Famílies pel Valencià afirma que "centenars" de progenitors "no han pogut escollir el valencià com a llengua base"

   VALÈNCIA, 10 Jun. (EUROPA PRESS) -

   L'associació Famílies pel Valencià assegura que "centenars de famílies" que matriculen els fills i filles en 3 anys en aquells centres que ja tenen una aula de 2 anys reclamen que "no han pogut escollir el valencià com a llengua base".

    En este sentit, expliquen que estes classes "ja venien assignades per la Conselleria d'Educació, que no ha tingut en compte la seua elecció i les ha configurat només amb l'elecció dels progenitors que el curs passat van escollir el centre com a primera opció en l'aula de 2 anys (independentment que després estiguen o no matriculades en el centre)".

    El col·lectiu concreta alguna de les queixes rebudes i qualifica de "surrealistes les situacions". Així, al CEIP Jaume I de Paiporta, l'administració "ha configurat una aula en cada llengua tot i que la totalitat de les famílies que han triat este centre com a primera opció han escollit el valencià com a llengua base". "El resultat: una aula en valencià amb el màxim d'alumnat permès, 23, una en castellà amb només 8 alumnes dels quals cap ha triat el castellà", "I no és un cas aïllat, és troben casos similars a tot el territori", recalquen.

    Al CEIP Carraixet d'Almàssera, continuen, 27 famílies de les 29 que han escollit el centre han marcat valencià com a primera opció i també s'ha configurat una aula en cada llengua; al CEIP Reina Sofia de Petrer 9 famílies de 39 han escollit el valencià com a primera elecció i no s'ha configurat cap grup en valencià a pesar que el percentatge supera el 16,7% mínim que la Llei de Llibertat Educativa marca per a obrir una aula en els nivells que hi ha 3 grups, com és el cas.

    Esta interpretació de la llei segons la qual els grups venen configurats per l'elecció del curs passat de les famílies de 2 anys, ha provocat, segons l'associació, que "moltes famílies" no puguen exercir el seu dret a matricular les seues criatures en valencià i, per tant, "a poder escollir la llengua base tal com marca la pròpia norma".

    D'altra banda, l'entitat també critica que a les zones castellanoparlants "no s'ha obert cap aula en valencià malgrat ser la llengua escollida per les famílies" i al·ludixen al CEIP Sant Lluís de Bunyol on 20 famílies han escollit el valencià com a primera opció i 8 el castellà.

    Malgrat estes dades, la Conselleria "no ha obert cap aula en valencià en este centre", lamenta l'entitat, que insistix en la seua convicció que "l'objectiu de la llei era arraconar el valencià de les aules".

    Famílies pel Valencià acusa a la Conselleria de "posar totes les traves possibles perquè els pares i mares puguen matriculen en valencià als seus fills i filles" i advertix que "perilla, no només la llengua, sinó la qualitat educativa, en crear aules massificades d'un costat i uns altres pràcticament buides, sense cap criteri pedagògic que puga sostindre està situació".

    Des de l'associació, asseguren que ja van demanar una reunió amb els responsables del departament de Campanar per a poder resoldre estes problemàtiques abans del procés d'admissió i que "no han rebut cap resposta".

    L'entitat anima les famílies a interposar les reclamacions oportunes i ha posat a la seua disposició diferents models d'escrits per a poder facilitar-les. A més, animen a les direccions dels centres a posar queixes davant de la Inspecció Educativa perquè la voluntat de les famílies "siga respectada".

    Igualment, exigix "una rectificació immediata per part de la Conselleria perquè aquelles famílies que s'han quedat fora de la seua elecció puguen participar en aquest procés en igualtat de condicions que la resta".

   Per la seua banda, fonts de la Conselleria d'Educació han assenyalat que la confecció dels grups i les línies en els centres amb aules de 2-3 anys es realitza en el primer nivell d'escolarització (2-3 anys), segons la llengua que van sol·licitar les famílies en el procediment d'admissió.

    "Si s'amplia el nombre de línies, --agreguen-- es té en compte este mateix percentatge de cada llengua per a determinar quants grups s'oferixen en cadascuna, ja que la llei garantix i respecta la continuïtat en el dret de tots els alumnes a estudiar en la llengua base triada per les seues famílies una vegada ja estan matriculats".

   En este punt, sostenen que "les preferències d'alumnat que s'escolaritza més tard en un centre no poden perjudicar els drets de l'alumnat ja matriculat".

    Així i tot, precisen, la llei preveu algunes excepcions: "si es detecta que algunes famílies es queden sense plaça en una llengua base, i es considera una oferta suficient per a constituir un nou grup, es demanarà un informe a Inspecció per a veure la possibilitat de canviar la llengua en un grup sempre que no afecte el dret de la resta d'alumnat".

ZONES CASTELLANOPARLANTS

   Respecte a les zones castellanoparlants, asseveren que la llei establix directament unitats de castellà però també determina que quan hi haja demanda suficient de llengua base valencià, s'activaran nous grups.

    Per a açò, avancen, "s'estan estudiant cas per cas les poblacions castellanohablantes" i quan un centre tinga suficient demanda per a crear unitats en valencià, es crearan, com el cas de Bunyol que ha arribat al departament de Campanar .