares, actua com un recordatori permanent de l'esdeveniment traumàtic, la qual cosa dispara els casos d'ansietat, estrès posttraumàtic i simptomatologia depressiva entre els veïns.

   "No és admissible que, més d'un any després de la dana, parcs, jardins i zones de convivència essencials per a la socialització continuen destrossats i closos en tots dos barris a causa de la lentitud de les obres de reconstrucció. Esta situació, segons l'informe, frena la recuperació emocional de la ciutadania i cronifica el malestar psicològic", expressa l'alcalde d'Alfafar, Juan Ramón Adsuara.

   Les dades de l'equip d'intervenció psicològica municipal evidencien la magnitud de l'impacte. En els set mesos posteriors a l'emergència es van realitzar 932 atencions psicosocials, amb una evolució clarament ascendent. El punt més crític es va aconseguir al març, amb 288 intervencions, la qual cosa suposa un increment superior al 600% respecte a les xifres habituals prèvies a la dana.

   Al desembre del 2024, després de la catàstrofe, es van registrar 40 atencions, mentre al gener del 2025 van ser 43 i al febrer 160. El pic es va produir al març (288) i abril (248), per a descendir posteriorment a 106 al maig i 47 al juny del 2025, últim mes avaluat.

   L'informe establix una correlació directa entre este pic de crisi emocional i l'absència d'avanços visibles en la rehabilitació de les infraestructures bàsiques. La persistència de la deterioració urbana, la lentitud de les obres i la falta d'espais públics funcionals impedixen que l'ecosistema emocional de la comunitat s'estabilitze.