Un estudi confirma que paviments permeables mantenen la capacitat de retenir microplàstics i contaminants en anys

   VALÈNCIA, 14 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Investigadors de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi ambient (IIAMA) de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV) han demostrat que els paviments permeables prefabricats utilitzats en entorns urbans poden mantenir la seua funcionalitat hidràulica i la seua capacitat de retenció de contaminants després de cinc anys d'operació en condicions reals d'elevada pressió urbana, segons han informat des de la UPV en un comunicat.

   Per això, els investigadors han conclòs que els paviments permeables poden convertir-se en eines clau per a limitar la transferència de microplàstics cap a rius i mars, encara que han advertit de la "necessitat" d'incorporar estratègies de manteniment específiques per a evitar la saturació progressiva del sistema.

   El treball, desenvolupat per Darío Calzadilla-Cabrera, Eduardo García-Haba, Carmen Hernández-Crespo, Miguel Martín i Ignacio Andrés-Doménech, ha sigut publicat en la revista científica Water. La investigació se centra a avaluar el comportament ambiental de paviments permeables instal·lats en una zona per als vianants de València, sotmesa a una intensa activitat urbana i comercial, que inclou mercadillos setmanals, trànsit per als vianants i trànsit ocasional de vehicles de manteniment.

   El treball partix de la realitat que els Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS) són una eina clau per a reduir el vessament, millorar la qualitat de l'aigua i adaptar les ciutats al canvi climàtic.

   "Entre la diferent tipologia de SUDS, els paviments permeables permeten la infiltració de l'aigua de pluja i reduïxen el vessament superficial", ha assenyalat Darío Calzadilla, autor principal de l'estudi

   No obstant això, un dels principals interrogants científics era conèixer com evolucionen estos sistemes a llarg termini i què ocorre amb els contaminants acumulats en la seua estructura porosa amb el pas del temps. Per a abordar esta qüestió, els investigadors de l'IIAMA-UPV van realitzar durant dos anys campanyes de monitoratge hidràulic in situ, amb anàlisi de laboratori en lloses noves i en lloses extretes després de cinc anys de funcionament real.