Un estudi de la UA sosté que informar de l'aportació calòrica d'un menú en un restaurant incidix en el sobrepès

   ALACANT, 5 May. (EUROPA PRESS) -

   Un estudi realitzat pel professor David Jiménez, del Departament de Fonaments d'Anàlisis Econòmiques (FAE) de la Universitat d'Alacant, en col·laboració amb diferents universitats nord-americanes, confirma la utilitat de publicar l'aportació calòrica en els menús de les cadenes de restauració per a combatre el sobrepès. Com a novetat, l'estudi també ha detectat efectes negatius en les persones amb un índex de massa corporal (IMC) normal o inferior al recomanat.

   L'article, publicat en la revista 'The Journal of the European Economic Association' amb el títol 'Publicació de les calories en les cadenes de restauració, obesitat i benestar del consumidor', està signat pels investigadors Charles Courtemanche (Universitat de Kentucky), David Frisvold (Universitat de Iowa), Marietou Ouayogode (Universitat de Wisconsin), Michael K. Price (Universitat d'Alabama), i David Jiménez, de la UA.

   La investigació confirma que l'increment d'informació sobre les calories de cada plat del menú reduïx el sobrepès en els consumidors. En concret, segons els estudis realitzats sobre la base de dades dels Estats Units, la reducció de l'índex de massa corporal (IMC) és de 0,19 punts.

   "No es tracta d'un gran descens per a aquells amb sobrepès o obesitat, però confirma que és una mesura que té efectes positius com a política de salut contra l'obesitat, i sobre la qual es pot anar treballant davant del fenomen del sobrepès en les societats occidentals. Sens dubte, com més informació, millor resposta hi ha del consumidor, cosa que es tradueix en una reducció en el consum calòric", explica Jiménez.

   Però l'investigador també advertix que hi ha un efecte negatiu en les persones amb pes adequat o, fins i tot, en persones amb un IMC que està per davall del recomanat. L'estudi detecta que en els casos d'IMC inferior també hi ha una influència en la reducció del consum calòric per davall de les seues necessitats, a més d'influir en la seua sensació de 'benestar'.

   L'anàlisi del nivell de benestar és fonamental en este treball, ja que és una variable que també s'ha mesurat sobre la base de les dades d'estudi i consum, que s'ha desenvolupat durant anys comparant dades de territoris similars on s'aplicava i on no la dada calòrica dels menús. Sobretot, perquè l'estudi dels autors de l'article ha intentat mesurar no sols l'impacte de l'obligació d'informar de les calories, sinó els perquès de les respostes dels clients als incentius conductuals que se'ls proposa.

   L'objectiu de l'anàlisi realitzada era veure quines eren les diferències en la resposta del client que disposava d'informació calòrica del seu menú i dels qui no en disposaven.

"COST MORAL"

   De fet, la informació de les calories en els menús té un efecte molt clar pel "cost moral" que implica la constatació d'ingerir un aliment sabent que es pot considerar un excés, cosa que podria produir culpa, malestar o desassossec, sentiments que influeixen en la decisió del client sobre l'alimentació en relació al seu nivell de pes. Però, i vet ací un dels elements de de més interès de l'estudi, en persones amb un IMC per davall del recomanat, es produeix un doble efecte negatiu: redueixen el seu consum calòric; i la informació afecta el seu sentiment de benestar.

   Per això, a l'hora de considerar l'aplicació de polítiques públiques que condicionen determinats consums, milloren la salut pública de la ciutadania i treballen amb criteris d'informació, s'han d'introduir altres elements destinats a grups de població o de consumidors que potencien els efectes positius i minimitzen els negatius. Cosa que, per descomptat, no és senzill i pot requerir estudis addicionals.

   En conclusió, l'estudi constata la necessitat de millorar la informació del consumidor de determinats productes o servicis dins de les polítiques actives de millora de la salut pública, en concret davant del fenomen de creixement dels casos d'obesitat en les societats modernes.

   Però, a més, incidix en la importància d'avaluar les mesures implementades perquè tota acció ha de ser mesura amb l'objectiu d'aprendre de les decisions -en aquest cas normatives sobre l'obligació de publicar l'aportació calòrica- per a corregir o millorar-ne els impactes en la societat. Es tracta per tant d'aplicar mesures que s'haja contrastat que milloren els objectius de salut pública, mentre que al mateix temps es minimitzen els costos als grups de persones que menys se'n beneficien.