La Comunitat tancarà 2026 amb un dèficit de l'1,8% del PIB, el major de totes les CCAA, segons Fedea

Archivo - Arxive - Monedes i bitllets d'euro
EUROPA PRESS - Archivo
Europa Press C. Valenciana
Publicado: viernes, 20 noviembre 2026 17:10

   MADRID/VALÈNCIA, 20 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Les comunitats autònomes tancaran l'exercici 2026 amb un dèficit del 0,4% del PIB, xifra quatre vegades superior al 0,1% previst tant pel Govern com per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). La Comunitat Valenciana registrarà el major percentatge, amb un dèficit de l'1,8% del PIB, segons les estimacions publicades este divendres per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea).

   D'acord amb el nou nombre de l'Observatori Fiscal i Financer de les CCAA, elaborat per José Ignacio Conde-Ruiz (Fedea i UCM), Manuel Díaz (Fedea) i Carmen Marín (Fedea), esta desviació es produirà malgrat el fort creixement dels ingressos autonòmics i estarà vinculada a l'elevada expansió del gasto públic.

   Encara que el dèficit projectat iguala al registrat al tancament del 2025 (0,4% del PIB), els autors advertixen que, si la resta de subsectors mantinguera les projeccions de l'AIReF -que situa el dèficit del conjunt de les Administracions Públiques en el 2,8% baix el suposat d'un 0,1% autonòmic-, este desfasament elevaria el dèficit total de les Administracions Públiques per damunt del 3% del PIB.

   Per a realitzar la seua projecció, l'informe partix de les dades d'execució publicats per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) fins a juliol del 2026, quan les regions van registrar un saldo negatiu en Comptabilitat Nacional de 429 milions d'euros (-0,02% del PIB), lleugerament millor que el de juliol del 2025 (-1.668 milions, -0,10% del PIB).

   Fins a este mes, els ingressos no financers van créixer un 6,6% (10.235 milions d'euros), impulsats pels recursos del sistema de finançament autonòmic, mentre que els gastos no financers van avançar un 5,7% (8.996 milions), situant-se per damunt de la taxa de referència del 3,5% de la regla de gasto.

   Concretament, Fedea assenyala el fort repunt observat fins a juliol en les principals partides de consum públic, com la remuneració d'assalariats (7,1%), els consums intermedis (4,9%) i les transferències socials en espècie (5,3%), a més dels interessos (9,8%).

   Segons els càlculs del 'think tank', si el gasto de les regions haguera seguit una senda moderada d'acord amb la regla de gasto del 3,5%, el subsector tancaria 2026 amb un lleuger superàvit del 0,1% del PIB.

   De cara al tram final de l'any (d'agost a desembre), l'estudi estima un efecte diferencial positiu en els ingressos de 5.457 milions d'euros (0,3% del PIB) respecte al mateix període del 2025, explicat principalment per l'augment de les entregues a compte (5.155 milions) i per un efecte net de 302 milions derivat de l'evolució de l'ITP i AJD i, a Canàries, de l'IGIC, la recaptació del qual cau.

   Pel costat del gasto, projecta un efecte diferencial total de 6.544 milions d'euros (0,4% del PIB), resultat de sumar 5.832 milions per l'evolució del gasto corrent i interessos, descomptar 118 milions per l'ajust de la pujada salarial retroactiva comptabilitzada al desembre del 2025 i afegir 830 milions per operacions extraordinàries identificades per l'AIReF que afecten a Andalusia, Comunitat Valenciana, Canàries i Extremadura.

   Els majors desequilibris correspondran a la Comunitat Valenciana (-1,8% del PIB) -que inclou l'impacte diferencial de la dana- i Múrcia (-1,6%).

Contador

Últimas noticias sobre estos temas

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press