L'ajornament arriba després que institucions com la RAE advertiren de les insuficincies" de la nova prova
MADRID, 2 Dic. (EUROPA PRESS) -
El Ministeri d'Educació i Formació Professional ajornar un any la nova Avaluació del Batxillerat per a l'Accés a la Universitat (EBAU) per a "aconseguir el major consens possible", segons han informat a Europa Press fonts del Ministeri.
Després de la reunió aquest divendres d'una comissió tcnica, quinze comunitats autnomes, a excepció de la Comunitat de Madrid i de Castella i Lleó, han sollicitat que es perllongue un any el període d'implantació del nou model.
Amb l'objectiu d'aconseguir el major consens possible, el Ministeri ha optat per donar més espai a la implantació del nou model, per la qual cosa la prova completa estaria completament instaurada al juny de 2028, en comptes d'en 2027.
Aquest ajornament est previst que siga oficial en la prxima Conferncia Sectorial d'Educació, que se celebrar el prxim 13 de desembre, ja que la comissió tcnica celebrada aquest divendres no és un rgan decisori.
La proposta inicial de la nova EBAU va ser presentada el passat mes de juliol per la ministra Pilar Alegria. Estava previst que, oficialment, el canvis de la nova avaluació comenaren a introduir-se gradualment al juny del 2024.
A més, el Ministeri tenia pensat realitzar entre abril i juny del prxim any una prova pilot de la nova prova d'accés a la Universitat.
CRÍTIQUES A LA NOVA EBAU
L'ajornament de la nova EBAU arriba després de les crítiques rebudes per part de diverses institucions al document inicial proposat per Educació. En concret, la Real Acadmia Espanyola (RAE) va advertir de les insuficincies" que conté la proposta del Ministeri i va compartir el "malestar" d'un grup de coordinadors de les proves d'accés a la universitat de diverses comunitats autnomes.
En la nova proposta de prova d'accés, els alumnes hauran de contestar a 25 preguntes de tipus test i no podran sobrepassar les 150 paraules en cadascun dels textos que redacten. En aquest sentit, la RAE considera que "perden el lloc preponderant que fins fa poc tenien la reflexió i l'argumentació lingüística, la capacitat per a compendiar i ordenar discursos, així com la interpretació, la valoració i l'anlisi dels textos literaris".
També alertava que la prova d'accés avalua conjuntament competncies de "múltiples" matries: Llengua, Literatura, Histria i Filosofia, a més de les quals corresponen a la llengua estrangera triada i a la llengua cooficial de les comunitats autnomes que la possesquen.
Per la seua banda, especialistes de Llengua Castellana i Literatura en les proves d'accés a la Universitat de les seues respectives comunitats autnomes van rebutjar la proposta de la reforma de les proves avanada pel Ministeri d'Educació i Formació Professional.
Encara que estan d'acord en el fet que les proves "necessiten una revisió profunda" i que han de ser "més competencials i menys memorístiques", creuen que aquesta proposta "amaga una reducció inadmissible dels continguts que sustenten les competncies, especialment en el cas de les llengües, que es limiten a servir com a mer instrument d'expressió".
En una petició publicada en Change.org, els coordinadors de l'examen de Llengua advertixen que el document del Ministeri "agrupa" les proves de Llengua Espanyola, Llengua Cooficial, Llengua Estrangera, Histria i Histria de la Filosofia. "El potencial atractiu d'una prova interdisciplinria, aparentment orientada a avaluar la maduresa i el juí crític dels estudiants, s'esvaeix en analitzar la seua estructura", diuen.
L'Associació d'Escriptors amb la Histria també ha mostrat el seu rebuig a la nova avaluació i ha advertit que el nou model, respecte a l'estudi de la Literatura en Batxillerat, contribuir a "crear espanyols ignorants de les seues brillants tradicions literries".
En un manifest, l'associació critica la proposta que planteja l'avaluació conjunta en considerar-la "un atac a l'escola pública" i "a la futura llibertat dels nostres estudiants, especialment dels quals provenen d'entorns més desfavorits".
LA PROPOSTA INICIAL D'EDUCACIÓ PER A LA NOVA EBAU
Les prioritats de la primera proposta d'Educació, que conté menys exmens i un exercici de maduresa, eren "el respecte de l'autonomia de les administracions educatives i universitats i una implantació gradual, pautada, del nou model, dirigida a generar tranquillitat a la comunitat educativa".
En el document, el Ministeri advoca per que en els cursos 2023/2024, 2024/2025 i 2025/2026 s'establisca un model en trnsit, que amb l'ajornament es retardaria un curs. Proposa que els estudiants realitzen un total de 4 exercicis, explicant cadascun d'ells un 25% de la nota.
Seran tres exercicis de matries --un d'específic sobre la matria de modalitat obligatria de la triada per l'alumne (Matemtiques II o Llatí II, per exemple), a més dels exercicis de les matries comunes d'Histria de la Filosofia i Histria d'Espanya-- i un quart exercici de carcter general, en el qual "en aquests tres primers cursos es valoraran principalment les destreses associades a l'mbit lingüístic, i que pretén avaluar principalment la maduresa acadmica de l'alumnat".
Ja a partir del curs 2026/2027 (del 2027/2028 si es fa oficial l'ajornament) el citat exercici general de maduresa suposar un 75% de la nota, passant a substituir completament els exercicis de les matries comunes, "lloc que es construir sobre les competncies específiques de totes elles". Es mantindr l'exercici específic de modalitat (amb un pes del 25% de la nota). Per tant, a partir d'aquest moment, l'alumnat realitzar dos exercicis: un més globalitzat i un altre de matria.
En tots els casos, l'exercici general de maduresa constar d'un dossier format per una srie de documents (textos, imatges, infografies, grfics, taules, audiovisuals, etc.) que giraran entorn d'un mateix tema, i en el qual es demanar a l'alumnat que realitze una anlisi des de diferents aspectes i perspectives, responent a diversos tipus de preguntes (tancades, semiconstrudes i obertes).
