Camarero diu que el Consell va parlar de la dana el 29 d'octubre i que ella es va connectar al Cecopi

    MADRID, 24 Nov. (EUROPA PRESS) -

   La vicepresidenta i consellera de Servicis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, ha admès este dilluns que en la reunió matutina del Consell de la Generalitat del dia del 29 d'octubre del 2024 ja es va parlar de la dana i admet que "tots", també en el seu partit, han d'aprendre de la gestió de la catàstrofe.

   També ha posat en valor que el seu departament va estar treballant des de les huit del matí, va atendre totes les telefonades de teleassistència i fins i tot ella es va sumar al Cecopi, sense ser membre ni tenir competència en Emergències, per a assabentar-se del que estava passant.

   Durant la seua compareixença en la comissió del Congrés que investiga la gestió de la riuada en la qual van morir 229 persones només a València, se li ha preguntat si es va parlar de l'alerta roja en la reunió del Consell del dia 29 al matí. La vicepresidenta ha evitat donar detalls al·legant que les deliberacions són secretes, però ha admès que es va parlar que estaven en "una situació de dana".

   La vicepresidenta ha dit que "ningú" pot dir que en el Govern valencià es va fer tot "perfectament bé" però ha apuntat que "tots" tenen lliçons que aprendre perquè la responsabilitat "no pot estar només en una part".

   En este punt, ha assenyalat que els ministeris d'Interior i Defensa també són responsables en la gestió de la dana. Ha admès que, si bé la Unitat Militar d'Emergències (UME) es va activar al matí a Utiel i a la nit en altres zones de la província, després van haver d'anar demanant efectius de l'Exèrcit "de 500 en 500".

   NI INTERIOR NI DEFENSA "VAN ESTAR A l'ALTURA"

   Així, s'ha queixat que "fins a passades 92 hores" ni la titular de Defensa, Margarita Robles, es va activar per a desplegar massivament a l'Exèrcit, ni tampoc el d'Interior, Fernando Grande Marlaska, que no va desplegar abans a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil per a evitar saquejos i robatoris.

   "Ni Interior ni Defensa van estar a l'altura de les circumstàncies de la catàstrofe natural que patim perquè de debò cal demanar esta ajuda? De debò el Govern no té 'motu proprio' la responsabilitat de traslladar el que necessitava València?", ha preguntat.

   Al seu juí, sembla "assenyat" que en les comunitats autònomes hi haja un marc comú de quan s'ha de traslladar les alertes, com i en quines condicions. "Em sembla raonable que cada comunitat no puga decidir pel seu compte com usar les eines", ha dit.

   NO HAURIA ANAT Al SEU ACTE VESPERTÍ DE SABER EL QUE SAP ARA

   La vicepresidenta es va connectar telemàticament al Cecopi entre les 17.02 i les 17.40. Va arribar una convocatòria del centre d'emergències a la seua Conselleria i ella, malgrat no haver sigut expressament convocada com a responsable de Serveis Socials, va demanar l'enllaç de la reunió per a interessar-se "de primera mà" pel que estava passant.

   Després es va anar a un lliurament de premis de la patronal valenciana i es va quedar connectat el secretari autonòmic de Família i Servicis Socials de la Comunitat Valenciana, Ignacio Gran. Després del lliurament de premis i "probablement" després que es llançada l'ES-Alert, va intentar tornar a connectar-se "en reiterades ocasions" i va estar permanentment connectada per Whatsapp amb el seu equip.

   Camarero ha confessat que amb la informació que es té hui no haguera anat a este lliurament de premis i que, de fet, va cridar per a veure si es podia anul·lar, però no es podia. "Vaig estar una hora, sense desconnectar de les meues competències com proven les meues Whastapp", ha apuntat.

"POC PODIA APORTAR JO" EN EL CECOPI

   En tot cas, ha subratllat que "ningú" l'esperava en el Cecopi, que va estar allí el temps que l'agenda li "va permetre" i que el secretari autonòmic li anava traslladant les incidències que afectaven a la seua conselleria. "Poc podia aportar jo allí", ha dit justificant la seua eixida.

   "No abandone una cosa a la que no vaig ser convocada", ha arribat a dir, incidint que ella no havia de prendre "decisions operatives" i que la direcció corresponia a la consellera d'Emergències, en aquell temps Salomé Pradas, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, que es va connectar en remot i que, segons ha recalcat, estava "cent vegades més per damunt" d'ella en la jerarquia del Cecopi.

   A més, ha comentat que la labor de la resta de conselleries en el Cecopi és fer una "labor d'assessorament". "En el cas que qualsevol de les incidències dels problemes d'emergència tinga a veure amb els nostres centres, per a això es convoca a la conselleria, per si cal evacuar...", ha indicat.

   Camarero ha refusat respondre a per què el president Carlos Mazón no es va connectar a esta reunió el 29 d'octubre i ha ratllat de "irreal" que ella haguera d'haver suplit la seua absència. També ha confessat que després del migdia, no va parlar amb el president, però li ha llevat importància a esta circumstància perquè, segons ha dit, ell rebia informació de Pradas.

RECOMANACIONS A RESIDÈNCIES I ALTRES CENTRES

   Respecte al seu paper davant de la catàstrofe, Camarero ha confirmat que a les 09.52 la seua consellería va enviar un protocol informatiu via mail amb una sèrie de recomanacions a totes les residències i centres de dia perquè les pogueren dur a terme en cas de fortes pluges, al mateix temps que es va telefonar a aquells llocs on hi havia "un risc evident", es van tancar centres de dia, de discapacitat i de menors i es van activar els centres de persones sense llar.

   I ha assegurat també que "totes" les telefonades d'usuaris o familiars que es van rebre en el servici de teleassistència el 29 d'octubre del 2024, sobretot a última hora de la vesprada, es van atendre i "totes" van ser contestades, com així s'ha traslladat a la jutgessa encarregada d'investigar la dana.

   Així, els professionals del servici de teleassistència van fer tantes telefonades com van poder i "van mobilitzar tots els recursos per a atendre-les" derivant les telefonades, segons cada cas, a l'112 o a la Policia Local. En uns casos no es va aconseguir ajudar i, en uns altres, va haver-hi casos d'èxit, ha postil·lat. En concret, van morir 37 persones depenents connectades al servici de teleassistència.

   Preguntada sobre si havia donat alguna ordre o instrucció verbal o escrita a les residències en els dies previs a la dana, Camarero ha respost que no, però ha volgut deixar clar que el servici de teleasistencia és de "assistència, no d'emergències" ni d'enviar avisos massius a la població, i que a més es desconeixia que anava a haver-hi una riuada.

   En este punt, ha defensat que l'empresa gestora d'este servici, les funcions del qual estan "plenament delimitades", va fer el "correcte" en atendre totes les trucades rebudes i que en cap moment el servici "va col·lapsar". Per tant, ha insistit, "sí que es va actuar" i "va complir amb la seua obligació", que, segons ha precisat, no és "utilitzar-ho per a telefonades massives ni per a atendre situacions d'emergència" perquè per a això existixen" altres mecanismes per a donar esta alerta".

L'AJUNTAMENT HAURÀ AVISAT ALS HABITATGES DEL BARRANC

   A més, Camarero ha lliscat la responsabilitat de l'Ajuntament de Picanya, governat pel PSPV, a l'hora d'avisar als habitatges propers al Barranc del Poyo, que són socials i on hi havia persones amb mobilitat reduïda: "Entenc que, quan es va produir la riuada, este ajuntament coneixia i coneix el lloc on estaven estos habitatges i va actuar amb la màxima celeritat que va poder per a socórrer a les persones que allí es trobaven".

   En un altre moment de la seua intervenció, ha negat que el seu govern haja fet retallades en la polítiques d'emergències i que "això tinga a veure amb el suport a les festes o els bous". "Alguns grups estan intentant crear un relat que res té a veure amb la realitat", ha denunciat.