Desnonen una família amb dos menors i una anciana amb problemes de salut en el barri valencià de la Malvarrosa

   VALÈNCIA, 9 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Una família amb dos menors de 6 i 16 anys i una anciana amb problemes de salut han sigut desnonats este dilluns, per ordre judicial, de la vivenda que tenien llogada en el barri valencià de la Malvarrosa i que havien deixat de pagar, segons han confirmat a Europa Press fonts del Sindicat d'Habitatge de València.

   Des del Sindicat d'Habitatge han lamentat que es tracta d'una família vulnerable, sense alternativa habitacional, i que va deixar de pagar el lloguer "perquè les seues condicions personals van canviar". Es tracta de Rudolf i Corina, les seues filles de 6 i 16 anys, i una dona major que es troba "constantment" en l'hospital.

   Des d'esta entitat han explicat que la família portava vivint de lloguer en el barri des del 2008 "sense cap problema", fins que la mare de Rudolf va patir un càncer i, després de perdre el treball, van incórrer en impagaments del lloguer.

   "L'única alternativa oferida per part de la propietat fins ara ha sigut renovar el contracte de lloguer a canvi d'una pujada del preu, una proposada inassumible a causa de la necessitat constant de cuidats de la mare i les dos filles", ha lamentat.

   Dijous passat, el sindicat va aconseguir detindre el primer intent d'execució en la porta, amb una concentració de prop de 30 persones que van aconseguir guanyar temps a pesar de la presencia policial. L'objectiu era aconseguir temps per a presentar tota la documentació necessària per a detindre el desnonament mitjançant el Reial decret-llei 29/2026, de 6 d'octubre.

   Este RDL, en teoria, paralitza els desnonaments de persones vulnerables, almenys fins que obtinguen una alternativa per part de l'administració governamental competent, ja siga habitacional o econòmica. No obstant això, s'ha programat un nou desnonament per a hui que sí s'ha executat. "Este matí la Policia ha tornat a militaritzar tot el barri, des de les 6 hores, per a assegurar que la concentració nostra no impedira el desallotjament", ha criticat.

   "Volíem parlar amb la comitiva judicial perquè hem portat dos informes de vulnerabilitat que acrediten que el desnonament no es pot produir. Però el jutge ha decidit, a voluntat pròpia i discrecional, executar-ho obviant esta informació i el Reial decret", ha lamentat. Des de l'Ajuntament de València han apuntat que el consultori ha buscat una solució per a la família desallotjada i que des del divendres Servicis Socials estan treballant perquè no es queden en el carrer.

PROCÉS JUDICIAL

   El Jutjat de Primera Instància número 15 de València va dictar el 29 d'octubre del 2024 una sentència per l'estimava la demanda interposada per la propietària de l'immoble, una ciutadana particular, contra l'arrendador, i va decretar la resolució del contracte d'arrendament, tal com han detallat a Europa Press fonts del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

   En la mateixa resolució, el jutjat advertia al demandat d'un llançament si no desallotjava l'immoble en el termini legal, al mateix temps que li condemnava al pagament a la demandant de 5.300 euros en concepte de rendes de lloguer impagades, de conformitat amb l'establit en l'article 220 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

   La sentència arreplegava que havia quedat acreditat, tant per la documental com per l'interrogatori del fill de la demandant que s'encarregava de gestionar el lloguer de la vivenda, l'impagament de les rendes del lloguer.

   Prèviament a la sentència, el 23 d'octubre del 2024, el jutjat ja havia denegat la suspensió del procediment que havia sol·licitat l'arrendador, en entendre que el sol·licitant no havia presentat tota la documentació necessària perquè poguera accedir-se a la suspensió del llançament i no havia acreditat documentalment les seues al·legacions, que d'altra banda eren una "afirmació genèrica no suportada en document algun".

   El 28 d'octubre del 2026, ja sent firme la sentència i en període d'execució de títols judicials, el jutjat va dictar un acte pel qual denegava la suspensió del llançament previst. L'acte responia la sol·licitud de suspensió provisional del llançament i enervació extraordinària del procediment presentada el 15 del mateix mes per la part executada, i una vegada rebudes les al·legacions de la partix executant, l'arrendatària.

   En l'acte s'argumentava pel jutge que la sol·licitud de suspensió del llançament es basava en raons de vulnerabilitat econòmica a partir d'un informe realitzat "sobre la base del que manifesta qui ho demana", per la qual el seu "valor probatori és molt escàs", que ja va ser manifestat "en junta de jutges de primera Instància, que comuniquem a les autoritats oportunes perquè l'informe poguera tindre valor probatori", arreplegava en sentència.

   Segons el parer del magistrat, la pretensió presentada pretenia "únicament dilatar l'execució d'una sentència executable". I és per això que deuria tindre's en compte l'establit en els articles 7.1 del Codi Civil i 11.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

   Estos articles establixen que els drets deuran exercitar-se conforme a les exigències de la bona fe; i que els jutges i jutgesses, així com els tribunals, rebutjaran fundadament les peticions, incidents i excepcions que es formulen amb manifest abús de dret o comporten frau de llei o processal.

   Sobre la base d'esta legislació, el jutge va advertir: "Els ciutadans no solament són titulars de drets, sinó també d'obligacions, que deuen complir, i la part executada era sabedora, fa molts mesos, de la seua obligació d'abandonar la vivenda i no ho va fer. Contra l'acte s'ha presentat recentment recurs de reposició, encara que este recurs, conforme a l'establit en la Llei d'Enjudiciament Civil, no té efectes suspensius.

EL SINDICAT DEMANA MESURES

   Des del Sindicat han demanat "mesures" que frenen estos desnonaments, "que paren d'haver-hi buits en les lleis perquè no li l'ixen els jutges a la seua voluntat". A més, ha assessorat a la família desnonada, que ha anat a Servicis Socials amb tota la documentació per a veure si els donen alternativa habitacional, "que desgraciadament serà un alberg temporal", ha dit.