Govern i CCAA acorden fixar una quantia mínima d'entre 100 i 200 euros per a les persones en situació de dependència

   MADRID, 21 Dic. (EUROPA PRESS) -

   El Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i les comunitats autnomes han acordat establir una quantia mínima d'entre 100 i 200 euros per a les prestacions d'atenció a la dependncia, i un increment de les quanties mximes fins als 455,40 euros mensuals en el cas de les ajudes per a cures en l'entorn familiar.

   Aquestes millores es duran a terme a través de la modificació del Reial decret que regula les prestacions del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependncia, tal com ho han acordat aquest dimecres el Ministeri i les CCAA, en el Consell Territorial del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependncia. Si bé, aquesta reforma haur de ser aprovada pel Consell de Ministres després dels trmits preceptius.

   Actualment, en la normativa estatal no s'estableixen quanties mínimes per a les prestacions econmiques del Sistema d'Atenció i Autonomia a la Dependncia, la qual cosa suposa que les ajudes poden ser molt redudes, fins i tot properes a zero euros, segons ha precisat el Ministeri de Drets Socials en un comunicat.

   Amb data de 31 d'octubre de 2022, en el conjunt de les comunitats autnomes, del total de les 703.000 persones que reben prestacions econmiques hi ha 61.400 expedients en els quals la quantia que es percep és inferior a 100 euros al mes i 27.750 casos en els quals es reben entre 0 i 50 euros al mes.

   Per a revertir aquesta situació, el Ministeri i les CCAA proposen que tant per a les prestacions econmiques relatives a les cures familiars, vinculades al servici, com les d'assistncia personal compten amb una quantia mínima de 100 euros en el cas del grau I de dependncia; 150 euros per al grau II i 200 euros per al grau III.

   Al mateix temps, han acordat incrementar les quanties mximes. Així, les prestacions econmiques per a cures en l'entorn familiar s'incrementaran en un 17,65%, de manera que passaran de 153 a 180 euros mensuals en el cas del grau I de dependncia; de 268,79 a 315,90 euros en el grau II i de 387,64 a 455,40 euros en el cas del grau III.

   A més, les prestacions econmiques vinculades al servici s'incrementaran, amb carcter general, un 4,5%. A més, en el cas de la prestació econmica vinculada al servici d'atenció residencial, s'equipara la quantia mxima del grau II a la qual correspon al grau III (747,25 euros) i en la prestació econmica vinculada al servici de centre de dia, s'iguala la quantia mxima del grau I a la qual correspon al grau II (445,30 euros).

   També augmentaran en un 4,5% les prestacions econmiques per a assistncia personal, per la quantia del grau II s'igualar a la corresponent al grau III. D'aquesta forma, el grau I passar de 300 a 313,50 euros; el grau II, de 426,12 a 747,25 euros i el grau III, de 715,07 a 747,25 euros.

700.000 PERSONES BENEFICIADES

   Segons les últimes dades disponibles, a 31 d'octubre, aquestes mesures, d'aplicar-se hui, impactarien de manera directa en més de 700.000 persones que veurien incrementades les seues prestacions, segons ha informat el Ministeri de Drets Socials.

   D'altra banda, han acordat incrementar la intensitat de les hores mínimes de l'ajuda a domicili: en el cas del grau I, passar d'un mxim de 20 hores mensuals a una forqueta d'entre 20 i 37 hores; en el cas del grau II, passar d'entre 21 i 45 hores a entre 38 i 64 hores i per al cas del grau III, passar de les entre 46 i 70 hores actuals a una forqueta d'entre 65 i 94 hores.

   Entre altres canvis, també han acordat que les persones amb grau I de dependncia puguen rebre atenció residencial, dins del catleg, i s'elimina la limitació d'accés a l'atenció residencial als graus II i III que es va produir en 2013.

   A més, quant a l'accés a la prestació econmica per a cures en l'entorn familiar, s'elimina l'obligatorietat del requisit de parentiu i d'acreditació de cures prvies (un any abans de presentar la sollicitud).

   Així mateix, es podran considerar com a servicis aquelles prestacions econmiques per a cures en l'entorn familiar que porten aparellades un servici de suport a la llar de la persona depenent de manera que es descarregue a les persones cuidadores.

   També es plantegen altres modificacions com l'adaptació a la normativa de protecció de dades; actualitzar la normativa de barem de valoració de la discapacitat; indicar la teleassistncia com a servici complementari o l'especificació que els mxims d'intensitat del SAD són ampliables per les comunitats autnomes.

   Aquests canvis s'emmarquen dins del Pla de Xoc de Dependncia que est implementant el Ministeri de Drets Socials, el qual ha incrementat en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2021, 2022 i 2023, 1.800 milions d'euros (600 milions anuals) del seu pressupost per a millorar les prestacions, reduir les llistes d'espera i millorar els suports a les persones en situació de dependncia.

FINALITZA L'ESTADÍSTICA SETMANAL DE RESIDNCIES I COVID

   El Ministeri i les CCAA han acordat, així mateix, la creació d'un grup de treball per a abordar la situació derivada de la falta de professionals amb formació en l'mbit del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependncia i la finalització de l'estadística setmanal de residncies i COVID-19.

   D'altra banda, el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 ha consensuat l''Acord marc per a l'Estratgia Sensellarisme 2023-2030'

   que té com a objectiu l'eradicació del sinhogarismo de carrer en 2030, és a dir, "que ningú, que no vullga, dorma al carrer en 2030".

   Entre altres compromisos arreplegats en aquest acord, destaquen: el desenvolupament d'un sistema de prevenció orientat a la detecció, l'atenció primerenca i la reducció de les conseqüncies del sensellarisme; la transformació progressiva del sistema d'atenció, oferint solucions personalitzades, orientades a la vivenda i amb enfocament de desinstitucionalización, o l'assignació de suficients recursos econmics.

   Igualment, el Ministeri ha presentat l'rgan la 'Estratgia de Desinstitucionalització per a una bona vida a la comunitat', un projecte que articula les recomanacions a Espanya des de la Comissió Europea en matria de model de cures, especialment en el seguiment del compliment amb la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat que Espanya va ratificar en 2007.

   Aquest projecte, que es troba en les seues primeres fases, segueix les orientacions de les normatives internacionals que promouen que les persones puguen viure en els entorns comunitaris amb els suports i cures que necessiten, segons ha precisat el Ministeri de Drets Socials.