MADRID, 16 Nov. (EUROPA PRESS) -
Un equip d'investigadors de l'Escola Nacional de Sanitat de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) han realitzat un estudi els resultats del qual confirmen que la possibilitat dels pacients d'accedir de forma gratuta als nous medicaments antivirals d'acció directa en el marc del Pla Nacional d'Hepatitis C, iniciat a l'abril de 2015, ha tingut un impacte molt favorable en la reducció de la mortalitat relacionada amb aquesta malaltia a Espanya.
A l'estudi han examinat els canvis en la mortalitat relacionada i no relacionada amb l'hepatitis C en el període 2015-2018, i han comparat les dades amb el període 2001-2014. Els resultats assenyalen una important acceleració en la tendncia descendent de les defuncions per hepatitis C, passant d'un descens de 3,2% anual en el període 2001-2014 a un 18,4% entre 2015 i 2018.
A més, el descens en les defuncions per altres causes relacionades amb l'hepatitis C, com l'hepatocarcinoma i el VIH, també es va accelerar. En canvi, la mortalitat per cirrosis continua descendint al mateix ritme, i la mortalitat per altres causes no relacionades amb l'hepatitis C va minorar el seu descens en el mateix període de temps.
La infecció per hepatitis C continua sent una causa important de morbiditat i mortalitat heptica en molts pasos. Sense tractament adequat, entre un 75 i un 85% d'aquestes infeccions evolucionen a hepatitis crniques, de les quals un 10-20% generen cirrosis heptica o hepatocarcinoma, la qual cosa eleva considerablement el risc de mortalitat prematura.
Fins a l'arribada de la segona generació d'antivirals d'acció directa en 2014, els esforos per a reduir la crrega de malaltia per hepatitis C havien sigut poc efectius, per aquests nous antivirals van canviar de forma radical el panorama, ja que suposaven un tractament curt, senzill i ben tolerat pels pacients. Més del 95 per cent de les persones amb hepatitis C tractades amb aquests nou antivirals mostren nivells indetectables en sang de l'ARN del virus, la qual cosa suposa un augment molt significatiu en els nivells de curació de la malaltia.
L'aparició d'aquests antivirals altament eficaos va derivar en el desenvolupament i publicació del Pla Nacional d'hepatitis C a l'abril de 2015 per a promoure un diagnstic i tractament adequats, ja que l'hepatitis C s'havia convertit en la principal causa infecciosa de morbiditat a Espanya en la dcada 2000-2009. No obstant a, fins avui, l'evidncia sobre l'efecte dels nous tractaments en la reducció de mortalitat relacionada amb hepatitis C era limitada.
En els últims anys l'aparició dels nous antivirals d'acció directa ha revolucionat el tractament de l'hepatitis C, amb l'augment de forma molt significativa les curacions entre els pacients, també els inclosos en grups de molt alt risc, com els consumidors de drogues injectables. Aquests frmacs, amb els nous mtodes de garbellat, han portat al llanament de nous objectius, molt més ambiciosos: l'OMS confia que en 2030 s'hagen redut les noves infeccions en un 90% i que les morts hagen disminut un 65%.
Els resultats de l'estudi ara publicat posen de manifest l'avantatge de comptar amb una estratgia nacional que ha perms l'accés universal i sostenible al tractament gratut amb frmacs d'alt cost, i consoliden les opcions a mitj-llarg termini d'eradicació de l'hepatitis C a Espanya, un objectiu que encara ha de superar reptes pendents com el maneig i extensió de possibles garbellats, l'accés global a tractaments i una atenció especial a poblacions marginals i de risc.
L'estudi, que ha sigut publicat en la revista 'Hepatology', est firmat per Julieta Politi, Juan Miguel Guerras, Marta Donat, María Jose Belza i Gregorio Barrio, tots ells investigadors de l'ISCIII, amb Elena Ronda, de la Universitat d'Alacant, i Enrique Regidor, de la Universitat Complutense de Madrid. Aquests investigadors són també membres del CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).