Alfredo Llorens crearà les tres primeres escultures de la ruta de personatges literaris i cinematogràfics de València

AYUNTAMIENTO DE VALÈNCIA

    VALÈNCIA, 5 Nov. (EUROPA PRESS) -

   L'Ajuntament de València ha anunciat que Alfredo Llorens és el guanyador del concurs artístic, amb intervenció de jurat, per a l'execució de les tres primeres escultures de la ruta de personatges literaris i cinematogràfics de la ciutat.

    Després d'imposar-se a la resta de finalistes, serà el reconegut escultor l'encarregat de portar a l'espai urbà als personatges de la novel·la 'Arròs i Tartana' (1894), de Vicente Blasco Ibáñez, i del film 'La gran aventura de Mortadelo i Filemón' (2003), de Javier Fesser.

    La previsió és que les citades obres puguen ser admirades a partir de l'any que ve en el seu context original: en la plaça del Mercat i en els voltants del carrer de Dalt, respectivament, ha detallat el consistori en un comunicat.

   "Des de l'actual govern municipal, volem reivindicar als personatges més emblemàtics de la literatura i del setè art vinculats amb València, així com retre homenatge als autors que els van il·luminar i que han contribuït, amb les seues obres, a popularitzar la nostra ciutat en l'imaginari col·lectiu", ha declarat el regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno.

    "Amb esta iniciativa, cerquem, a més, fomentar decididament la creació artística i la participació dels artistes en la revaloració del nostre patrimoni cultural, així com convertir la nostra ciutat en un autèntic museu a l'aire lliure, on l'art isca a la trobada de veïns i visitants", ha afegit.

LA PROPOSTA GUANYADORA

   En la seua proposta, Alfredo Llorens representa al xiquet aragonés tal com apareix descrit en 'Arròs i tartana': abillat amb "un vestit de pana desllustrat en costures i genolleres i el mocador nuat a les temples amb una estreta cinta". Se li afegiria únicament una manta morellana o similar, usades de manera semblada en la indumentària aragonesa, per a enriquir ornamentalmente al personatge. El calçat aportaria una altra picada d'ullet a la indumentària tradicional valenciana, mitjançant la representació d'aquelles típiques 'espardenyes de veta negra' que, sempre amb els menovells per fora, usaven els llauradors valencians.

   Es tracta d'una figura de càndida innocència, en la qual l'escultor trasllada tota l'expressivitat a un rostre infantil que mira confiat cap al cimbell del seu engany.

    En el costat oposat, Donya Manuela, personifica la més absoluta frivolitat. Per a la seua representació, Alfredo Llorens es remitent a la descripció del personatge que dona inici a la citada novel·la: "embolicat l'airós bust en un abric que els seus faldones quasi arribaven a la vora de la faldilla, acuradament enguantada, amb el limosnero al puny i vetlat el rostre per la tènue blonda de la mantilla", si ben prescindint de la mantilla per a poder lluir el rostre de la protagonista.

    Enfront de l'adaptació cinematogràfica, s'aposta per dotar a l'escultura d'un rostre propi, basat en els retrats de dames que poblen l'escultura del segle XIX, amb reminiscències prerrafaelistes i fins i tot clàssiques, imprimint-li uns trets mediterranis, propis d'una matrona romana o d'una heroïna de tragèdia grega.

    Finalment, Llorens planteja per al grup escultòric de Mortadelo i Filemón una situació fictícia, una escena que, evitant ser una mera còpia en 3D d'un fotograma, puga arreplegar els aspectes més generals de la pel·lícula i del caràcter dels protagonistes, interpretats pels actors Benito Pocino i Pepe Viyuela.

    Encara que en el film és Filemón qui usa el seu cèlebre 'zapatófono', en la composició és Mortadelo qui ho empra, quedant així al descobert els sis dits del peu que identifiquen a Filemón com a fill del tirà Calimero.

    Mentre Mortadelo sembla explicar al Súper que la situació està controlada, un maltractat Filemón es recolza en ell, amb el pèl esvalotat i amb el rostre i el pit ennegrits per una explosió. Este últim subjecta en la seua mà el Sant Grial, tal com apareix en la pel·lícula, en forma d'un trofeu barat, pres de la prestatgeria del malvat Calimero.

FIDELITAT I INTEGRACIÓ EN L'ESPAI

   El jurat destaca en la seua fallada, de caràcter inapel·lable, "l'elevada qualitat tècnica de la proposta guanyadora, perceptible en la destresa en el disseny, i la seua alta factibilidad d'execució, reflectint un domini clar dels principis tècnics i estètics que el projecte requerix.

   Així mateix, la proposta demostra una "notable fidelitat" tant a l'obra literària de Blasco Ibáñez com als protagonistes cinematogràfics de Mortadelo i Filemón, en aconseguir "captar la psicologia dels personatges més enllà del mer gest".

    A més, l'artista ha mostrat una comprensió plena de la necessitat d'integració en l'espai urbà, amb "una anàlisi minuciosa de la seua implantació i de la relació de les escultures amb l'entorn", destaca el jurat.

    Han sigut membres del jurat la cap del Servici de Patrimoni Històric, Marta García Pastor, per delegació de l'edil d'Acció Cultural; la directora del Museu de la Ciutat, Marta López Ricarte; el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel; l'experta de la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València (UPV), Laura Silvestre García; l'autor de l'estudi de la ruta literària, Francisco López Porcal; l'autor de l'estudi de la ruta cinematogràfica, Carlos Aimeur Urios; i el cap de la Secció de Museus i Monuments, Javier Martí Oltra, que ha actuat, amb veu, però sense vot, com a secretari del jurat per delegació del secretari general i del Ple.

    En les pròximes dates, el Servici de Patrimoni Històric i Artístic formalitzarà amb l'artista guanyador el contracte per a la concepció, l'execució i per a la instal·lació de les tres escultures seleccionades per a aquesta primera convocatòria, amb un pressupost total màxim de 145.000 euros (impostos inclosos): 65.000 euros per al grup escultòric de la ruta cinematogràfica (Mortadelo i Filemón) i 80.000 euros per als dos personatges literaris de 'Arròs i tartana': el xiquet aragonés i Donya Manuela (40.000 euros per escultura).

    En este contracte, s'establirà un calendari de producció, supervisat per l'Ajuntament de València, per a garantir el compliment dels terminis i la qualitat de l'obra.