Descobrixen que la part menys coneguda de la proteïna Spike del coronavirus és "clau" per a la infecció

    VALÈNCIA, 9 Dic. (EUROPA PRESS) -

   Una investigació de la Universitat de València i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert que una regió fins ara poc estudiada de la proteïna espícula (spike) del coronavirus SARS-CoV-2 resulta vital perquè el virus puga entrar en les cèl·lules humanes.

   El treball, publicat a la revista Communications Biology, demostra que l'anomenat domini transmembrana no és una simple "àncora" que subjecta la proteïna a la membrana del virus, com es pensava fins al moment. Esta peça està activa i és bàsica en el procés d'infecció.

   La proteïna espícula és la clau que utilitza el coronavirus per a reconèixer i fusionar-se amb les cèl·lules humanes. "Comprendre tots els engranatges de la maquinària del coronavirus és primordial si volem estar preparats enfront de futures variants o, fins i tot, davant d'altres virus similars", puntualitza Luis Martínez Gil, investigador principal i coordinador de l'estudi, a més de professor del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV.

   El treball ha sigut efectuat pel Laboratori de Proteïnes de Membrana (dirigit per Ismael Mingarro) de la Facultat de Ciències Biològiques - Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (Biotecmed) de la UV, en col·laboració amb investigadores de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, centre mixt UV-CSIC).

   Des de l'inici de la pandèmia, les parts externes del coronavirus han sigut analitzades al detall, però el paper del seu tram final, que travessa la membrana viral, no havia sigut aclarit. "Els nostres resultats mostren que la seqüència i estructura d'esta regió són crítiques: xicotets canvis basten perquè el virus perda gran part de la seua capacitat d'infectar", explica Juan Ortiz Mateu (Biotecmed), primer autor del treball.

   A més, la investigació ha conclòs que esta regió presenta poques alteracions en les diferents variants del coronavirus. Per tant, es reforça la idea que este domini transmembrana de la proteïna espícula no és una regió que només inserta la proteïna en la membrana, sinó que és un element important que modula interaccions de les quals depèn l'eficiència infectiva.

   Durant l'exploració científica, els investigadors introduïren mutacions en els llocs concrets de les proteïnes, i observaren la reducció de l'efectivitat amb què el virus aconseguia introduir-se a les cèl·lules. També s'ha revelat que el domini transmembrana ajuda al fet que la proteïna espícula s'unisca en grups de tres, l'estructura necessària per a la correcta fusió del virus a la cèl·lula.

NOUS FÀRMACS

   Els autors defensen que la investigació, a més d'entendre millor com actua i es desenvolupa el virus, permet que es pose el focus en el descobriment de nous fàrmacs i tractaments relacionats amb aquesta part de la proteïna. És a dir, s'obri la porta a experimentar amb nous enfocaments terapèutics que no s'havien estudiat prèviament, ja que es podria utilitzar el domini transmembrana per a intervenir i bloquejar la proteïna espícula, i aconseguir frenar la infecció.

   El treball ha comptat amb el finançament de diversos programes públics, dins dels projectes del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l'Agencia Estatal d'Investigació i la Unió Europea. També del projecte d'investigació Prometeu de la Generalitat Valenciana.