Associacions de víctimes de la dana busquen suports a Brussel·les en reunions amb Von der Leyen, Ribera i Metsola

   Damnificats per la dana Horta Sud demana crear un comitè de seguiment de la reconstrucció després de la dana

   VALÈNCIA/BRUSSEL·LES, 12 May. (EUROPA PRESS) -

   Les associacions de víctimes de la dana busquen este dimarts suports a Brussel·les, on mantindran reunions amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; la vicepresidenta executiva de Transició Neta, Justa i Competitiva de la Comissió Europea (CE), Teresa Ribera, i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.

   Les associacions iniciaran la seua jornada amb una reunió amb eurodiputats espanyols coordinada per Compromís i PSOE, però a la qual han sigut convidats "totes les delegacions d'esquerra a dreta" de l'arc parlamentari, "a excepció de la ultradreta", segons indiquen fonts parlamentàries, que, no obstant això, no oferixen una llista completa d'eurodiputats assistents.

   Sobre la presència del Partit Popular, fonts del partit consultades per Europa Press apunten que l'eurodiputat Esteban González Pons rebrà el dimecres a les associacions, també a Brussel·les.

   Després de les reunions d'este dimarts al matí, les associacions oferiran una roda de premsa en la qual intervindran Mariló Gradolí, presidenta de l'Associació de Víctimes de la Dana-29 d'Octubre; Rosa Álvarez, presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals de la Dana i Christian Lesaec, president de l'Associació Damnificats Dana Horta Sud València.

   Esta serà la primera trobada de les víctimes amb la cap de l'Executiu comunitari des de la tragèdia del passat 29 d'octubre, que va deixar 228 víctimes mortals i danys multimilionaris en la província de Valencia. De fet, les entitats havien sol·licitat a Von der Leyen una reunió durant la seua recent estada a València per a assistir al Congrés del Partit Popular Europeu, encara que finalment la cita se celebra este dimarts a Brussel·les.

    La voluntat de les associacions és consensuar abans de les reunions que mantinguen la intervenció de cadascuna i les seues peticions davant dels responsables europeus. Si bé estan d'acord en la part general, entenen que també cadascuna té la seua pròpia visió, segons ha explicat Christian Lesaec.

COMITÈ DE SEGUIMENT

   Des d'esta entitat aposten, per exemple, per la creació d'un comitè de seguiment per part de la Comissió Europea dels treballs de reconstrucció després de la riuada, així com l'adjudicació a empreses d'acord amb la normativa europea d'equitat entre candidats, amb un grup d'inspectors que supervisen l'ús dels fons europeus que puguen arribar.

   Així mateix, volen sol·licitar ajuda i intervenció d'empreses europees per a la reparació d'ascensors i higienización i ventilació de garatges comunitaris; plantegen l'establiment d'un sistema d'alerta protocolitzada i ajuda immediata de servicis de socors i rescat europeus que podran intervenir en qualsevol país europeu que ho sol·licite, així com la creació d'un fons comú per a la reconstrucció immediata d'infraestructures danyades per algun tipus de catàstrofe en els territoris europeus.

   L'associació també vol proposar la creació d'una Comissió Tècnica d'Investigació, formada per professionals contrastats en la diferents branques del coneixement implicades, amb l'objectiu d'establir les causes primeres tant de la virulència de les riuades, com dels quantiosos danys materials i humans provocats per la dana; així com fixar les mesures a adoptar perquè, si succeïx una altra riuada d'estes característiques, es minimitzen els danys.

   Des de l'associació exigeixen conèixer la quantitat d'ajuda enviada des de la Comunitat Europea: "quant és el muntant; a qui s'ha enviat, Govern Español, govern autonòmic; com es va fiscalitzar, i conèixer en què s'ha d'invertir i on, si l'Estat espanyol ho ha de retornar o és a fons perdut".

   Així mateix, voldrien preguntar a la presidenta de la Comissió Europea "per què no ha visitat la zona zero de la dana", ja que "sí va visitar Itàlia després de les inundacions de maig del 2023 o Polònia després de les inundacions del 2019".

PENDENT ENCARA EL FONS DE SOLIDARITAT

   El Govern va remetre a Brussel·les el passat 20 de gener la documentació relativa a les despeses que complixen els requisits per a ser finançats amb el Fons de Solidaritat per valor de 4.404 milions d'euros, encara que la quantitat final la decidirà l'Executiu comunitari després de realitzar la seua avaluació, que segons han confirmat fonts comunitàries a Europa Press està encara en curs.

   Malgrat això, Brussel·les ja ha concedit a Espanya una bestreta de 100 milions d'este fons per a sufragar despeses derivades de les inundacions causades per la dana que el passat octubre i que podran utilitzar-se per a restablir infraestructures essencials com els sistemes d'energia, aigua, sanitat, educació o telecomunicacions, així com per a mesures de protecció del patrimoni cultural o operacions de neteja.

   Esta prefinanciació és el màxim establit per reglament, encara que la seua concessió no prejutja l'import final de l'ajuda, que dependrà de l'avaluació per la Comissió de la sol·licitud d'Espanya.