ALBERTO SAIZ/ARZOBISPADO - Archivo
VALNCIA, 13 Nov. (EUROPA PRESS) -
L'arquebisbe de Valencia, Enrique Benavent, ha afirmat que l'Església catlica no té "cap problema" amb l'ús del valenci i, si escau, ha destacat que ho usa habitualment en missa. "L'Església est sent un poc una víctima d'un confrontació que no ha generat ella i que a ella no li interessa que es mantinga. Crec que tots hem de fer el possible per a evitar que aquesta confrontació vaja a més", ha asseverat.
"Tampoc és cert que el valenci estiga totalment absent de la vida de l'Església. Ens agradaria que es normalitze i, si es donen les condicions perqu la situació es normalitze, ens hem d'atenir a la legalitat vigent", ha manifestat en una entrevista en la Cadena Ser, recollida per Europa Press, en ser preguntat per si estaria disposat a utilitzar un valenci no normatiu en una celebració litúrgica.
Així s'ha posicionat respecte a la polmica sorgida en els últims mesos sobre l'ús del valenci i el paper de l'Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a institució encarregada de la normativa de la llengua. El Consell, on governen PP i Vox, prepara una nova normativa per a acostar el valenci que s'utilitza en l'administració al que es parla "al carrer".
"L'Església en si mateixa no té cap problema amb la llengua. No tenim cap voluntat d'excloure el valenci ni de la vida de l'Església ni de la litúrgia: jo mateix ho use amb molta freqüncia", ha recalcat Benavent.
El problema, ha advertit, sorgeix quan "un problema que no és polític adquireix dimensió política i es converteix en tema polític". "Perqu aleshores, les institucions que volem mantindre'ns al marge de la política acabem sent les primeres víctimes", ha sostingut.
Dit aix, el purpurado ha ressaltat que cada setmana escriu les seues cartes als fidels tant en castell com a valenci, igual que oficia misses en valenci "sense problemes" quan li'l solliciten.
TE DEUM
D'altra banda, ha valorat positivament la decisió de l'Ajuntament de Valncia que la Reial Senyera entrara a la Catedral en l'acte religiós del Te Deum durant el recorregut de la Processó Cívica del 9 d'Octubre: "Es va decidir que la senyera tornara a la Catedral i, com em pareix alguna cosa que no és alié a la tradició, ho accepte amb molt gust".
Segons ha defs, és alguna cosa que "forma part de la tradició" del Dia de la Comunitat Valenciana, per la qual cosa no va posar "cap dificultat" quan li van plantejar aquesta decisió que va adoptar el nou govern municipal encapalat pel PP.
"El 9 d'Octubre és la celebració del naixement del poble valenci i del restabliment de la Catedral al culte", ha subratllat, per a afirmar que "estem en una societat histricament configurada per la cultura i la fe cristiana". Per tant, ha sostingut que "no hauria de ser un problema" que la senyera entre a la Seu en el dia dels valencians.
22 DE GENER
Respecte al prxim festiu local a Valncia del 22 de gener, dia de sant Vicente Mrtir, i la possibilitat de canviar-ho de data, Benavent ha assegurat que si l'Ajuntament ho decidira, l'Arquebisbat adaptaria la celebració litúrgica a les condicions d'un dia laborable". "Hauríem d'estudiar-ho", ha assenyalat.
Ara bé, ha remarcat que no ha rebut "cap petició que es canvie". "Més prompte, els ressons que m'arriben és que intentem evitar que es canvie, per no tinc potestat per a decidir", ha afegit, i ha destacat que és "el sant valenci més venerat en l'Església universal".
"LA RELACIÓ AMB ELS GOVERNS NO HA DE CANVIAR"
Quant a la seua relació amb els nous governs de la Generalitat i l'Ajuntament de Valncia després de les eleccions del 28M, Benavent ha assegurat que la seua relació era cordial amb els anteriors i que espera que seguisca així: "Sense exigir coses que no s'han d'exigir, per buscant camins de collaboració, les relacions no tenen per qu canviar. Un canvi polític és alguna cosa normal en una societat democrtica i no cal dramatitzar-ho: la vida contínua".
I sobre la seua recent trobada amb el papa Francisco, en la seua audincia al Vatic al costat de la delegació valenciana dels Juniors, ha ressaltat que, a pesar del seu estat físic de salut, ho va veure "perfectament" en la seua conversa. De fet, ha destacat que el Papa s'acordava que va ser bisbe de Tortosa i que "va demanar als xiquets que resaren per ell".