Un estudi de la UV explica com la despoblació es va usar per a justificar parcs eòlics sense atendre al medi ambient

   VALNCIA, 19 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Els investigadors de la Universitat de Valncia (UV) Jaume Pla i Javier Esparcia han analitzat la despoblació rural en la premsa valenciana entre 1996 i 2022 i conclouen que aquest factor o la creació d'ocupació s'han subordinat a la construcció de parcs elics, moltes vegades "sense atendre suficientment a qüestions mediambientals".

    En el seu article, publicat en la revista 'Anals de Geografia' de la Universitat Complutense, proposen que les notícies dels mitjans de comunicació haurien de tindre un "enfocament complementari al tradicional" i donar "major importncia" al medi ambient, segons ha informat la institució acadmica en un comunicat.

   "S'ha construt una narrativa en la qual es trasllada a la ciutadania, de forma reiterada i amb poques i insuficients evidncies científiques, que els parcs elics eren fonamentals per a generar ocupació i rendes per a la població rural, arribant a afirmacions tan categriques com a agosarades i incertes com quan s'assenyala que el futur d'aquestes rees rurals i el fre a la seua despoblació depenia dels parcs elics. Mentre no es demostre, estem davant un discurs que pot qualificar-se d'idíllic, i fins i tot falla", han afirmat els investigadors de la Unitat de Desenvolupament Rural (Uderval) de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Rural.

    A més, expliquen que hi ha una relació inversa entre despoblació i qualitat ambiental i que, en ocasions, els mitjans de comunicació "tenen més en compte els avantatges que els perjuís de la installació de parcs elics". Els investigadors arriben a aquesta conclusió després de la revisió de 853 notícies de despoblació, de les quals solament l'11 per cent tractava temes mediambientals.

    Així, el percentatge de notícies en qu es relacionava medi ambient i despoblació va disminuir del 15 al 10% en el període entre 2015 i 2022 respecte al que va del 1996 al 2014. També va descendir el percentatge que vinculava despoblació amb demografia, i per contra, va augmentar el que la relacionava amb actors institucionals, servicis o polítiques públiques.

    La reducció de les referncies al medi ambient va comenar a ser "molt pronunciada" a partir del període 2011-2014 en qu, d'un 20% va passar a un 5-10%, període en el qual els efectes de la despoblació són "més intensos, coincidint amb la crisi econmica".

   "La informació publicada en premsa hauria d'aplicar enfocaments metodolgics rigorosos, quantitatius i qualitatius. Aquest no és necessriament sempre objectiva, de manera que pot contribuir a discursos interessats o simplement insuficientment contrastats i, per tant, amb limitada rigurosidad periodística", han indicat.

    L'estudi se centra a la Comunitat Valenciana, on alguns territoris mostren signes de despoblació. En la província de Castelló, per exemple, un 38,5% dels seus 135 municipis tenen una densitat menor a 10 habitants per quilmetre quadrat, xifra que ha augmentat des del 2017, quan eren un 36%. Per també es recalca que aquesta situació es pot identificar amb zones de la província de Valncia, com la comarca d'Utiel-Requena, o a Alacant, el cas de les comarques del Comtat i la Marina Alta.