Estabilitzen un àtom metàl·lic de níquel en un estat inèdit que obri la via a crear nous nanomaterials

   VALÈNCIA, 2 May. (EUROPA PRESS) -

   Un equip internacional amb participació de la Universitat de València (UV) ha aconseguit estabilitzar en una gàbia molecular de carboni un àtom de níquel carregat negativament, sense lligands, "desafiant així les lleis tradicions de la química". La troballa obri noves vies al disseny i desenvolupament de nanomaterials més xicotets, eficients i amb propietats úniques per a l'electrònica, els dispositius magnètics i la indústria dels catalitzadors.

   L'estudi, recentment publicat en Nature Chemistry, descriu l'aïllament i estabilització, dins d'una xicoteta gàbia de carboni, d'un àtom de níquel amb una càrrega negativa molt poc habitual (-2), "un avanç sense precedents en la química dels metalls de transició", ha destacat la institució acadèmica en un comunicat.

   Encara que els elements metàl·lics solen oxidar-se cedint electrons als elements no metàl·lics --per això compten amb una càrrega positiva en els seus compostos--, en contades circumstàncies, quan s'envolten dels lligans apropiats, poden presentar-se en estats amb càrrega negativa.

   El treball liderat per la Peking University (Xina) i la Universitat de València (UV) ha aconseguit que un metall electropositiu, com és el níquel, accepte electrons i es comporte com una espècie electronegativa, estabilitzada mitjançant la seua encapsulació a l'interior d'una nanoestructura de ful·lerè.

   Segons el catedràtic de Química Inorgànica de la UV i responsable de la col·laboració espanyola en l'estudi i investigador, Eugenio Coronado, "este assoliment desafia els paradigmes clàssics de la química i obri noves possibilitats per al disseny de materials d'escala nanomètrica amb propietats úniques, la qual cosa podria tenir aplicacions en el desenvolupament de nous dispositius electrònics, magnètics o fins i tot en catalitzadors per a processos industrials".

   Coronado, també director de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la institució acadèmica, ha ressaltat que "es tracta d'una troballa fascinant que desafia alguns dels principis més clàssics de la química de coordinació i la reactivitat dels metalls de transició".

   "Tradicionalment es pensava que certs comportaments dels metalls de transició no podien aconseguir-se sense l'ajuda de ligands específics. No obstant això, en aconseguir estabilitzar estos compostos sense ligands, en una gàbia molecular de carboni, estem obrint portes a possibilitats que abans semblaven impensables", assegura el científic de la UV.

   La participació en este treball reforça el lideratge de l'ICMol en l'estudi de nanomaterials moleculars avançats, així com el seu compromís amb la ciència de frontera que, encara que complexa, té un gran potencial d'impacte en tecnologies del futur.