Els aliats europeus assumixen el reajustament militar d'EUA però demanen temps per a evitar "llacunes" de capacitats

   Avisen que encara no s'ha decidit com se suplirà la reassignació i veuen "vigent" el compromís d'EUA amb l'OTAN

   BRUSSEL·LES, 18 Jun. (EUROPA PRESS) -

   Els ministres de Defensa dels aliats europeus de l'OTAN han coincidit este dijous a qualificar de "comprensible" i "previsible" el reajustament de les capacitats militars d'Estats Units en el continent per a centrar-se en l'Indus-Pacífic, si bé han reclamat a Washington "temps" i una retirada "sincronitzada" pare evitar una "llacunes perilloses" de capacitats.

   Durant la reunió dels 32 ministres que té lloc este dijous en la seu de l'OTAN, els països europeus de l'Aliança han coincidit entorn de la necessitat que Europa assumisca una major responsabilitat en la seua pròpia dissuasió convencional, però han advertit del repte logístic que suposa substituir plataformes militars estratègiques a curt termini.

    En este sentit s'ha expressat en declaracions a la premsa el ministre de Defensa d'Alemanya, Boris Pistorius, que ha sostingut que és "perfectament comprensible" que Europa es faça càrrec de la seua pròpia defensa i que també era "previsible" que Washington "fera menys a Europa per a poder comprometre's més en l'Indus-Pacífic", "independentment de quina administració estiguera en el poder".

   "La qüestió decisiva ara és el full de ruta i la sincronització de cadascun dels passos", ha indicat, lamentant que encara que se sabia "des de fa anys" que Estats Units reajustaria les seues capacitats en el Vell Continent, "encara no s'ha pres una decisió" sobre qui assumirà estes funcions.

   En este sentit, ha demanat a la Casa Blanca "un poc més de temps" i que el procés es faça "de forma sincronitzada", amb l'objectiu d'evitar que "apareguen perilloses llacunes de capacitats convencionals a Europa" si es retiren capacitats molt ràpidament "sense tenir clar quan podran ser substituïdes".

   "Moltes capacitats podem compensar-les o mitigar-les ràpidament; unes altres no. Si parlem de capacitats d'atac de precisió de llarg abast o altres similars, necessitem mesures transitòries o més temps abans que es retiren", ha afegit Pistorius.

   Per la seua banda, la ministra de Defensa francesa, Catherine Vautrin, ha reivindicat que el seu país està molt "compromès" amb assumir "una part d'este trasllat de responsabilitats", perquè París "sempre ha apostat per la sobirania, l'autonomia i la responsabilitat".

   "Evidentment, esta responsabilitat també ha de reflectir-se en termes de capacitats", ha explicat, posant com a exemple que França ja participa de l'"OTAN 3.0", a més d'amb major despesa en defensa, amb missions de dissuasió i vigilància en territori d'altres països aliats com Romania o en la regió del Bàltic.

"ESTATS UNITS NO S'HA RETIRAT DE L'OTAN"

   "Ho entenem perfectament", ha dit per la seua banda el responsable de Defensa d'Estònia, Hanno Pevkur, que veu "raonable" el reajustament de Washington perquè "Europa ha de ser més fort". Així, s'ha mostrat a l'espera que el Comandant Suprem Aliat a Europa (SACEUR, per les seues sigles en anglès), el general Alexus G. Grynkewich, done detalls sobre com quedarà exactament la reassignació.

   "Hi haurà canvis en el desplegament de forces, hi haurà canvis en quant personal i recursos tindrà ací i quant tindrà en altres regions del món. Però això no significa que Estats Units s'haja retirat de l'OTAN o que vaja a modificar els seus compromisos amb l'Aliança. No, estos compromisos seguixen vigents", ha defensat.

   Per la seua banda, el recentment nomenat ministre de Defensa britànic, Donen Jarvis --en el càrrec després de la dimissió la setmana passada del seu predecessor per disputes sobre la despesa militar--, s'ha limitat a instar als aliats europeus a "treballar estretament" per a garantir "la seua pròpia defensa col·lectiva", esgrimint que és "important" tant per a Europa com para Regne Unit.

    Més concret ha sigut el ministre de Defensa de Bèlgica, Theo Francken, que ha assegurat que el seu país contribuirà a substituir les plataformes nord-americanes aportant caces F-16 I MQ-9B Sky Guardian, així com capacitats de vigilància, reconeixement i intel·ligència, entre altres.

   "Estats Units està retirant bona part d'aquest capacitats. Per això, també reforçarem les nostres contribucions en l'àmbit naval i en altres capacitats militars. Bèlgica assumirà la seua part de responsabilitat. Bèlgica ha tornat", ha afegit, reivindicant que el seu país ha incrementat la seua despesa en defensa en un 60% en un any.