Un estudi alerta de "l'increment general" de la desigualtat lingüística i de "pressions" contra l'ús del valencià

   VALNCIA, 21 Feb. (EUROPA PRESS) -

   La Fundació Nexe adverteix que hi ha una tendncia a "l'increment general" de la desigualtat lingüística --especialment a la província d'Alacant, les zones valencianoparlants de Valncia i Castelló, Valncia ciutat i l'rea Alcoi-Gandia--, al mateix temps que alerta de "pressions socials i polítiques" contra l'ús públic del valenci.

    Així es desprn de l'estudie 'Índex de Desigualtat Lingüística (IDL) de les regions sociolingüístiques valencianes' que, amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, la fundació ha encarregat a Ethos Insight.

    L'ínforme, que ha sigut presentat aquest dimecres en roda de premsa, conclou que la desigualtat lingüística referida al valenci creixer en "la major part de regions sociolingüístiques valencianes, especialment en les regions que ara presenten una desigualtat menor".

   Segons han puntualitzat, per desigualtat s'entén "la que hi ha entre el coneixement, la competncia oral activa i l'ús real i efectiu de la llengua, és a dir, la diferncia sobre el que la gent acredita que sap a nivell oral i el que usa".

   Així, les dades s'han recaptat per mitj d'una adaptació de l'Índex de Gini --que per primera vegada s'utilitza per a qüestions sociolingüístiques-- que és l'estándard per a avaluar la desigualtat socioeconmica. Aquest indicador permet fer comparacions entre les situacions en les diverses regions lingüístiques, així com avaluar quin és la seua evolució passada i fer previsions sobre les futures dades.

   D'aquesta manera, l'IDL apunta que les regions sociolingüístiques amb més desigualtat lingüística són Valncia i la seua rea metropolitana, seguides de la província d'Alacant valencianoparlante.

   Així mateix, l'estudi de les sries de les Enquestes de Coneixement i Ús del Valenci, així com una prognosis dels resultats del 2025, realitzada amb Intelligncia Artificial, també permet concloure que hi ha una "notable tendncia creixent de la desigualtat lingüística" en les regions sociolingüístiques on ara és menor, com a la província d'Alacant i, sobretot, a les zones valencianoparlantes de les províncies de Castelló i Valncia i a la regió Alcoi-Gandia.

MÉS ENLL DEL 2025

   És a dir, "la major part de les regions sociolingüístiques presenten tendncies a l'augment de la desigualtat fins i tot més enll del 2025", han assegurat. Per a, des de la Fundació Nexe assenyalen que "si no es prenen mesures de política lingüística efectiva, s'assistir a un increment general de la desigualtat lingüística".

   La responsable de la Fundació Nexe, Susana Pardines, ha mostrat la preocupació de l'entitat per que l'actual Consell "no continue" amb els estudis sobre la situació del valenci. "S'ha parat la convocatria d'estudis d'enguany i contemplem amb molta inquietud que es puguen interrompre les sries d'enquestes. El coneixement de les dades de competncies, usos i expectatives és imprescindible per a la revitalització del valenci", ha destacat.

   L'informe estableix que la realitat sociolingüística del valenci est caracteritzada per "un creixement de les competncies en valenci de la població, per amb una caiguda dels seus usos socials". Una desigualtat que "no es dona amb les competncies i usos del castell", ha assegurat Pardines.

   En aquest sentit, ha assenyalat que la desigualtat en els processos d'evolució de les competncies i els usos del valenci respon a "la presncia de pressions socials i polítiques estructurals contra l'ús públic del valenci, malgrat ser cada vegada més competents" el que, al seu judici, "provoca una situació d'idealització del valenci que distorsiona la percepció social de la situació de reculada real i alhora genera una especulació en les acreditacions de coneixement del valenci que són fallaos".

   Per aix, la responsable de Nexe ha reclamat que es continue fent seguiment de quin és la situació real per a "poder avaluar realment quin és l'evolució de la nostra llengua i quins són els processos de manteniment o de recuperació". "Sense competncia no pot haver-hi ús, per sense ús no hi ha llengua", ha manifestat.

QÜESTIONAR LA UNITAT DE LA LLENGUA

   D'altra banda, ha criticat les declaracions de la presidenta dels Corts, Llanos Massó, de Vox, qui aquest dimarts va qüestionar la legitimitat de l'Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a determinar la norma i l'mbit d'extensió del valenci i va advocar per donar "petits passos per a acostar-nos al valenci que es parla a Valncia, com la convalidació dels títols de Lo Rat Penat o la RACV (Real Acadmia de Cultura Valenciana)".

   "Tornen a qüestionar la unitat de la llengua, en definitiva, el govern actual torna a posar en l'esfera política, on fa anys que es va retirar, el debat sobre la llengua, un aspecte que considerem que la majoria de la societat valenciana ha superat", ha asseverat Pardines.

   Preguntada sobre si la reforma de Llei de plurilingüisme que planteja la Conselleria d'Educació podria reduir el nivell de coneixement sobre la llengua, Susana Pardines ha afirmat que "quant menor siga l'exposició dels alumnes a la llengua, menys valenci es va a saber".

   "L'exposició a la llengua és el que més afecta, tant per la competncia real com per l'ús perqu l'exposició a la llengua és el que et permet tenir diversos registres de llengua, tenir contextos en els quals poder usar-la i, per aix, eliminar hores afecta a la competncia i a l'ús", ha indicat.

   Per la seua banda, el responsable d'Ethos Insight, Marc Hernández, ha explicat que el clcul de l'IDL s'ha realitzat amb les dades depurades de les Enquestes de Coneixement i Ús del Valenci del 2005, 2010, 2015 i 2021.

   Així, segons ha afirmat, per a les dades del 2025 s'ha emprat la metodologia 'Random Forest' d'Intelligncia Artificial i ha ressaltat l'experincia de l'empresa en estudis sobre el valenci: "El nostre objectiu és continuar amb aquestes investigacions i aplicar les metodologies més avanades", ha concls.