VALNCIA 4 Nov. (EUROPA PRESS) -
El cuiner valenci Ricard Camarena creu que és "incapa" d'estancar-se en la seua carrera perqu és "exigent". "Per no perqu vullga arribar a més --aclareix--, sinó perqu la meua visió canvia rpidament. El punt de meta no existeix per a mi, mai tinc la sensació de que he arribat a algun lloc; sempre crec que es pot millorar i per a canvie tant. Quan aix ja no siga així, tal vegada haja arribat el moment de jubilar-me".
Així ho ha asseverat en una entrevista concedida a Europa Press el xef, guardonat aquest dilluns amb el Premi Nacional de Gastronomia com a Millor Cap de Cuina 2018, que atorga la Reial Acadmia de Gastronomia.
Aquesta distinció és una cosa "somiada per qualsevol professional", al mateix temps que, bromeja, li fa sentir "vell". "Quan comenava, sentia parlar d'aquests premis i els veia com un homenatge a tota una carrera tenint en compte que els premiats eren els grans, Ferran Adri, Arzak, Subijana... ".
Camarena creu que el premi li arriba en el moment en el qual ell i el seu equip estan "preparats per a rebre un reconeixement d'aquesta índole". "Sent que la meua carrera comena a prendre el vol ara, el premi arriba quan ens sentim amb fora, preparats per a un viatge que portem 20 anys fent", apunta.
El xef creu que la seua proposta gastronmica té una personalitat marcada per la mirada al rebost valenci, fins i tot "quan no era un recurs habitual ni estava de moda i era més 'molón' fixar-se en tcniques enlluernadores i en productes extics". Considera que els "ingredients" de la seua cuina són "arrel, honestedat, generositat i creativitat entesa, no sempre com generar tcniques que sorprenguen, sinó com la capacitat de donar diversos punts de vista a coses que coneixem".
No obstant a, advoca també per la innovació i fa notar que "la cuina espanyola s'ha convertit en líder mundial pel seu desinhibició a l'hora de transitar camins que van més enll". "Hem cregut molt en la nostra cultura per eixe patrimoni no ha fet que tinguérem excessius prejuís; ens hem plantejat respectar la tradició per el mxim respecte pot ser qüestionar-se les coses", reflexiona.
Pel que fa al seu estil, ha incidit que "sempre ha tingut els dos ulls posats" en l'entorn i "en el producte del voltant". "Ho he viscut des que era un nadó: en la botiga dels meus avis, recorrent mercats amb els meus pares fins i tot quan jo no volia, carregant camions en les hortes...", rememora Camarena, que afig que aix va fer que el seu bagatge "fora totalment diferent". "Em vaig adonar en l'Escola d'Hoteleria, on hi havia companys de promoció que no sabien si una carxofa era bona o rona. Aix ho portes en l'ADN i és coneixement per contacte directe", defn.
El cuiner --que actualment dona ocupació directa a entre 120 i 140 persones en els seus diversos establiments per també indirecte per l'ús de producte autcton-- manifesta que "s'ha creat un sentiment de pertinena a l'entorn i d'economia circular". I afirma: "Hem entrat en un camí que té complicada volta arrere perqu a t'enganxa, t'atrapa i eres conscient de la responsabilitat que implica perqu cada vegada depn més gent de tu".