El bilingüisme actua com a factor de reserva cognitiva contra la demncia, segons un estudi de la UJI

CASTELLÓ 20 Feb. (EUROPA PRESS) -

Les conclusions de l'estudi realitzat pel grup d'investigació 'Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional' de la Universitat Jaume I de Castelló mostren que el bilingüisme actua com a factor de reserva cognitiva contra la demncia "perqu, encara que les persones bilingües malaltes mostren una major atrfia cerebral, el nivell cognitiu entre bilingües i monolingües és el mateix", segons ha explicat Lidón Marín, una de les autores de l'article.

El treball ha sigut publicat en la revista científica Alzheimer's Research and Therapy, sota el títol 'A cross-sectional and longitudinal study on the protective effect of bilingualism against dementia using brain atrophy and cognitive measures' i finanat per la Fundació La Marató de Tv3.

La investigació ha analitzat un centenar de pacients amb deteriorament cognitiu lleu bilingües i monolingües amb una mitjana d'edat en la franja dels 73 anys. S'han considerat bilingües aquelles persones que usen alternativament el valenci i el castell independentment del registre, i monolingües -o bilingües passius- aquelles persones que, encara que coneixen, entenen i poden usar puntualment el valenci, no l'usen de forma indistinta.

"L'ús alternatiu d'aquestes dos llengües -valenci i castell- en qualsevol situació --ha assenyalat César vila, director del grup castellonenc-- és complex a nivell cognitiu perqu hi ha moltes similituds entre elles".

Els dos grups de malalts mostraven, a l'inici de l'estudi, el mateix nivell de deteriorament cognitiu -llenguatge, memria, entre altres qüestions-, per en el cas dels bilingües l'atrfia cerebral era major que en el cas dels monolingües. Aquest fet implica la necessitat de més crrega de lesió cerebral per a mostrar els mateixos símptomes.

EVOLUCIÓ

Els investigadors han realitzat un seguiment de l'evolució dels pacients durant set mesos, en els quals han pogut observar que el grup de bilingües ha tingut una menor prdua de volum cerebral i ha mantingut millor les seues capacitats cognitives. "A ens explica --han comentat-- que existeix una reserva cognitiva del bilingüisme". Els resultats són especialment rellevants perqu "es tractaria de la primera evidncia longitudinal d'aquest possible efecte protector del bilingüisme contra la demncia", ha indicat vila.

Les dades prvies de l'estudi, que s'ha desenvolupat amb pacients de l'Hospital General Universitari de Valncia i l'Hospital Universitari i Politcnic La Fe de similars característiques sociodemogrfiques i nivells educatius, ja indicaven que les persones bilingües -de qualsevol llengua- tarden cinc anys més a arribar a la demncia que les persones monolingües, per una de les aportacions d'aquest estudi, a més de comparar dos moments diferents en el temps, ha sigut desvetlar que el mecanisme que fa que siga així és l'estimulació cognitiva afavorida per l'alternana en l'ús entre una llengua i una altra.

Encara que és prompte per a l'aplicació dels resultats obtinguts en els tractaments contra la demncia, sí hi ha constncia que hi ha terpies d'estimulació cognitiva que inclouen exercicis prctics d'ús de diferents llengües", ha assenyalat l'investigador Víctor Costumero.

A més del grup castellonenc, l'estudi ha comptat amb la participació del Centre en Cognició i Cervell de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona; l'ERI de Lectura de la Universitat de Valncia; el Grup Mdic ERESA de Valncia; el Departament de Neurologia de l'Hospital General de Valncia; la Unitat de Neurologia de l'Hospital Universitari i Politcnic La Fe; la Secció de Processos Cognitius del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia Educacional de la Universitat de Barcelona; el Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l'Institut d'Investigació Biomdica Bellvitge (IDIBELL) de L'Hospitalet de Llobregat i el Departament de Cincia de la Computació de la Universitat de Jaén.