El Feminari de la Diputació de València ret homenatge a Ana Orantes: "Va posar cara i veu al que moltes dones patien"

   VALNCIA, 10 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La setena edició del Feminario de la Diputació de Valncia ha retut homenatge a Ana Orantes, la dona que el 1997 va denunciar en televisió el maltractament que portava patint durant dcades per part de la seua exmarit, qui finalment va acabar amb la seua vida dies després, i el testimoni dels quals va servir perqu la societat comenara a ser conscient del problema de la violncia de gnere.

    "Ella li va posar cara, li va posar veu al que moltes dones estaven patint en el seu mbit privat", ha assenyalat la vicepresidenta primera i diputada d'Igualtat de la Diputació de Valncia, Natlia Enguix, en declaracions a Europa Press.

   Esta segona jornada del congrés que dedica la seua nova edició a commemorar els 20 anys de l'elaboració de la Llei Contra la Violncia de Gnere, ha tingut lloc este dimarts al Teatre de la Rambleta de Valncia i ha comptat amb la participació de Raquel Orantes, filla d'Ana Orantes i de la responsable d'Igualtat de la Diputació de Valncia.

   Raquel Orantes, visiblement emocionada, ha reconegut seguir "commovent-se i emocionant-se" en escoltar "tot el calvari que va passar la meua mare". "El calvari de moltes d'estes dones, d'estes Ana Orantes, com dic jo, perqu on vivia la meua mare també hi havia moltes Anas, i totes estes dones que van perdre la vida", ha manifestat.

   Així, ha assenyalat que "ens fa falta molta memria" i ha enaltit la Llei Contra la Violncia de Gnere de la qual assegura estar "orgullosa" i de la qual considera que, en part, "porta el cognom" de la seua mare: "Per honors jo crec que és de justícia que ho porte, perqu se li va donar l'esquena en tantes ocasions, socialment, judicialment, i familiarment", ha afirmat.

   En estes sentit, ha assegurat que Ana Orantes va ser "la gran oblidada, la gran abandonada" i que actes com a este "és on realment se li posa valor a Ana i a totes les Anas Orantes".

   "Esta és la meua comesa i ser la meua comesa i el de la meua família durant la resta de les nostres vides. Engrandir i portar la memria d'Ana Orantes i fer-la eterna, perqu fer-la eterna és posar memria a estes dones que no van tenir veu", ha postillat.

   Igualment, creu és" importantíssim" enfortir el pacte d'Estat contra la Violncia de Gnere perqu "sense enfortir-ho no hi ha partida econmica, i jo crec que a dia de hui és més important que mai fer-ho".

RECONEIXEMENT SOCIAL DE LA VIOLNCIA DE GNERE

   Per la seua banda, Natlia Enguix, en declaracions a Europa Press ha destacat la importncia de la figura d'Ana Orantes en l'elaboració de la Llei Contra la Violncia de Gnere i en el reconeixement per part de "tota la societat" que la violncia de gnere era "un problema social".

   "No podíem passar per aquests 20 anys de la llei sense reconixer la importncia que va tenir Ana Orantes en la seua elaboració", ha indicat Enguix al mateix temps que ha assegurat que "ella li va posar cara, li va posar veu al que moltes dones estaven patint en el seu mbit privat".

   Així mateix, ha posat en relleu el paper de les associacions que, al seu juí, "van anar els primers frums en els quals les dones explicaven el que a elles els passava i s'adonaven que no els passava només a elles, que els passava a la resta de companyes. Llavors ens vam adonar que no era un tema sol teu, un tema privat, sinó que tu paties violncia de gnere i les dones patien violncia de gnere pel fet de ser dones i aix es va traslladar a la societat".

   En este sentit, la diputada ha reconegut "la fora" i el "valor" que les parlamentries van tenir per a portar al Parlament espanyol "esta reivindicació i esta veu de les dones que patien violncia de gnere i traslladar-ho a una normativa que després de 20 anys és pionera en tota Europa".

   "Tenim la millor legislació possible i el que es demanava ahir era que hi haguera un desenvolupament d'aquest llei. No estem pretenent canviar molt més del que es va aprovar fa 20 anys perqu és veritat que és una legislació molt bona, sinó que el que s'est demanant és que aquest llei acabe de desenvolupar-se, que és el que encara est pendent", ha sostingut.

   Sobre les qüestions que faltarien per desenvolupar-se, la vicepresidenta de la Diputació ha apuntat a "la prevenció, la sensibilització de la formació en els centres educatius i l'administració" així com a "la incorporació de la perspectiva de gnere en els judicis per a evitar que les dones patisquen aquest revictimització" i "ampliar els recursos assistencials a les dones víctimes de violncia de gnere".

L'HABITATGE, "UNA ASSIGNATURA PENDENT"

   "El tema de l'habitatge és una assignatura pendent per a les dones que patixen violncia de gnere i també els recursos econmics són insuficients. Tu eres una dona normal, com podem ser tu i jo, i la violncia de gnere trunca la teua vida i en aquest moment has de deixar-ho tot. Moltes vegades el teu treball, la teua casa, la teua ciutat... Llavors, l'Estat ha d'estar ací per a respondre i per a ajudar-te en este moment tan complicat de la teua vida", ha asseverat.

   Quant als reptes futurs en la violncia de gnere, Enguix ha subratllat la necessitat de "no retrocedir en alguna cosa que pensvem que estava clar i que tothom enteníem que era la violncia de gnere". "El patriarcat i el masclisme tenen tants tentacles que es va adaptant a la societat i hem d'estar sempre alerta", ha indicat.

   En esta línia, ha reclamat un desenvolupament de la Llei Contra la Violncia de Gnere "més ampli" i "amb una revisió"; la continuació del Pacte d'Estat Contra la Violncia de Gnere estatal i autonmic i fer un reflexió sobre "el negacionisme que pretén instaurar-se a Europa i en el nostre país" i sobre que "la violncia que patim les dones és violncia masclista i que patim violncia pel fet de ser dones, pel nostre sexe".

   "No podem confondre la igualtat amb la diversitat, no podem confondre els drets de les persones transexuals amb els drets de les dones. Mai els drets d'un collectiu poden anar en detriment d'una majoria, com som les dones, i aix hem de deixar-ho clar", ha incidit.