Arranca la programació nadalenca de Sala Russafa amb l'estrena absoluta este dissabte de 'El dia de Sant Judes'

JUAN TEROL - Archivo

   VALÈNCIA, 9 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La Sala Russafa acull este dissabte, 14 de desembre, l'estrena absoluta de 'El dia de Sant Judes', una obra de Chema Cardeña i coproducció de Arden i el teatre valencià que pretén despertar en el públic no només la riallada, sinó també l'esperit crític sobre la societat i l'ésser humà.

   L'obra planteja al públic una pregunta: què tenen en comú Chaplin, Aristófanes, Cervantes o Jardiel Poncela? I li oferix una resposta: que van aprofitar el poder de la farsa. Així, opta per la recreació exagerada de situacions i personatges recognoscibles per a evolucionar en la investigació de la comèdia, ha indicat el teatre en un comunicat.

   Amb estrena oficial el dia 19 d'este mes i estada en cartell fins al 12 de gener, incluída una funció especial per Nit de cap d'any, esta nova proposta s'allunya de l'ambient colorista, la música en viu i les al·lusions directes a temes d'actualitat que van caracteritzar a les seues anteriors coproduccions, com 'La meua benvolguda tonta Espanya', 'I la nau va?' o 'Alicia en Wonderland', entre altres.

   "El públic va a trobar-se amb una posada en escena molt diferent, però amb un to i un objectiu que ja coneix els qui han vist els nostres espectacles per a la campanya de Nadal. Volem que la gent es ria, per descomptat. Però també que pense", assegura Cardeña. Enguany s'han proposat mostrar "com es manipula a la població des de les altes esferes", alguna cosa que, apunta, "va passar especialment en la primera meitat del segle XX, amb guerres mundials i civils".

    "Però que està a l'ordre del dia. Ho veiem en els resultats electorals de molts països veïns, fins i tot del nostre. Tenim a l'extrema dreta ja en les institucions, les notícies falses campen a pler en certs mitjans i perfils de xarxes socials", explica el dramaturg sobre la necessitat que li va portar a escriure esta història.

    I, sobretot, a "enfrontar-se" a si mateix, en la seua "doble condició d'autor i director, quan en els assajos les directrius per a la posada en escena estaven eclipsant al to, al missatge que es volia llançar", i va haver de "reconduir-se per a portar al port que volia a esta comèdia bàrbara".

HUMOR "IMMENSAMENT INCÒMODE"

   La trama de la proposta "estavella" de Cremen i Sala Russafa per a este nadal transcorre en Sant Judes de Vallemuerto. Un poble que podria ser el de qualsevol país de Centroeuropa, a principis del segle XX. El públic trau el cap al saló de la comtessa Avaria, pel qual van passant la professora Experta, el capellà Don Poncio, l'alcalde Don Sañudo i l'agutzil Cinquè.

   Estan alarmats perquè s'ha vist baixar del tren a les Terranova, dos veïnes represaliades i empresonades per la seua ideologia progressista. Al mateix temps que tracten de confirmar la notícia, especulen sobre els motius del seu retorn just el dia del seu patró, quan celebren les ofrenes i la processó en honor a Sant Judes Iscariote. "Com és possible que estes dones caminen lliures, per què tornen al poble que les va expulsar, vindran a la recerca de justícia?", es pregunten.

   Mentre tracten de donar resposta a estes incògnites, anirà quedant al descobert el secret que unix als cinc personatges. Igual que els fils que mouen per a manejar la situació al seu antull, utilitzant als veïns des del discurs populista de 'tot per al poble, però sense el poble'.

   "Molts no voldrien que el públic vera esta obra perquè es retrata la falta d'ètica, el supremacisme de 'la gent de bé'", sosté el director i dramaturg, qui ha plasmat en escenes "mordaces" les idees i decisions que "certs integrants de la política, l'empresariat, la religió o la justícia no s'atrevirien a dir en públic". Però en la privadesa del saloncito tètric de la comtessa on es reunixen els personatges durant l'espectacle, les comenten sense embuts.

    I fins i tot fan picades d'ullet als espectadors, trencant la quarta paret per a confessar-los els seus ensomnis "més agressius", els seus desitjos "més egoistes" i una visió del món en la qual la pederàstia, la corrupció, el robatori o la calúmnia són "sol menudencias quan succeïxen 'en el costat correcte de la història'".

ESTÈTICA DE L'EXPRESSIONISME ALEMANY

   Marisa Lahoz, Rosa López, Manu Valls, Juan Carlos Garés i Saoro Ferre conformen l'elenc d'esta proposta en els diàlegs de la qual "salten espurnes i alguna gota de sang", amb una estètica "influenciada per l'expressionisme alemany". Blancs i negres contrastats, maquillatges tètrics i una tècnica d'il·luminació especial traslladaran als espectadors a pel·lícules com 'Nosferatu' o 'Metròpolis'. Però també trobaran reminiscències de Tarantino i els seus 'Odiosos huit' per l'humor macabre que es deslliga dins d'un únic espai.