Dos geògrafs insistixen a la jutgessa que les alertes indicaven que l'ocorregut el dia de la dana era "previsible"

Archivo - Arxiu - Obres d'emergència per a la reconstrucció dels ponts de la A-7 sobre el barranc del Poyo, a 30 d'abril del 2025, a Quart de Poblet, València, Comunitat Valenciana (Espanya).
Rober Solsona - Europa Press - Archivo
Europa Press C. Valenciana
Publicado: lunes, 23 marzo 2026 14:11

   VALÈNCIA, 23 Mar. (EUROPA PRESS) -

   Dos perits, geògrafs, insistixen a la jutgessa que investiga la gestió de la catastròfica dana del 29 d'octubre del 2024, que va deixar 230 víctimes mortals en la província de València, que l'ocorregut este dia era "previsible" amb les alertes prèvies i les dades mostrades per les diferents agències.

   Així s'han pronunciat estos geògrafs en la seua declaració davant de la jutgessa de Catarroja que investiga la dana, procediment en el qual hi ha dos investigats: l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i el seu exnúmero dos Emilio Argüeso.

   En la jornada de hui, els perits han ratificat l'informe que van enviar ja en el seu moment a la jutgessa en relació amb la dana i han assenyalat que les alertes prèvies i les dades abocades per les diferents agències indicaven que tot l'ocorregut en la riuada era "previsible".

   A més, han manifestat que l'ocorregut en la dana és una situació "de llibre" en el Mediterrani. S'han referit a la riuada del 1957 i a la pantanada de 1983 i han assenyalat que els sorprèn que en aquells anys es resolguera tot molt millor que el 2024.

   En el seu informe emès al jutjat, consultat per Europa Press, l'objectiu era reconstruir l'episodi de pluges de la jornada del 29 d'octubre en les dos principals rambles tributàries al sector nord de la conca de l'Albufera, la rambla de Poyo i la dels barrancs de Possalet i de la Saleta.

    Les avingudes d'estes rambles van ocasionar greus inundacions en gran part de l'Horta Sud, especialment en el peu de mont de l'Albufera, però també en altres sectors de l'interior de les seues conques, com a Xiva, Xest i el Pla de Quart.

   A més, els perits van intentar fer una reconstrucció minuciosa de l'episodi pluviométrico quant a la temporalitat i distribució espacial dels volums d'aigua caiguts.

   Els geògrafs indicaven en el seu text que de l'episodi del 29 d'octubre es podia assegurar que va arribar a superar màxims d'intensitat horària en alguns observatoris, com Torís-Masia Calabarra, però no podia dir-se el mateix del volum de precipitació caigut en 24 hores.

    Recordaven que el 19-20 d'octubre del 1982 es van totalitzar en 24 hores 2.042 hm3 enfront d'1.412 hm3 el passat 29 d'octubre del 2024; i deien que probablement la riuada històrica de Sant Carles (Bosch, 1866), del 4 de novembre del 1864, també va superar en volum a la del 2024.

    Per contra, l'episodi del 13-14 d'octubre del 1957, que va donar lloc a la riuada del Turia, va ser semblant en volum en la província, en totalitzar 1.414 hm3. "Estos episodis no són excepcionals en l'arc nord del Mediterrani occidental, si prenem com a element de comparació la precipitació total diària màxima", estimaven.

    També assenyalaven que l'episodi de pluges del 29 d'octubre del 2024 es va ajustar temporalment d'una manera quasi perfecta a este dia. En la província de Valencia, el començament de la precipitació va tenir lloc sobre les 3 hores a l'interior sud de la província i va cessar quasi completament a les 24 hores.

    Els primers rajos del dia --continuaven-- es van registrar poc després de les tres de la matinada, afectant a zones pròximes al Queixal de Corts, i el primer tren convectivo es va formar al voltant de les cinc de la matinada.

    Entre les 5 i les 7 hores de la matinada, la intensitat ja era torrencial, amb acumulats en una hora de 62,2 l/m2 a Pinet i 79,2 a Millars. Les màximes intensitats van tenir lloc a primeres hores de la vesprada, a cavall entre les conques del riu Magre i la conca de la rambla de Poyo. Estes precipitacions van ser desplaçant-se al llarg del dia, de manera que van afectar primer a la conca baixa del Magre, amb posterioritat al sector citat de màximes intensitats, i finalment a la conca mitjana del Turia.

    En l'alt Magre les precipitacions van tenir una màxima intensitat entre les 12 i les 16 hores. Això va generar riuades en el ventall al·luvial del Magre (l'Alcúdia), en l'altiplà d'Utiel-Requena, en les conques del riu de Bunyol i en el sector del Turia aigües a baix del Riu Reatillo. Però la principal d'estes avingudes va ser la que va afectar a l'Horta Sud. Les pluges intenses van finalitzar entorn de mitjanit, tal com es desprèn de l'informe.

Contador

Últimas noticias sobre estos temas

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press