Entitats reclamen a Europa "polítiques valentes" perquè el valencià siga una llengua "normal en tots els àmbits"

   VALÈNCIA, 3 Abr. (EUROPA PRESS) -

   Diverses entitats han reclamat en l'Intergrup de minories nacionals i llengües minoritzades del Parlament Europeu l'aplicació de "polítiques públiques valentes" perquè el valencià siga una llengua "normal en tots els àmbits".

   L''expedició' l'han conformat la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Anna Oliver i Borràs; Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana; Adriana Gil Puig, integrant de Famílies pel Valencià i Beatriu Cardona, secretària general d'Intersindical Valenciana.

    Anna Oliver i Borràs, que ha intervingut després de la invitació de l'eurodiputat Vicent Marzà (Grup Verdes/ Aliança Lliure Europea), ha posat l'accent en la "regressió dels drets lingüístics, la carència de polítiques públiques eficaces i la necessitat de prestigiar l'ús del valencià en tots els àmbits socials".

    En concret, ha alertat de "la baixada alarmant de l'ús social del valencià" aportant dades que mostren com "només un 24% de la població usa habitualment esta llengua en l'àmbit laboral, un 17,6% en l'administració pública i un 13,2% en l'àmbit comercial.

   "Esta caiguda està relacionada amb l'absència de polítiques públiques valentes, com per exemple l'eliminació del requisit lingüístic per a funcionaris i inspectors", ha considerat.

"SITUACIÓ KAFKIANA"

   Ha exposat que "només un dels 224 jutjats" de la Comunitat Valenciana utilitza habitualment el valencià i "un jutge ha arribat a demanar a la Generalitat de Catalunya la traducció d'un text redactat en català". "És una situació kafkiana que demostra fins a quin punt es vulneren els nostres drets", ha denunciat.

    Quant als mitjans de comunicació, Oliver ha criticat que els fons destinats al foment del valencià es gasten sovint en traduccions automàtiques i ha assenyalat "la reducció de les ajudes a la premsa escrita en valencià": de 2,9 milions el 2022 a menys de 855.000 euros el 2024. "És un mal ús dels fons públics", ha subratllat.

   També s'ha referit a À Punt i ha recordat que la llei fundacional de la radiotelevisió pública "marca el valencià com a llengua prioritària, però el nou president de la corporació ha anunciat més continguts en castellà per a guanyar audiència". "No fa falta el castellà per a tenir audiència. Fa falta una programació de qualitat en valencià", ha defensat.

    En la mateixa línia, Oliver ha lamentat "la folclorització" de la llengua i ha reclamat que el valencià siga una llengua "normal i digna" en la justícia, l'educació, els mitjans i tots els àmbits socials.